Karya al-Ulya és una vila del nord-est de l'Aràbia Saudita. La població estimada el 1963 era de 2200 persones. Està governada per un emir dependent del governador de la Província Oriental (Aràbia Saudita).

Plantilla:Infotaula geografia políticaKarya al-Ulya

Localització
Map
 27° 33′ N, 47° 42′ E / 27.55°N,47.7°E / 27.55; 47.7

Fou fundada com hidjra o colònia dels Ikhwan, per membres dirigents de la tribu mutayr, però a partir de 1930 va quedar reduït a un petit mercat beduí. Junt amb el veí poble de Karya al-Sufla forma el conjunt anomenat Karayat (plural dialectal de Karya).

Les relacions entre Kuwait i el Nedjd estaven tenses el 1919 a causa de l'anunci del govern kuwaitià de construir un fort a Dawhat Bilbul, a 110 km a l'est de Karya al-Ulya; aquesta darrera era un conegut centre d'aprovisionament d'aigua dels mutayr. Llavors Turayhib ibn Bandar ibn Shukayr va demanar fundar una hidjra pels ikhwan, i el rei Abd-al-Aziz ibn Saüd va donar l'aprovació. Kuwait va protestar (1920) i va enviar una tropa de 400 soldats que foren derrotats pels mutayr al pous d'Hamad al nord-est de Karya al-Ulya (maig de 1920). Aquest atac fou contra les ordes d'Ibn Saud i els atacants van acceptar restituir el botí. Els britànics van fer una mediació que va fracassar. Es va produir llavors una batalla fronterera en la que els ikhwan van atacar a les forces de Salim ibn Mubarak Al Sabah al poble d'al-Djahra a 30 km a l'oest de la ciutat de Kuwait (octubre de 1920). Els kuwaitians es van reforçar i se'ls van unir gent de la tribu dels Banu Xammar i van fer moviments sobre Karya al-Ulya sense conseqüències.

Encara el 1928/1929 les dues Karya eren bases militars dels mutayr; després foren centres de dissidència dins del moviment dels ikhwan però derrotada la revolta el 1930, va perdre tota importància passant a ser un simple mercat i duana. Un fortí construït el 1936/1937 s'havia modernitzat el 1974.

Bibliografia

modifica