El Kaméra era una de les províncies del país de Gadiaga, a l'antic regne de Galam, situada a la vall alta del riu Senegal, entre el seu afluent el Falémé i el país de Khasso.

Localització del Kaméra en un mapa del riu Sénégal (1889)

La seva capital era Makhana (o Maxana, Maxanna).

Els seus habitants eren sobretot soninkés pertanyent al clan reial dels Bathily, però també hi vivien peuls i mandings.[1]

Història modifica

Com el Guoy (o Guoye), el Guidimakha o el Diombokho, el Kaméra formava part del país del Gadiaga. Estava proper al fort de Saint-Joseph de Galam fundat per André Brue pel compte de la Companyia del Senegal l'any 1699.[2]

La regió va patir disturbis l'any 1824 i el 1833 es va produir una divisió entre els dos regnes enemics separats pel riu Falémé: Guoy i Kaméra.[3]

El 1886 fou una de les regions que va donar suport a l'aixecament anticolonial de Mahmadou Lamine.

Notes modifica

  1. Andrew F. Clark et Lucie Colvin Phillips, Historical Dictionary of Senegal, The Scarecrow Press, Metuchen (N. J.) et Londres, 1994 (2a. éd.), pàg. 175
  2. Yves-Jean Saint-Martin, Le Sénégal sous le Second Empire, Karthala, 2000, p. 70
  3. Yves-Jean Saint-Martin, op. cit., pàgs. 69-70

Bibliografia modifica

  • (anglès) Andrew F. Clark et Lucie Colvin Phillips, « Kamera », in Historical Dictionary of Senegal, The Scarecrow Press, Metuchen (N. J.) et Londres, 1994 (2a éd.), pàg. 175
  • (francès) Sékéné Mody Cissoko, Le Khasso face à l'Empire toucouleur et à la France dans le Haut-Sénégal : 1854-1890, L'Harmattan, Paris, 1988, 351 p. ISBN 2-7384-0133-3 (texte remanié de la 2e d'une thèse de Lettres soutenue à Paris 1 en 1979)
  • (francès) Louis Faidherbe, « Le Gadiaga : Guoy et Kaméra », in Notice sur la colonie du Sénégal et sur les pays qui sont en relation avec elle, Arthus Bertrand, Paris, 1859, p. 49-50
  • (francès) François Manchuelle, Les diasporas des travailleurs soninké (1848-1960) : migrants volontaires (traduction de Raphaëlle Masseaut), Karthala, Paris, 2004, 348 p. ISBN 2-84586-535-X
  • (francès) Yves-Jean Saint-Martin, « Le Gadiaga : Goye et Kamera », in Le Sénégal sous le Second Empire, Karthala, 2000, p. 69-70 ISBN 2865372014