Judy Holliday

actriu estatunidenca

Judith Tuvim, coneguda artísticament com a Judy Holliday (21 de juny de 1921, Nova York – 7 de juny de 1965, Nova York) va ser una actriu estatunidenca.[1]

Infotaula de personaJudy Holliday

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1921 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1965 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer i càncer de mama Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Westchester Hills Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, actriu de cinema, actriu de teatre, música de jazz, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica pop tradicional Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDavid Oppenheim (–1957) Modifica el valor a Wikidata
ParellaGerry Mulligan Modifica el valor a Wikidata
FillsJonathan Oppenheim
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0391062 Allocine: 5278 Rottentomatoes: celebrity/judy_holliday Allmovie: p32908 TCM: 88083 TV.com: people/judy-holliday IBDB: 45410 AFI: 90684 TMDB.org: 85651
Musicbrainz: 371c89f6-be93-491c-b0e2-c8a85de7240e Discogs: 913036 Find a Grave: 491 Modifica el valor a Wikidata

Judy Holliday comença la seva carrera en un espectacle de night club, per tal de figurar en comèdies musicals a Broadway. El 1946, coneix l'èxit amb el seu paper de Billie Dawn a l'obra Nascuda ahir, que la porta a interpretar el paper principal de l'adaptació cinematogràfica realitzada per George Cukor el 1950; una actuació per a la qual obté l'Oscar a la millor actriu. Després d'algunes aparicions en pel·lícules durant els anys 1950, reprèn el seu paper d'Ella Peterson en l'adaptació de la comèdia musical Bells Are Ringing el 1960.

El 1952, en el marc de la caça de bruixes, Judy Holliday és obligada a provar que no és membre del Partit comunista. Si no va ser a la llista negra del cinema, ho va ser a la ràdio i a la televisió durant gairebé tres anys.

Mor el 7 de juny de 1965 d'un càncer de mama. Té la seva estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 6901 de Hollywood Boulevard.

Filmografia modifica

Any Pel·lícula[2] Paper Notes
1938 Too Much Johnson Extra paper curt
1944 Greenwich Village Revuer No surt als crèdits
Something for the Boys No surt als crèdits
Winged Victory Ruth Miller
1949 Adam's Rib Doris Attinger Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària
Un dia a Nova York (On the Town) Daisy No surt als crèdits, només veu
1950 Nascuda ahir (Born Yesterday) Emma 'Billie' Dawn Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1952 The Marrying Kind 'Florrie' Keefer Nominada − BAFTA a la millor actriu
1954 It Should Happen to You Gladys Glover
1954 Tururut! (Phffft!) Nina Tracey nascuda Chapman Nominada − BAFTA a la millor actriu
1956 The Solid Gold Cadillac Laura Partridge Nominada − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1957 Full of Life
1960 Bells Are Ringing Nominada − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica

Referències modifica

  1. «Judy Holliday». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
  2. "Judy Holliday credits", imdb.com, 21 de febrer de 2010
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judy Holliday