Joseph Pulitzer
Joseph Pulitzer (Makó, Hongria, 10 d'abril de 1847 - 29 d'octubre de 1911) fou un editor i periodista amb renom, especialment per ser l'ànima impulsora de la creació dels premis que porten el seu nom; els Premis Pulitzer, creats en honor seu. Nascut a Hongria, va emigrar als Estats Units com a militar, on residí la resta de la seva vida. Va començar escrivint al diari de Saint Louis, on es distingia per recollir les opinions de les persones del carrer i un estil molt populista que el va ajudar en la seva carrera política.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (hu) Politzer József 10 abril 1847 Makó (Imperi austrohongarès) |
| Mort | 29 octubre 1911 (64 anys) Charleston (Estats Units d'Amèrica) |
| Sepultura | cementiri de Woodlawn |
| Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units | |
| 4 març 1885 – 10 abril 1886 Circumscripció electoral: Districte 9 de Nova York pel congrés | |
| Membre de la Cambra de Representants de Missouri | |
| 5 gener 1870 – 24 març 1870 Legislatura: 25th Missouri General Assembly (en)  | |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodista |
| Lloc de treball | Jefferson City Washington DC |
| Ocupació | polític, periodista, editor, escriptor, propietari de diari |
| Activitat | 1865 – 1907 |
| Ocupador | New York World |
| Partit | Partit Demòcrata dels Estats Units |
| Professors | Paul J. Sachs |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Kate Davis |
| Fills | Ralph Pulitzer, Joseph Pulitzer, Herbert Pulitzer, Edith Pulitzer (en) |
| Pare | Philip Pulitzer |
| Germans | Albert Pulitzer |
Signatura  | |
 | |
Biografia modifica
Pulitzer va néixer a Makó, Hongria, on inicià la seva carrera militar, però en va ser exclòs de l'Exèrcit austrohongarès per la seva fràgil salut i escassa agudesa visual. L'any 1864 emigrà als Estats Units per a lluitar a la Guerra Civil Americana.[1][2]
Carrera periodística i política modifica
Després de la guerra s'establí a Saint Louis, on l'any 1868 començà a treballar en un diari escrit en alemany, el Westliche Post. S'afilià al Partit Republicà dels Estats Units, i fou elegit per a l'assemblea de l'estat de Missouri l'any 1869. L'any 1872 va comprar el Post per 3.000 dòlars. L'any 1879 comprà el St. Louis Dispatch per 2.700 dòlars, i fusionà els dos diaris, creant el St. Louis Post-Dispatch, que és encara el diari per antonomàsia de la ciutat. Des d'allà va ser on va desenvolupar el seu estil populista, proper a les classes mitjanes i crític constructiu amb el poder establert.[3]
L'any 1882 va comprar The New York World, un diari amb pèrdues milionàries, per 346.000 dòlars a Jay Gould. En aquest diari es publicava The Yellow Kid, de Richard F. Outcault, un dels còmics més famosos de l'època i el primer imprès en color de forma regular a un diari.[4] Des d'aquest mitjà es va enfrontar als líders mediàtics del moment i va esdevenir molt popular per fomentar, juntament amb William Randolph Hearst- la creació del que coneixem com a premsa groga, basant-se en el sensacionalisme, l'escàndol i les històries que la gent volia sentir. La tirada augmentà de 15.000 a 600.000 diaris, convertint-se en el diari número 1 del país.[3]
Prop dels conflictes modifica
L'editor del diari rival New York Sun es va referir a ell l'any 1890 al Sun com "El jueu que va abandonar la seva religió", tractant que perdés els lectors d'aquesta comunitat.[3]
També va ser un pioner en els reportatges d'investigació d'impacte, com els de la sèrie de la guerra de Cuba que enfrontà Espanya i els EUA.[5]
L'any 1895, William Randolph Hearst va comprar el rival New York Journal, cosa que portà a una escalada alcista en la tirada dels diaris. Aquesta competició amb Hearst, particularment la cobertura abans i després de la Guerra de Cuba, va unir definitivament el nom de Pulitzer amb el sensacionalisme i la premsa groga.[6][7]
Després que el World difongués el pagament de 40 milions de dòlars pels Estats Units a la Companyia Francesa del Canal de Panamà, Pulitzer va ser acusat de difamacions i calumnies envers el president Theodore Roosevelt i J. P. Morgan. Els tribunals no van admetre a tràmit les acusacions, en la qual va ser considerada una victòria de la llibertat de premsa.[8]
Llegat modifica
Amb les seves donacions, malgrat el rebuig inicial dels rectors, es van crear les primeres facultats de periodisme: les de Columbia i Missouri. Dins el seu testament també va incloure la dotació dels Premis Pulitzer, que van començar a atorgar-se el 1917 i que han assolit un gran prestigi.[9]
Universitat de Colúmbia modifica
L'any 1892 Pulitzer va oferir al president de la Universitat de Colúmbia, Seth Low, diners per crear la primera escola de periodisme del món. Inicialment la universitat no acceptà els diners, però l'any 1902, el nou president Nicholas Murray Butler fou més receptiu envers el pla de creació d'una escola i uns premis. No va ser, però, fins després que Pulitzer morís, que el seu somni es feu realitat. Pulitzer va donar 2 milions de dòlars a la universitat en el seu testament, que portaren a la creació l'any 1912 de l'Escola Universitària de Periodisme de Columbia,[9][10] malgrat que finalment no va ser la primera, atès que el mateix Pulitzer havia esperonat tant la creació de l'Escola de Periodisme de Missouri, dins de la universitat de Missouri, que finalment aquesta s'avançà en el temps.[11] El títol de graduat en periodisme per la Universitat de Colúmbia continua essent un dels més prestigiosos del món.
L'any 1917 es van fallar els primers Premis Pulitzer, d'acord amb els desitjos del periodista. L'any 1989 Pulitzer fou inclòs al Passeig de la Fama de Saint Louis.[12]
Mort modifica
Joseph Pulitzer va morir a bord del seu iot a la badia de Charleston, Carolina del Sud, l'any 1911.[13] Roman enterrat al cementiri Woodlawm, al Bronx, Nova York.[14]
Referències modifica
- ↑ Morris, 2010, p. 18-21.
- ↑ Swanberg, 1967, p. 3-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Brian, Denis. Pulitzer : a life. Nova York: J. Wiley, 2001. ISBN 0-471-33200-3.
- ↑ Swanberg, 1967, p. 68-69.
- ↑ Carey, Craig «Breaking the News: Telegraphy and Yellow Journalism in the Spanish-American War». American Periodicals, 26, 2, 2016, pàg. 130–148. ISSN: 1054-7479.
- ↑ Swanberg, 1967, p. 102.
- ↑ «Breaking the News in 1900» (en anglès). Teachinghistory.org Outreach. Roy Rosenzweig Center for History and New Media, George Mason University. Arxivat de l'original el 2017-07-02. [Consulta: 4 novembre 2022].
- ↑ Espino, Ovidio Diaz. El País Creado Por Wall Street: La historia prohibida de Panamá y su Canal (en anglès). Primedia, 2014. ISBN 978-0-9905521-1-6.
- ↑ 9,0 9,1 Fischer, Heinz Dietrich; Fischer, Erika J. Complete Historical Handbook of the Pulitzer Prize System, 1917-2000: Decision-making Processes in All Award Categories Based on Unpublished Sources (en anglès). Walter de Gruyter, 2003, p. 1. ISBN 978-3-598-30187-2.
- ↑ Buescher, John. «History of the Journalism School» (en anglès). Columbia Journalism School. Arxivat de l'original el 2010-12-16. [Consulta: 25 agost 2011].
- ↑ Bro, Peter «Constructive journalism: Proponents, precedents, and principles» (en anglès). Journalism, 20, 4, 2019-04, pàg. 504–519. DOI: 10.1177/1464884918770523. ISSN: 1464-8849.
- ↑ «Joseph Pulitzer» (en anglès). St. Louis Walk of Fame. [Consulta: 4 novembre 2022].
- ↑ «Joseph Pulitzer Dies Suddenly» (en anglès). New York Times, 30-10-1911. Arxivat de l'original el 2018-04-24. [Consulta: 4 novembre 2022].
- ↑ «Joseph Pulitzer (1847-1911)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 novembre 2022].
Bibliografia modifica
- Morris, James McGrath. Pulitzer : a life in politics, print, and power (en anglès). Nova York: Harper, 2010. ISBN 978-0-06-079869-7.
- Swanberg, William Andrew. Pulitzer (en anglès). Nova York: Scribner, 1967. ISBN 0-684-10587-X.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Pulitzer |
- Plana de la Pulitzer.org(anglès)
- NY Times - inclou informació biogràfic extensa (anglès)
- Brian, Denis. Pulitzer: A Life (2001)(anglès)
- Article sobre la vida de Pulitzer i el periodisme Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine.(anglès)
- Una altra ben detallada biografia Arxivat 2006-05-04 a Wayback Machine.(anglès)
- Passeig de la Fam de St. Louis Arxivat 2011-11-11 a Wayback Machine.(anglès)