Josep Piella i Planas
Josep Piella i Planas (Olot, c. 1954)[1] és un ex-pilot de motociclisme català que destacà en competicions estatals d'enduro durant la dècada de 1980, havent estat Campió d'Espanya d'enduro en categoria Sènior la temporada de 1979 i en 125 cc la de 1981.[2] Pilot de gran fortalesa física, durant aquella època se'l coneixia al món de les competicions com a Súper-Piella, el Monstre o l'Extraterrestre entre altres apel·latius.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Josep Piella i Planas  c. 1954 (69/70 anys)Olot (Garrotxa) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Súper-Piella el Monstre l'Extraterrestre |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Esport | enduro motocròs |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Temporades | 1972 - 1985 |
| Equips | OSSA, Montesa, Bultaco, SWM |
| Palmarès en enduro | |
| C. Esp. 125cc | 1 (1981) |
| C. Esp. Sènior | 1 (1979) |
Trajectòria esportiva modifica
Mecànic de professió, Piella començà a practicar el trial a 18 anys amb una OSSA MAR. Malgrat no destacar excessivament per la seva habilitat, gràcies a la seva potència física era capaç de superar qualsevol zona a base de força, motiu pel qual se'l coneixia a la comarca com al "rei dels tres peus". Com a exemple, durant l'edició de 1975 dels Tres Dies de Santigosa, disputada sota unes dures condicions climatològiques, fou l'únic participant a arribar dins el temps reglamentari al control del migdia després de superar un terreny tan impracticable que l'organització decidí d'anul·lar aquell tram.[1]
Quan hagué de fer el servei militar començà a alternar el trial amb el motocròs, destacant-hi sobretot en curses disputades sobre circuits enfangats. Amb una Montesa Cappra privada de 250cc arribà a guanyar més de 12 curses en dues temporades.[1] El 1978, després d'haver participat en alguna pujada de muntanya TT, decidí de provar l'enduro (aleshores anomenat Tot Terreny) i debutà als 2 Dies del Segre amb una Bultaco Frontera que li deixaren, tot acabant-hi tercer després de dos difícils dies sota la neu, pluja i fred. Aquell any disputà diverses curses amb la Bultaco amb sort diversa i de cara a la temporada següent el fitxà Josep Maria Pibernat com a pilot oficial de les SWM que començava a importar aquell any.[1]
El 1979, amb la SWM, guanyà la primera cursa de la temporada en categoria Sènior a Oliana i després d'una bona temporada aconseguí el títol estatal. Des d'aleshores i durant uns anys, Piella dominà les competicions d'enduro i arribà aconseguir un altre campionat estatal el 1981 en la cilindrada de 125 cc, ara ja en la categoria màxima (Súper).
Palmarès modifica
- 2 Campionats estatals d'enduro:
- Guanyador de les 24 Hores de Moià (1980, SWM)
Palmarès al Campionat d'Espanya d'enduro modifica
| Any | Motocicleta | 125 cc | Superiors |
|---|---|---|---|
| 1979 | SWM | - | 1r Sènior |
| 1980 | SWM | - | 4t |
| 1981 | SWM | 1r | - |
| 1982 | SWM? | 6è | - |
| 1983 | SWM | - | 4t |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Domingo, Josep «Un campeón con futuro. José Piella» (en castellà). SOLO MOTO. Solo Moto [Barcelona], núm. 225, 08-02-1980, p. 50-53.
- ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Todo Terreno/Enduro». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 271. ISBN 84-920886-5-6.
