Joseph Blatter
Joseph Blatter (Visp, Suïssa, 10 de març de 1936) és expresident de la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA).
  | |
| Nom original | (de) Josef «Sepp» Blatter |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 març 1936 (88 anys) Visp (Suïssa) |
| President de la FIFA | |
| 8 juny 1998 – 8 octubre 2015 ← João Havelange – Gianni Infantino → | |
Secretary General of FIFA (en)  | |
| 1981 – 1998 ← Helmut Käser (en) – Michel Zen-Ruffinen (en) → | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Suïssos |
| Formació | Universitat de Lausana - grau universitari (–1959) HEC Lausanne (en) - economia general (–1958) |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial d'esport, polític, economista, jugador d'hoquei sobre gel |
| Membre de | |
| Esport | futbol hoquei sobre gel |
Premis
| |
Signatura  | |
    | |
Biografia modifica
Els primers anys modifica
Va estudiar a Saint-Maurice i Sion a la seva Valais natal. Es diplomà en comerç i economia política a la Facultat de Dret de la Universitat de Lausana, esdevenint director de relacions públiques a l'oficina de turisme de Valais. El 1964 va ser nomenat secretari general de la Federació suïssa d'hoquei gel. El 1970 va entrar a la direcció del Neuchâtel Xamax FC. Va participar en l'organització dels Jocs Olímpics de 1972 i 1976, treballant també com a director tècnic a la FIFA després de deixar la direcció del Neuchâtel Xamax FC, el 1975. El 1981 va ser nomenat Secretari General de la FIFA sota la presidència del brasiler João Havelange i fins al 1998, que va passar a ser-ne el president.
Va jugar a futbol a les categories amateurs de Suïssa, des de 1948 fins a 1971.
Presidència de la FIFA modifica
Com a president de la FIFA, va dir després del Mundial de Sud-àfrica de 2010 que obriria el debat de l'ús de la tecnologia per a determinar els gols o no, en referència a les errades d'arbitratge que van patir Anglaterra i Mèxic.[1]
Presumpta corrupció modifica
El gener de 2013, la revista francesa France Football va destapar l'escàndol de corrupció conegut com a Cas Qatargate. Segons els autors del reportatge, Sepp Blatter hauria estat un dels deu principals actors en la compra de vots per a l'adjudicació de Qatar com a seu de la Copa del Món de Futbol de 2022.[2]
El 2 de juny de 2015, només cinc dies després d'haver estat reelegit president de la FIFA, va renunciar al càrrec al·legant que no sentia tenir el suport del sector, i enmig d'una greu crisi de la institució[3] després de la recent detenció de set alts càrrecs de la FIFA a Suïssa, a petició de la justícia estatunidenca, que els acusava de corrupció.[4]
El desembre de 2015, el Comitè d'Ètica de la FIFA va sancionar a Sepp Blatter i el president de la UEFA, Michel Platini, a vuit anys d'inhabilitació per a exercir qualsevol activitat relacionada amb el futbol. La decisió tenia a veure amb el presumpte pagament de dos milions de francs suïssos que la FIFA hauria fet a Platini l'any 2011 i que Blatter no hauria pogut justifdicar.[5]
El febrer de 2016, el comitè d'apel·lació de la FIFA va rebaixar-li de vuit a sis anys la pena d'inhabilitació, li va imposar una multa de 50.000 francs suïssos i va rebutjar la petició de l'òrgan d'instrucció d'inhabilitar-lo a perpetuïtat.[6]
El juny de 2016 es va fer públic un informe de la FIFA que denunciava la corrupció del president Blatter i els seus dos últims secretaris generals, Jérôme Valke i Markus Kattner, que s'haurien embutxacat uns 80 milions de dòlars entre salaris fixos i primes durant els últims cinc anys.[7]
Referències modifica
- ↑ Briefing, TIME, edició del 12 de juliol del 2010. Pàgina 10 (anglès)
- ↑ «France Football destapa el Qatargate» (en castellà). Informador (México), 30-01-2013. [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Joseph Blatter presenta la seva dimissió com a president de la FIFA». 324.cat. [Consulta: 2 juny 2015].
- ↑ «Blatter dimite como presidente de la FIFA» (en castellà). Marca, 02-06-2015. [Consulta: 2 juny 2015].
- ↑ «La FIFA inhabilita Joseph Blatter i Michel Platini durant vuit anys». Nació Digital, 21 dsesembre 2015. [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ Aguilar, Francesc. «Blatter y Platini, inhabilitados durante seis años» (en castellà). El Mundo Deportivo, 24-02-2016. [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Un informe de la FIFA denuncia la corrupció del president Blatter i els seus dos últims secretaris generals». 324.cat. [Consulta: 3 juny 2016].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Blatter |