Juan Moneva y Puyol

Juan Moneva y Puyol (Pollos, 21 d'agost de 1871 - Saragossa, 7 de juliol de 1951) fou un jurista i polític aragonès.

Juan Moneva y Puyol

Biografia
Naixement	21 agost 1871 Pollos (província de Valladolid)
Mort	7 juliol 1951 (79 anys) Saragossa (Espanya)
Sepultura	cementiri de Torrero
Degà Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa
1933 – 1936
Catedràtic d'universitat Dret canònic
1903 – 7 juliol 1951
Dades personals
Formació	Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa Facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació	acadèmic, jurista
Ocupador	Universitat de Saragossa
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1950–) Consell Nacional d'Educació (1941–) Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Real Academia Sevillana de Buenas Letras Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia Espanyola
Orde religiós	Tercer Orde de Sant Francesc
Família
Cònjuge	Concepción de Oro y Castro
Fills	Jaime Moneva de Oro (en) , María Dolores Moneva de Oro (en) , Concepción Moneva de Oro (en) , María Pilar Moneva de Oro
Pares	Antonio Moneva Pérez   i Amalia Puyol Marín

Vida i obra

Fill de pares aragonesos, nasqué per casualitat a Castella, però passà la vida a Saragossa. Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de Saragossa. Dedicà una part de les seves publicacions al dret foral, que defensà davant del dret comú. S'interessà per temes catalans i aprengué la llengua. Tingué amistat amb diversos intel·lectuals catalans, entre els quals Eduard Toda a qui secundà en la iniciativa de la restauració de Poblet. Fou nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de la secció de ciències l'Institut d'Estudis Catalans (1950) així com de nombroses acadèmies espanyoles: Academia Española de la Lengua, de Bellas Artes de San Fernando i de Ciencias Morales y Políticas i d'altres.

Obres

• De la conservació i foment de l'art cristià (191-?) [Manuscrit 507 de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona]

Bibliografia

• Bogarín Díaz, Jesús. Diccionario de catedráticos españoles de derecho (1847-1943). Universitat Carlos III de Madrid. Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, 2014. 
• Calvo Carilla, José-Luis. El modernismo literario en Aragón. Zaragoza: IFC, 1989. 
• «Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans». [Barcelona],  1952.
• Lorente Sanz, José. «Don Juan Moneva y Puyol, jurista aragonés». A: Homenaje a la memoria de Don Juan Moneva y Puyol. Zaragoza: Consejo de Estudios de Derecho Aragonés. CSIC, 1954, p. 51-61. 
• Marín, Manuela; Puente, Cristina de la. Los epistolarios de Julián Ribera Tarragó y Miguel Asín Palacios: introducción, catálogo e índices. Madrid: CSIC, 2009. 
• «Don Juan Moneva y Puyol». Anuario de Derecho Aragonés, XV,  1970-1971, pàg. 119-120.
• Minguijón Adrián, Salvador. «Don Juan Moneva y Puyol». A: Homenaje a la memoria de Don Juan Moneva y Puyol. Zaragoza: Consejo de Estudios de Derecho Aragonés. CSIC, 1954, p. 926. 
• «Aliaga Jiménez, Jose Luis / Benítez Marco, M.a Pilar (2011): El Estudio de Filologia de Aragon.Historia de una institucion y de una epoca. Zaragoza: Institucion «Fernando el Catolico», 606 pags.». Estudis Romanics, 35,  2013, pàg. 480-488. ISSN: 2013-9500.
• «El derecho aragonés para D. Juan Moneva y Puyol: apostillas a su libro "Introducción al derecho hispánico" en el cincuentenario del Congreso Nacional de Derecho Civil». Revista de Derecho Civil Aragonés, 3, 1,  1997, pàg. 107-124. ISSN: 1135-9714.
• Ossorio y Bernard, Manuel. «Moneva y Pujól (Juan)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903. 
• Varios autores. Homenaje a la memoria de Don Juan Moneva y Puyol. Zaragoza: Consejo de Estudios de Derecho Aragonés. CSIC, 1954. 
• Varios autores. Don Juan Moneva visto por sus contemporáneos. IFC, 1983. 

Enllaços externs

• «Juan Moneva y Puyol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Gran Enciclopedia Aragonesa Arxivat 2016-09-06 a Wayback Machine.