Joventut (Janáček)
Joventut, JW VII/10 (en txec Mládí), és una suite per un sextet de vent compost per Leoš Janáček i estrenat el 21 d'octubre de 1924 al Besední dům de Brno, interpretada pels professors del Conservatori de Brno.[1]
| Títol original | Mládí |
|---|---|
| Forma musical | sextet (en)   |
| Compositor | Leoš Janáček |
| Creació | 1924 |
| Data de publicació | 1925 |
| Catalogació | JW VII/10 |
| Intèrpret | Professors del Conservatori de Brno |
| Instrumentació | flauta, oboè, clarinet, trompa, fagot i clarinet baix |
| Estrena | |
| Estrena | 21 d'octubre de 1924 |
| Escenari | Besední dům de Brno, |
  | |
El sextet està compost per a una flauta, un oboè, un clarinet, un clarinet baix, un fagot i una trompa.
Història modifica
El primer impuls per compondre un sextet de vent-fusta va venir al cap de Janáček durant la seva visita al festival de la Societat Internacional de Música Contemporània a Salzburg l'agost de 1923. Aquí es va interpretar el Divertimento per a Quintet de vent i piano d'Albert Roussel, i és possible que aquesta composició motivés l'interès de Janáček per crear una obra semblant.[2] Un altre impuls important va arribar a Janáček amb una peça curta anomenada Marxa de les cotxes blaves per a flautí, campanes i tamborí (o piano). Va ser escrit el maig de 1924 com una reminiscència de la joventut de Janáček a l'Antic Monestir de Brno.[3] Segurament ja havia decidit escriure una obra més extensa. La composició va ser creada durant l'estada de tres setmanes de Janáček a Hukvaldy el juliol de 1924. La va començar el 24 de juliol segons la carta a Kamila Stösslová i devia estar acabada el 10 d'agost, perquè va donar la partitura al copista Václav Sedláček. A principis de la tardor de 1924, durant els assajos, Janáček va fer una sèrie de canvis a la partitura.[1]
L'estrena va tenir lloc el 21 d'octubre de 1924 a Casa Beseda de Brno. Els intèrprets van ser els professors del Conservatori de Brno Josef Bok (flauta i flautí), Matěj Wagner (oboè), Stanislav Krtička (clarinet), František Janský (trompa) i els membres de l'Orquestra del Teatre Nacional de Brno František Bříza (fagot) i Karel Pavelka (clarinet baix). Malauradament, l'actuació no va tenir gaire èxit. Finalment, l'oboista va aconseguir reparar un defecte del seu instrument, però el clarinetista, a causa d'una molla de clau trencada, només va fer veure que tocava. Janáček va quedar molt enfadat.[4] No obstant això, l'obra va ser representada a Praga el 25 de novembre de 1924, aquesta vegada amb membres de la Filharmònica Txeca, i l'actuació va ser rebuda amb gran èxit. Una partitura de butxaca, amb un arranjament per a piano de Břetislav Bakala van ser publicats el gener de 1925 per Hudební matice.[1][5]
Joventut va ser guardonat el 1925 amb el Premi de l'Acadèmia Txeca de Ciències.
Estructura modifica
La composició consta de quatre moviments que duren uns 16 minuts:
- Allegro
- Andante sostenuto
- Vivace
- Allegro animato
Una part considerable de la música de cambra de Janáček es va crear en els seus darrers anys i es considera com una conseqüència del seu "estat d'ànim juvenil".[6] L'obra és un exemple de l'ús virtuós d'un conjunt instrumental de vent fusta, però no només va ser una "tasca tècnica" per a Janáček. També conté idees musicals interessants, característiques de l'estil posterior del compositor.
Janáček va utilitzar el tema principal de la Marxa de les cotxes blaves en el tercer moviment.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Dades de l'obra» (en alemany). Leoš Janáček Gesellschaft. [Consulta: 3 juliol 2023].
- ↑ Partitura, p. IX.
- ↑ Pochod modráčků, p. V.
- ↑ Partitura. p. XVI.
- ↑ Sablich, Sergio. «Programa de mà del Concerto dell'Accademia di Santa Cecilia, Roma, Auditorio di via della Conciliazione, 29 abril 1999» (en italià). Orchestra Virtuale di Flaminio.
- ↑ Partitura, p. XVI.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Janáček, Leoš: Joventut. Partitura. Urtext. Edició Bärenreiter: Praga, 2001. H 7388. ISMN M-2601-0116-6
- Janáček Leoš: Pochod modráčků (Marxa de les cotxes blaves). Flauto i piano. Edició Supraphon: Praga, 1985. H 4876