Kaykhusraw I

Soldà de Rum

Giyath-ad-Din Kaykhusraw I (àrab: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان, Ḡīyāṯ ad-Dīn Kayẖusraw ibn Qilij Arslān; persa: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà de Rum del 1192 al 1197 i del 1205 al 1211.

Infotaula de personaKaykhusraw I

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort1211 Modifica el valor a Wikidata
Antioquia del Meandre Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlâeddin Mosque (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Soldà de Rum
1205 – 1211
← Kilidj Arslan IIIKaykaus I →
Soldà de Rum
1192 – 1196
← Kilidj Arslan IISuleiman II (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia seljúcida Modifica el valor a Wikidata
FillsKaykubad I, Kaykaus I Modifica el valor a Wikidata
PareKilidj Arslan II Modifica el valor a Wikidata

Era fill d'Izz al-Din Kilidj Arslan II i d'una dona romana d'Orient. Aquest el 1187 va decidir repartir el sultanat entre deu fills, un germà i un nebot i va concedir a Kaykhusraw I la comarca de Sozòpolis (turc Uluborlu). Un dels fills, Kutb al-Din Malik Shah II ibn Kilidj Arslan II, va enderrocar al seu pare i aquest va demanar ajut a Khaykhusraw que el va restablir al tron a Konya.

Mort Izz al-Din Kilidj Arslan II el 1192, Khaykhusraw no va poder fer reconèixer la seva supremacia als altres germans, i alguns van iniciar la guerra contra els veïns per eixamplar territoris. Kutb al-Din va morir el 1197 i el seu hereu Rukn al-Din Sulaymanshah I, hereu de Kutb al-Din, va ocupar Konya i va restaurar al seu profit la unitat del sultanat. Khaykhusraw es va replegar a territori romà d'Orient protegit pel senyor i cap militar Manuel Maurozomes (fill de Teodor Maurozomes i d'una filla il·legítima de l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè 1142-1180) que era el seu sogre (Khaykhusraw estava casat amb una filla de Manuel).

La política del nou sultà fou la de fer conquestes a l'est, el que no agradava als begs turcmans. Mort Rukn al-Din el 1204 només va deixar un fill menor d'edat, Kilidj Arslan III, i Khaykhusraw al cap de poc mesos es va apoderar del sultanat (1205). Maurozome va anar amb ell a Konya, ja que era enemic del nou emperador grec (ara a Nicea) Teodor I Làscaris (1204-1222) i Khaykhusraw va aconseguir que li foren cedides les viles de Khunas i Laodicea (Deñizli) que estaven en litigi entre romans d'Orient i seljúcides. Maurozome va tenir un paper destacat a la política romana d'Orient de Nicea durant 25 anys i segurament és el personatge que Ibn Bibi anomena l'emir Comnè. Breument grups turcmans van ocupar Amisos (Samsun) però el 1206 va passar a Trebisonda i uns dos anys després a Nicea. En canvi al sud va ocupar de manera permanent Antalya en 1207,[1] que fou la primera sortida del sultanat al mar.

El 1209 Aleix III Àngel es va voler fer reconèixer emperador a Nicea, però Teodor I Làscaris s'hi va oposar; Aleix va conspirar contra Teodor amb el suport de Kaikhusraw I, a la cort del qual va fugir el 1210. Teodor i Aleix, aquest amb suport de Rum, es van enfrontar en una batalla decisiva prop d'Antioquia del Meandre (Alaşehir) el 1211, en la qual Giyath al-Din Kaykhusraw I va morir i les seves forces i les de l'antic emperador Aleix van quedar derrotades (Aleix fou fet presoner per Teodor). Li va succeir el seu fill Izz al-Din Kaykaus I.

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: A general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330. Nova York, 1968, Taplinger. p. 120-121.

ISBN 159740456X.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kaykhusraw I