Köttigita
La köttigita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la vivianita. Rep el nom en honor d'Otto Friedrich Köttig (3 d'abril de 1824 - 21 de febrer de 1892), químic de Schneeberg, Saxònia, qui va fer el primer anàlisi químic.
 Köttigita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Zn₃(AsO₄)₂·8H₂O |
| Epònim | Otto Friedrich Köttig (en)  |
| Localitat tipus | mina Daniel, Neustädtel, Districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.13 |
| Dana | 40.3.6.5 |
| Heys | 20.3.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,24Å; b = 13,405Å; c = 4,757Å; β = 105,21° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | hauria de ser incolora colorless, però amb freqüència és de color vermell carmí, vermell-taronja, marró; rosa clar en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Fractura | fibrosa |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | resinosa, cerosa, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc vermellós a blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,33 g/cm³ (mesurada); 3,24 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,622 nβ = 1,638 nγ = 1,671 |
| Birefringència | δ = 0,049 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 74°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | r > v a r < v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1849 |
| Símbol | Köt |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La köttigita és un arsenat de fórmula química Zn₃(AsO₄)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la köttigita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la mina Daniel, situada a la localitat alemanya de Neustädtel, al districte de Schneeberg (Erzgebirge, Saxònia). Tot i no tractar-se d'una espècie gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament a la mina Atrevida, situada a la localitat de Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Köttigita |