Justin Clérice (Buenos Aires, (Argentina), 16 d'octubre de 1863 - Tolosa, França, 9 de setembre de 1908) fou un compositor i dibuixant francès.

Infotaula de personaJustin Clérice
Biografia
Naixement16 octubre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 1908 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança França
Activitat
OcupacióCompositor
Família
CònjugeMarguerite Esquilar Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles Clérice Modifica el valor a Wikidata

Lieder.net: 29446 IMSLP: Category:Clérice,_Justin Modifica el valor a Wikidata
Imatge escatològica feta per la casa Clérice Frères de la qual n'era un dels titulars Justin Clérice.

De pares francesos va fer els primers estudis en la seva ciutat natal, i als divuit anys passà a París ingressant en el conservatori on tingué per mestres a Léo Delibes i a Émile Pessard.Es donà a conèixer el 1887 amb una òpera còmica titulada Le Meunier d'Alcala, que s'estrenà a Lisboa, i després va compondre nombrosos balls i operetes, representades amb èxit en els teatres de París, entre elles:

  • M. Huchot (1889),
  • Figarello (1889),
  • Au pays noir (1891),
  • Le 3r. Hussards (1894),
  • Phrynette (1895),
  • Leda (1896),
  • Paire (1897),
  • Le Roi Carnaval (1900),
  • Une tête a Roma (1900),
  • Vestales (1900),
  • Vercingétorix (1900),
  • Un ordre de l'empéreur (1902),
  • Otero chez elle (1904),
  • Mimosa (1904),
  • Les Robinsonnez (1904),
  • Le Béguin de Messaline (1904),
  • Le voyage de la mariée (1904),
  • Les filles Jackson et Cia. (1905),
  • Au temp jadis (1905),
  • Paris s'amuse (1905),
  • Timbre d'or (1906).

El nom Clérice Frères (Clérice Germans), representa diversos il·lustradors francesos de la mateixa família - Charles Clérice (1860-1912), Justin Clérice (1863-1908), Victor Clérice (1880-?) i François Clérice (1882-?) - que, a la fi del segle xix, entre d'altres s'especialitzen en la producció de cartells i partitures musicals populars i, de vegades obscenes i escatològiques.

Bibliografia modifica