Josep Torrubia Zea

Josep Torrubia Zea (Colmenar, Màlaga, 27 de novembre de 1885 - Tolosa de Llenguadoc, França, 11 d'octubre de 1978) fou un metge català.

Josep Torrubia Zea

Biografia
Naixement	27 novembre 1885 Colmenar (Província de Màlaga)
Mort	11 octubre 1978 (92 anys) Tolosa (França)
Activitat
Ocupació	metge

Amb la seva família, anà a viure a Barcelona, al barri de Gràcia, l'any 1896. El seu pare, José Torrubia Rojas, era periodista, havia dirigit un diari i va ser condemnat per apologia de regicidi per publicar-hi un poema d'Abílio Manuel Guerra Junqueiro. La seva mare, Dolores Zea Urbano, fou fundadora i mestra de l'escola racionalista Flammarion, de Barcelona, on Josep Torrubia exercí també com a professor, alhora que duia a terme activitats culturals a la Sociedad Progresiva Femenina. També fou directora, secretària i tresorera de la Societat de Lliurepensandors de Gràcia i Sant Gervasi, i també de l'Escola Nova Damón, al barri de Vallcarca. La familia era lliurepensadora i maçònica, freqüentava ambients espiristites i teosòfics i eren molt amics d'Amalia Domingo Soler.

Josep Torrubia estudià medicina i es llicencià l'any 1926. Després es traslladà a exercir a Montgat de la mà del seu protector, el metge maçó Cosme Rofes i Cabré. L'any següent s'instal·là al Masnou per tal de substituir el doctor Jaume Curell i Sampera, que havia mort, i ben aviat destacà com a conferenciant i per la dedicació a la professió, i fou integrant a la Junta Local de Sanitat. El 1935 aconseguí la plaça de metge titular de la vila. Durant aquesta etapa, Josep Torrubia destacà per les seves iniciatives a favor d'una renovada assistència social i col·laborà en la tasca de la institució Montcelimar, creada per Joaquim Cusí i Furtunet.

Visqué al Masnou i es casà amb Pilar Duarry Esteve i tingué dos fills: Afeli i Horaci. Quant a la seva adscripció política, no s'apartà de la línia del socialisme, des de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), la Federació Catalana del PSOE, la Unió Socialista de Catalunya (USC) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). En els anys de guerra estigué compromès en dos projectes al Masnou: la conversió de la Casa Benèfica en casa de repòs i la instal·lació de la Clínica Pinetons a la torre Xina, a més de ser un dels impulsors de la Creu Roja local.

La imminent ocupació del Masnou per les tropes feixistes el dugué a marxar a l'exili amb la seva família. Visqué en diversos indrets al sud de França fins que s'establí a Tolosa. Allà fou un dels fundadors i director de l'Hospital Varsòvia, entre 1945 i 1946, que atenia els guerrillers ferits en la invasió de la Vall d'Aran i la població republicana de la zona. Per la seva tasca assolí el grau de comandant de les Forces Franceses de l'Interior (FFI) i després fou metge de la Creu Roja republicana espanyola.

Pel fet de trobar-se fora del país, es lliurà de ser sotmès a cap consell de guerra, però sí que acabà encausat pel Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme. Pel seu paper rellevant en dues lògies maçòniques de Barcelona i d'acord amb informes imprecisos de les autoritats locals, la sentència el condemnà a vint anys i un dia de reclusió major i l'inhabilità per exercir càrrecs. D'altra banda, el Col·legi de Metges de Barcelona l'eliminà de l'organisme mèdic.