Josep Maria Ferrer i Penedès
Josep Maria Ferrer i Penedès (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 27 de març de 1922) és un advocat català.[1] Fou nomenat alcalde de Cornellà de Llobregat l'any 1969 fins a la seva dimissió el 1978, per ser nomenat sotsgovernador civil.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 març 1922  (102 anys)Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) |
 Batlle de Cornellà de Llobregat | |
| 30 desembre 1969 – 1978 ← Josep Riu i Carreras – Joan Seijo i Viñas → Nomenat per: Governador civil de Barcelona | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític |
| Partit | Falange Española Tradicionalista y de las JONS |
Llicenciat en dret, milità en el Frente de Juventudes i en el Sindicato Español Universitario.[3] Fou col·laborador de la revista El Pensamiento de Cornellà i va participar activament en la vida cultural i associativa del Patronat Cultural i Recreatiu. També va formar-ne part d'algunes iniciatives ciutadanes, com per exemple, el renaixement de la Societat Coral La Unió.[4]
Dirigent de la Joventut d'Acció Catòlica entre els anys 1940 i 1947, fou nomenat regidor l'any 1945, encarregant-se dels afers d'assistència social municipals. Abandonà el càrrec el 1949 per casar-se amb Josefina Gaya, neboda de l'alcalde Ramon Gaya i Massot.[1] Durant els anys seixanta, es dedica professionalment a la corredoria d'assegurances de diverses empreses papereres (Paperera Prat, Torras Hostench), així com de la fàbrica Siemens.[3]
El 30 de desembre de 1969 fou designat alcalde de Cornellà de Llobregat, rellevant Josep Riu i Carreras. Durant el seu mandat municipal, van destacar per una banda, les seqüeles del desastre econòmic per la riuada del Llobregat de 1971 —tot afectant seriosament la indústria local i un gran nombre d'habitatges dels diferents barris de la ciutat— i per l'altra, el naixement d'un fort moviment associatiu a favor de la canalització del riu i l'increment de la lluita obrera a les fàbriques. De fet, se li atribueix haver dit a un alt comandant franquista la frase: «Després d'ETA, el perill més greu que té Espanya és Cornellà.»[5]
El 26 de juliol de 1978 abandonà el càrrec per ser nomenat sotsgovernador civil de Barcelona i el setembre del mateix any fou substituït a l'alcaldia de Cornellà per Joan Seijo i Viñas.[2][6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Don Jose Maria Ferrer Penedes. Alcalde de Cornellá». El Pensamiento, Año XXV, Nº 297, febrer 1970, pàg. 1-5. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2017 [Consulta: 29 agost 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Marín i Corbera, 2000, p. 460.
- ↑ 3,0 3,1 Marín i Corbera, 2000.
- ↑ Tardà, 1996, p. 57-58.
- ↑ Rodríguez, F. Javier «Laforsa: 40 anys d'una vaga que va paralitzar tota la comarca». Línia Cornellà, 09-11-2015. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2017 [Consulta: 28 agost 2017].
- ↑ «Real Decreto 1770/1978, de 26 de julio, por el que se nombra Subgobemador civil de Barcelona a don José María Ferrer Panadés». Boletín Oficial del Estado, 27-07-1978, pàg. 17613.
Bibliografia modifica
- Marín i Corbera, Martí. Els ajuntaments franquistes a Catalunya : política i administració municipal, 1938-1979. Lleida: Pagès, 2000. ISBN 8479356936.
- Tardà, Joan; Carrión Pardo, Pedro. 40 anys d'una ciutat: Cornellà de Llobregat durant el Franquisme. Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà de Llobregat?, 1992.
- Tardà, Joan. Cornellanencs. Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 1996. ISBN 8492173602.