Judit de Baviera
Judit de Baviera [1] o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843),[2] fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós. Era filla del noble Welf I senyor d'Altdorf i Ravensburg a Baviera.
 Judit a la crònica dels güelfs  | |
| Nom original | (de) Kaiserin Judith (fr) Judith de Bavière |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 797 |
| Mort | 19 abril 843 (45/46 anys) Tours |
| Sepultura | Centre-Vall del Loira |
| Reina consort | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca (819–840) |
| Altres | |
| Títol | Emperador d'Occident Reina dels Francs |
| Família | Welf |
| Cònjuge | Lluís el Pietós (819 (Gregorià)–) |
| Fills | Carles II el Calb, Gisela |
| Pares | Welf I i Heilwig de Baviera |
| Germans | Rodolf de Sens, Conrad I de Borgonya i Emma de Baviera |
 | |
El febrer del 819, un any després de la mort d'Ermengarda d'Hesbaye, es va casar amb Lluís el Pietós a Aquisgrà. Fou la mare de:
- Gisela (819/822 - † 874), casada amb Eberard de Friül (de la família dels Unròquides).
- Carles el Calb (Carles II de França el Calb) (823-877), rei de França (840-877), emperador (875-877) casat amb Ermentruda d'Orleans (dels agilolfings) i després amb Riquilda de Provença (dels bosònides).
Va exercir gran influència en l'emperador, que a partir del 822 es va començar a distanciar d'alguns dels seus consellers. Al naixement del fill Carles, el repartiment de l'imperi tal com estava establert entre els tres fills mascles d'Ermengarda d'Hesbaye (Lotari, Pipí i Lluís) va quedar en qüestió i Judit va pressionar perquè el seu fill hi fos inclòs. El 829 Lluís establia un nou repartiment, cosa que provocà la rebel·lió de Lotari.
Vegeu: Revolució a l'imperi carolingi (830) i contrarevolució a l'imperi carolingi (830)
La situació va empitjorar el 833 i Lluís fou deposat pels seus fills, agafant el poder Lotari i es va procedir a un nou repartiment. Judit fou desterrada a un convent a Tortona a Itàlia.[3]
L'abril del 834 Judit va poder tornar després de la derrota i fuita de Lotari i Lluís va ser restablert al poder.[4]
Des de la mort del seu marit el 840, va seguir en les lluites al seu fill Carles. Vegeu: Guerra civil franca
Va morir el 19 d'abril del 843 tres anys després del seu marit.
Notes et referències modifica
- ↑ Genealogia de Judit
- ↑ Canseco, Vicente Diez. Diccionario biográfico universal de mujeres célebres: ó compendio de la vida de todas las mujeres que han adquirido celebridad en las naciones antiguas y modernas, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días ... (en castellà). Imprenta de José Felix Palacios, 1844, pàg. 466.
- ↑ Léon Vanderkindere, La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge, editat per H. Lamertin, Bruxel·les 1902, reeditat 1981
- ↑ Jean Moeller, Précis de l'histoire du Moyen Âge, Vanlinthout et Vandezande, Louvain, 1841
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judit de Baviera |