Josep Tarín Iglesias
Josep Tarín Iglesias (Barcelona, 18 d'abril de 1915 - 9 de setembre de 1996)[1][2] va ser un periodista i escriptor català. Era germà del també periodista Manuel Tarín, creador dels Premis Ondas.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1915  Barcelona |
| Mort | 9 setembre 1996 (81 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Com a periodista, es va iniciar en els anys de preguerra dins de les publicacions radicals de Pich i Pon. Passada la Guerra Civil, canvia al catolicisme i deixà palesa en els seus articles dels valors tradicionals i folklòrics. Va ser director del Diario de Barcelona (1969 – 1972) i del Noticiero Universal (1977 – 1982).[3]
Pel que fa a la seua tasca d'escriptor, va publicar llibres com ara Milà i Fontanals, periodista i poeta (1950) o L'abat Marcet (1955). També va editar les seues memòries, sota el títol Vivir para contar.
Va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi de Periodisme i amb la Medalla d'Or al Mèrit del Treball. El 1973, l'Ajuntament de Barcelona el nomenà cronista oficial de la ciutat.
Referències modifica
- ↑ Tarín-Iglesias, Josep. Proses vilafranquines : articles, evocacions i records. Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès, 1995, p. 5.
- ↑ «Josep Tarín i Iglésias | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Diari La Fura, 13/19 setembre 1996[Enllaç no actiu]