Viquipèdia

Kathleen Rubins

Kathleen Hallisey Rubins (Farmington (Connecticut), 14 d'octubre de 1978) és una microbiòloga i astronauta de la NASA estatunidenca.[1] Es va convertir en la 60a dona que va volar a l'espai quan es va llançar amb una nau Soiuz cap a l'Estació Espacial Internacional el 7 de juliol de 2016.[2][3] Va tornar a la Terra al Kazakhstan el 30 d'octubre de 2016.[4] Fou membre de la tripulació de les expedicions 48/49 i 63/64 de la Estació Espacial Internacional.[4][5] Rubins ha passat un total de 300 dies, 1 hora i 31 minuts a l'espai, sent en aquell moment la quarta dona estatunidenca que passa més dies a l'espai.[6]

Infotaula de personaKathleen Rubins

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1978 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Farmington (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Stanford
Vintage High School
Universitat de Califòrnia a San Diego Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaA genome-wide analysis of the host and viral responses during poxvirus infection (2005)
Director de tesiPatrick O. Brown
Activitat
Camp de treballBiologia molecular Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastronauta, biòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNASA, astronauta Modifica el valor a Wikidata
Temps a l'espai300 dies, 1 hora i 31 minuts Modifica el valor a Wikidata
Missió espacial
–Expedició 48
–Expedició 49
Soiuz MS-01
Soiuz MS-17
–Expedició 64
–Expedició 63 Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): Astro_Kate7 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Rubins va néixer a Farmington, Connecticut, i es va criar a Napa, Califòrnia. Va fer tasques a la casa per finançar una estada a l'Space Camp a setè grau. Aquesta estada la va inspirar a prendre més classes de matemàtiques i ciències a l'escola. Rubin es va convertir en el tercer alumne de l'Space Camp a volar a l'espai.[7] El seu pare, Jim, encara resideix a Napa i la seva mare, Ann Hallisey, viu a Davis (Califòrnia).[8]

Kathleen Rubins es va graduar a la Vintage High School de Napa en 1996. Va obtenir un Bachelor of Science en biologia molecular per la Universitat de Califòrnia, San Diego, i un doctorat en biologia del càncer pel Departament de Bioquímica, Microbiologia i Immunologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford. Va ser membre del capítol Kappa Lambda de la fraternitat Chi Omega mentre assistia a la UC San Diego.

Des que recorda, Rubins sempre havia volgut ser astronauta. La seva comprensió inicial va ser que primer hauria de convertir-se en pilot de caça i progressar a partir d'aquí, però després d'implicar-se amb la prevenció del VIH de salut pública a l'escola secundària, va desenvolupar un interès pels virus i la microbiologia i va decidir dedicar-s'hi primer. Algunes de les seves aficions inclouen pilotar avions, saltar en paracaigudes, submarinisme i participar en triatlons, en els quals era membre de l'equip de triatló de Stanford.[9]

Investigació en microbiologia modifica

Rubins va realitzar la seva investigació de grau sobre la integració del VIH-1 al Laboratori de Malalties Infeccioses de l'Institut Salk d'Estudis Biològics. Va analitzar el mecanisme d'integració del VIH, incloent diversos estudis sobre inhibidors de la integrasa del VIH-1 i anàlisi a tot el genoma dels patrons d'integració del VIH a l'ADN genòmic de l'hoste. Va obtenir el seu doctorat. de la Universitat de Stanford i, amb l' Institut de Recerca Mèdica de Malalties Infeccioses de l'exèrcit dels EUA i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties, Rubins (que va ser responsable de construir el seu microarray subjacent) i els seus companys van desenvolupar el primer model d'infecció per la verola. També va desenvolupar un mapa complet del transcriptoma del poxvirus i va estudiar les interaccions virus-hoste utilitzant sistemes de models animals i in vitro.

Rubins va acceptar un lloc de becari/investigador principal al Whitehead Institute for Biomedical Research (afiliat al MIT) i va dirigir un laboratori d'investigadors que estudiaven malalties víriques que afecten principalment l'Àfrica central i occidental. El treball al Rubins Lab es va centrar en els poxvirus i la interacció hoste-patògen, així com els mecanismes virals per regular la transcripció, la traducció i la descomposició de l'ARNm de la cèl·lula hoste.[10] A més, va dur a terme investigacions sobre transcriptoma i seqüenciació del genoma d' Ebolavirus, Marburgvirus i Lassa mammarenavirus, i projectes de col·laboració amb l'exèrcit dels EUA per desenvolupar teràpies per a l'Ebola i Lassa.

La Dr. Rubins també va realitzar investigacions sobre la radiació espacial i el seu efecte sobre els astronautes.[11] Els autors d'aquest estudi investiguen si el risc de mort induïda per l'exposició (REID) que la NASA havia acceptat era prou precís o no. Gran part de la radiació a l'espai prové de l'exposició iònica i l'activitat del cicle solar. Els autors de l'article de Nature conclouen que, tot i que hi ha limitacions a l'hora d'estimar els nivells de radiació als quals estan exposats els astronautes mentre estan a l'espai, cal fer més investigació sobre el tema.

Un altre estudi en què va participar el Dr. Rubins va ser l'anàlisi del cicle de vida d'una família de virus inclòs el virus de la verola.[12] Els investigadors utilitzen marcadors basats en proteïnes fluorescents per controlar i analitzar la funció del virus Vaccinia. Aquest estudi va ser important per començar a treballar en el tractament de malalties com la verola del mico. La verola del mico és una malaltia zoonòtica originada a la selva tropical de l'Àfrica central i occidental.[13] Es pot contraure la verola del mico entrant en contacte amb el virus d'un animal, humà o qualsevol material que hagi estat infectat amb el virus.[14] L'any 2003, hi va haver un petit brot de verola del mico als Estats Units, que va motivar encara més la realització de l'estudi.[15] Els resultats d'aquest estudi van proporcionar informació útil pel seguiment de l'activitat viral i la replicació. En aquest moment, encara no hi ha una cura per a la verola del mico, però es pot controlar.[13]

Rubins va formar part de l'equip d'investigació que va investigar els efectes de la microgravetat sobre l'aïllament de l'ARN i l'anàlisi de PCR.[16] Aquest estudi es va dur a terme mentre es trobava a bord de l'Estació Espacial Internacional (ISS). L'experiment realitzat va ser un dels primers exits al WetLab-2, una estació d'investigació per a la microbiologia a l'espai. Els resultats d'aquest estudi van ser increïblement valuosos per al futur de l'exploració espacial i l'anàlisi de mostres de l'entorn espacial.

Carrera a la NASA modifica

 
Rubins a bord de l'EEI amb el seqüenciador USB MinION (inferior dreta) que es va utilitzar en la primera seqüenciació d'ADN a l'espai, l'agost de 2016.

Rubins va ser seleccionada el juliol de 2009 com un dels 14 membres del Grup 20 d'Astronautes de la NASA. Es va graduar a la Formació de Candidats a Astronautes (Astronaut Candidate Training), on la seva formació incloïa sistemes de l'Estació Espacial Internacional (EEI), activitat extravehicular (EVA), robòtica, entrenament fisiològic, entrenament en vol T-38 i entrenament de supervivència en aigua i desert.

Es va convertir en la 60a dona a l'espai quan es va llançar a la Soiuz MS-01 el juliol de 2016.[2] Es va inspirar en aprendre les constel·lacions amb el seu pare i anar a reunions locals d'«observació d'estrelles» i museus de ciència tan aviat com recordava quan era petita. Sempre havia estat fascinada amb la ciència i explorar el món.[8][17][18]

Expedició 48/49 modifica

Rubins va sortir de la Terra per primera vegada el 7 de juliol de 2016 a bord de la nova nau espacial Soiuz MS al costat del cosmonauta rus Anatoli Ivanishin i l'astronauta de la JAXA Takuya Onishi.[19]

L'agost de 2016, Rubins es va convertir en la primera persona a seqüenciar ADN a l'espai. Rubins i els altres astronautes investigaven sobre com diagnosticar una malaltia o identificar microbis que creixen a l'Estació Espacial Internacional i determinar si representen o no una amenaça per a la salut.[20] Kate Rubins va utilitzar una màquina disponible comercialment per seqüenciar l'ADN de ratolíns, virus i bacteris.[21] A bord de l'EEI, va utilitzar un seqüenciador d'ADN de mà alimentat per USB anomenat MinION fet per Oxford Nanopore Technologies per determinar les seqüències d'ADN del ratolí, els bacteris E. coli i el virus del fag lambda.[22][23] Formava part de l'experiment Biomolecule Sequencer, l'objectiu del qual era «proporcionar proves que la seqüenciació d'ADN a l'espai és possible, que té el potencial de permetre la identificació de microorganismes, controlar els canvis en microbis i humans en resposta als vols espacials i possiblement ajuda a la detecció de vida basada en l'ADN en altres llocs de l'univers».[24]

Durant la seva primera estada a l'espai, també va passar 12 hores i 46 minuts fora de l'estació en dues caminades espacials separades.[8] Va fer aquestes dues passejades espacials amb el veterà Jeffrey Williams.[25] Durant la seva primera caminada espacial, la doctora Rubins va instal·lar amb èxit el primer adaptador d'acoblament internacional, que permet atracar naus comercials dels EUA.[6] En la seva segona caminada espacial, Rubins va instal·lar noves càmeres d'alta definició. Rubins també va capturar la nau espacial de reabastament comercial SpaceX Dragon i va enviar mostres d'experiments a la Terra.

Rubins va tornar a la Terra el 30 d'octubre de 2016, després de 115 dies a l'espai.[26]

Expedició 63/64 modifica

 
Rubins fotografiada al costat de la "cabina de votació" de l'ISS, on va votar per a les eleccions presidencials dels Estats Units del 2020.

Rubins es va llançar a la seva segona missió el 14 d'octubre de 2020 (el seu 42è aniversari) amb els cosmonautes russos Serguei Ryzhikov, i Serguei Kud-Sverchkov a bord del Soiuz MS-17.[27] Va tornar a la Terra el 17 d'abril de 2021, a les 10:55 hora local (Kazakhstan), després del llançament de la Soiuz MS-18.

Rubins estava a l'EEI en el moment de les eleccions dels Estats Units del 2020 i va emetre el seu vot com absent des de l'estació.[28]

Durant la seva segona estada a l'espai, va fer la seva tercera caminada espacial amb Victor J. Glover, i la quarta amb Soichi Noguchi el març de 2021.[29][30]

Investigació durant l'Expedició 63/64 modifica

Mentre estava a l'EEI durant el seu viatge més recent, Rubins va continuar investigant per a l'experiment Cardinal Heart que incloïa teràpies contra el càncer i malalties del cor. La microgravetat afecta significativament els teixits cardíacs que treballen i exerceixen una força oposada a la gravetat i se sap que causa anomalies moleculars i estructurals en cèl·lules i teixits que poden provocar malalties. La investigació podria proporcionar una nova comprensió de problemes cardíacs similars a la Terra i ajudar a identificar nous tractaments.[31] Aquest estudi analitzava els efectes de la baixa gravetat sobre els músculs del cor. Rubins i altres científics van generar teixit cardíac dissenyat en 3D. Aquesta investigació podria proporcionar informació important sobre problemes cardíacs no només per als astronautes que tornen a casa, sinó també per a qualsevol ciutadà de la Terra.

Programa Artemis modifica

La NASA ha anunciat el proper grup d'astronautes que formarà part del programa Artemis que posarà la primera dona americana a la Lluna.[32] Rubins és un dels astronautes anunciats per l'equip Artemis.[33] El programa Artemis pretén no només col·locar una dona americana a la Lluna, sinó també examinar tota la superfície de la Lluna per entendre millor la possibilitat de la vida humana a Mart.

Premis/Honors modifica

Rubins té un total de 5 honors i premis fins ara en la seva carrera. Va rebre el Brilliant Ten de Popular Science (2009), National Science Foundation Predoctoral Fellowship (2000), Stanford Graduate Fellowship - Gabilan Fellow (2000), UCSD Emerging Leader of the Year (1998), Order of Omega Honor Society Scholarship Award (1998).[8]

Referències modifica

  1. ↑ NASA HQ. «NASA Selects New Astronauts for Future Space Exploration» (en anglès). NASA, 29-06-2009. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2021. [Consulta: 14 novembre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Kate Rubins, la mujer número 60 en el espacio» (en castellà). Europa Press, 07-07-2016. [Consulta: 14 novembre 2021].
  3. ↑ «Station-Bound NASA Astronaut is the 60th Woman to Fly into Space» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 Cofield, Calla. «Soyuz Space Capsule Lands Safely with Crew of 3» (en anglès). Space.com, 30-10-2016. [Consulta: 14 novembre 2021].
  5. ↑ Whiting, Melanie. «Kathleen "Kate" Rubins (PH.D.) NASA Astronaut» (en anglès), 21-02-2016. [Consulta: 14 novembre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 Whiting, Melanie. «Kathleen "Kate" Rubins (PH.D.) NASA Astronaut» (en anglès). NASA, 21-02-2016. [Consulta: 14 novembre 2021].
  7. ↑ «Meet the Tremendous 12! Space Camp's Astronaut Alumni» (en anglès). Space Camp. U.S. Space & Rocket Center, 06-09-2019. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020. [Consulta: 14 novembre 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «NASA Biographical Data - Kathleen (Kate) Rubins (Ph.D.)» ( PDF) (en anglès). NASA, abril 2021. [Consulta: 14 novembre 2021].
  9. ↑ Johnson Space Center, Jerry Wright. «NASA - In Their Own Words: Kathleen (Kate) Rubins» (en anglès). www.nasa.gov. Arxivat de l'original el 22 de març 2019. [Consulta: 14 novembre 2021].
  10. ↑ Yen, Judy; Golan, Ron; Rubins, Kathleen «Vaccinia Virus Infection & Temporal Analysis of Virus Gene Expression: Part 1» (en anglès). Jove (Journal of Visualized Experiments), 26, 08-04-2009, pàg. e1168. DOI: 10.3791/1168. PMC: 2791082. PMID: 19488021 [Consulta: 14 novembre 2021].
  11. ↑ Chancellor, Jeffery C.; Blue, Rebecca S.; Cengel, Keith A.; Auñón-Chancellor, Serena M.; Rubins, Kathleen H. (en anglès) NPJ Microgravity, 4, 1, 03-04-2018, pàg. 8. DOI: 10.1038/s41526-018-0043-2. ISSN: 2373-8065. PMC: 5882936. PMID: 29644336.
  12. ↑ Dower, Ken; Rubins, Kathleen H.; Hensley, Lisa E.; Connor, John H. (en anglès) Antiviral Research, 91, 1, juliol 2011, pàg. 72–80. DOI: 10.1016/j.antiviral.2011.04.014. ISSN: 0166-3542. PMC: 3177160. PMID: 21569797.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Monkeypox» (en anglès). www.who.int. [Consulta: 14 novembre 2021].
  14. ↑ «Transmission | Monkeypox | Poxvirus | CDC» (en anglès). www.cdc.gov, 18-12-2018. [Consulta: 14 novembre 2021].
  15. ↑ «2003 United States Outbreak of Monkeypox | Monkeypox | Poxvirus | CDC» (en anglès americà). www.cdc.gov, 19-12-2018. [Consulta: 14 novembre 2021].
  16. ↑ Parra, Macarena; Jung, Jimmy; Boone, Travis D.; Tran, Luan; Blaber, Elizabeth A. (en anglès) PLOS ONE, 12, 9, 06-09-2017, pàg. e0183480. Bibcode: 2017PLoSO..1283480P. DOI: 10.1371/journal.pone.0183480. ISSN: 1932-6203. PMC: 5587110. PMID: 28877184.
  17. ↑ «NASA - In Their Own Words: Kathleen (Kate) Rubins» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 22 de març 2019. [Consulta: 14 novembre 2021].
  18. ↑ Yune, Howard. «Napa-raised astronaut ready for launch to space station» (en anglès). Napa Valley Register, 01-06-2016. [Consulta: 14 novembre 2021].
  19. ↑ «Spacefacts Soyuz MS».
  20. ↑ Robbins, Gary. «UCSD alumna first to sequence DNA in space». The San Diego Union-Tribune, 29-08-2016. [Consulta: 14 novembre 2021].
  21. ↑ «UCSD alumna first to sequence DNA in space» (en anglès). San Diego Union-Tribune, 30-08-2016. [Consulta: 14 novembre 2021].
  22. ↑ Gaskill, Melissa. «First DNA Sequencing in Space a Game Changer» (en anglès). NASA, 29-08-2016. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2021. [Consulta: 14 novembre 2021].
  23. ↑ Dance, Amber. «DNA Sequencing in the Final Frontier». BioTechniques, 19-10-2016. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2016. [Consulta: 14 novembre 2021].
  24. ↑ Dunn, Andrea. «Sequencing DNA in the Palm of Your Hand». NASA, 29-09-2015. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2021. [Consulta: 14 novembre 2021].
  25. ↑ «Kate Rubins EVA Spacefacts» (en anglès).
  26. ↑ «Kathleen Rubins(Ph.D.) NASA Astronaut» ( PDF) (en anglès), juny 2020.
  27. ↑ «Press Release: NASA Assigns Astronaut Kate Rubins to Expedition 63/64 Space Station Crew» (en anglès). NASA. NASA, 03-06-2020. [Consulta: 14 novembre 2021].
  28. ↑ «La astronauta Kathleen Rubins vota desde el espacio en las presidenciales de EEUU» (en castellà). Sputnik, 28-10-2020. [Consulta: 14 novembre 2021].
  29. ↑ Moran, Norah. «Spacewalkers conclude today's spacewalk». NASA, 28-02-2021. [Consulta: 14 novembre 2021].
  30. ↑ «Astronautas realizan otra caminata para trabajar en paneles solares de la EE» (en castellà). Diario El País (Honduras), 05-03-2021. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2021 [Consulta: 14 novembre 2021].
  31. ↑ «NASA Space Station On-Orbit Status 10 December 2020 - The Cardinal Heart Study - SpaceRef». spaceref.com. [Consulta: 14 novembre 2021].[Enllaç no actiu]
  32. ↑ Dunbar, Brian. «What is Artemis?». NASA, 23-07-2019. [Consulta: 14 novembre 2021].
  33. ↑ «NASA: The Artemis Team» (en anglès). NASA. [Consulta: 14 novembre 2021].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kathleen Rubins
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kathleen_Rubins&oldid=33395350»