Jules Lemaître
François Élie Jules Lemaître (Vennecy, Loiret (França), 27 d'abril de 1853 – Tavers, França, 4 d'agost de 1914) fou un crític i dramaturg francès.
 (1913)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) François Élie Jules Lemaître 27 abril 1853 Vennecy (França) |
| Mort | 4 agost 1914 (61 anys) Tavers (França) |
| President Lliga de la Pàtria Francesa | |
| 1899 – 1904 | |
| 11è Seient 20 de l'Acadèmia Francesa | |
| 20 juny 1895 – 5 agost 1914 ← Victor Duruy – Henry Bordeaux → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, crític literari |
| Partit | Action Française (1908–) |
| Membre de | |
| Gènere | Assaig, poesia i teatre |
| Família | |
| Parella | Comtesse de Loynes |
Premis | |
Signatura  | |
   | |
Biografia modifica
El 1883 esdevingué professor a la Universitat de Grenoble, quan ja era conegut per la seva crítica literària, i el 1884 va dimitir del càrtrec per dedicar-se de ple a la literatura. Va succeir a Jean-Jacques Weiss com a crític de teatre del Journal des Débats, i a continuació ocupà el mateix càrrec a la Revue des Deux Mondes. Els seus estudis literaris van ser recollits sota el títol de Les Contemporains (7 sèries, 1886-99), i els seus fulletons dramàtics com Impressions de Théàtre (10 sèries, 1888-98).[1]
Els perfils d'autors moderns de Lemaître mostren profunditat i un criteri sorprenents així com vivacitat i originalitat d'expressió. Fou admès a l'Acadèmia francesa el 16 de gener de 1896. Les seves visions polítiques van quedar definides a La Campagne Nationaliste (1902), recull de conferències que donà pel territori francès conjuntament amb Godefroy Cavaignac.[1]
Lemaître va dur a terme una campanya nacionalista a l'Écho de Paris, i fou durant un temps president de la Ligue de la Patrie Française.[1] La Lliga va néixer el 1898 de la mà de tres joves acadèmics, Louis Dausset, Gabriel Syveton i Henri Vaugeois, que volien mostrar que el dreyfusisme no era acceptat per tothom a la Universitat.[2] Van impulsar una petició que atacava Émile Zola i el que molts van veure com una conspiració internacionalista, pacifista i d'esquerres.[3] Charles Maurras va obtenir l'interès de l'escriptor Maurice Barrès, i el moviment va obtenir el suport de tres personalitats eminents: el geògraf Marcel Dubois, el poeta François Coppée i el crític i Jules Lemaître.[2]
Lemaître va dimitir de la Ligue de la Patrie Française el 1904, i va dedicar la resta de la seva vida a l'escriptura.[1]
Publicacions modifica
No ficció
- La Comédie après Molière et le Théâtre de Dancourt (1882).
- Quomodo Cornelius Noster Aristotelis Poeticam sit Interpretatus (1882).
- Les Contemporains. Études et Portraits Littéraires (7 vols., 1886–1899; 8th vol. posthumous).
- Corneille et la Poétique d'Aristote (1888).
- Impressions de Théâtre (10 vols., 1888–1898).
- L'Imagier, Études et Portraits Contemporains (1892).
- Jean-Jacques Rousseau (1907).
- Jean Racine (1908).
- Fénelon (1910).
- Châteaubriand (1912).
- Les Péchés de Sainte-Beuve (1913).
Teatre
- Révoltée (1889).
- Le Député Leveau (1890).
- Mariage Blanc (1891).
- Flipote (1893).
- Le Pardon (1895).
- L'Âge Difficile (1895).
- La Bonne Hélène (1896).
- L'Aînée (1898).
- Bertrade (1905).
- La Massière (1905).
- Le Mariage de Télémaque (1910).
- Kismet (1912).
- Un Salon (1924, posthumous).
Poesia
- Les Médaillons (1880).
- Petites Orientales (1883).
Miscel·lània
- Sérénus, Histoire d'un Martyr. Contes d'Autrefois et d'Aujourd'hui (1886).
- Dix Contes (1890).
- Les Rois (1893).
- Myrrha, Vierge et Martyre (1894).
- La Franc-maçonnerie (1899).
- Contes Blancs: la Cloche; la Chapelle Blanche; Mariage Blanc (1900).
- En Marge des Vieux Livres (1905–1907).
- Discours Royalistes, 1908–1911 (1911).
- La Vieillesse d'Hélène. Nouveaux Contes en Marge (1914).
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Chisholm, 1911.
- ↑ 2,0 2,1 Pierrard, 1998, p. 180.
- ↑ Conner, 2014, p. 160.
Fonts modifica
- Conner, Tom. The Dreyfus Affair and the Rise of the French Public Intellectual. McFarland, 2014-04-24. ISBN 978-0-7864-7862-0 [Consulta: 8 març 2016].
- Pierrard, Pierre. Les Chrétiens et l'affaire Dreyfus. Editions de l'Atelier, 1998. ISBN 978-2-7082-3390-4 [Consulta: 7 març 2016].
- Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Lemaître, François Élie Jules". Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Enllaços externs modifica
- Obres de Jules Lemaître, at Hathi Trust