Keladi Chennamma
Keladi Chennamma fou la reina del regne Keladi a Karnataka, (també conegut com a Bednur i Ikkeri), que es va formar després de la caiguda de l'Imperi Vijayanagara.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1671  |
| Mort | 1696 (24/25 anys) |
| Reina regnant | |
| 1677 – 1689 | |
| Dades personals | |
| Religió | Hinduisme |
| Activitat | |
| Ocupació | política, lluitadora per la llibertat |
| Altres | |
| Títol | Reina |
Filla de Siddappa Shetty , un comerciant nadiu[2] de Basrur, Chennamma es va casar amb el rei Somashekara Nayaka[3] el 1667 DC.[4] Després de quedar vídua l'any 1677,[5] Chennamma va gestionar de manera eficient l'administració de la dinastia Keladi Nayaka.[5] Durant el seu regnat de 25 anys, va frenar l'avanç de l'exèrcit mogol dirigit per Aurangzeb des de la seva base militar al regne de Keladi situat a Sagara. Va adoptar a Basavappa Nayaka, un parent proper que la succeí com Hiriya Basappa Nayaka.[3][4] També va signar un acord comercial amb els portuguesos[3] que incloïa productes bàsics com el pebrot i l'arròs.[3]
Els portuguesos li van donar l'epítet "la Reina del Pebrot" o "Raina da Pimenta". També va permetre als portuguesos establir esglésies a Mirjan, Honnavara, Chandravara i Kalyanpura.[6] A l'estat de Karnataka, se la recorda, juntament amb Abbakka Rani, Kittur Chennamma, Belawadi Mallamma i Onake Obavva, com les dones guerreres i patriotes més importants.
El regne Keladi va ser probablement l'últim a perdre l'autonomia davant els governants de Mysore i, posteriorment, contra els britànics. El seu gabinet estava dirigit per Timmanna Naik, que era el descendent d'un comandant de Vijayanagra.
Atac d'Aurangazeb modifica
Va proporcionar refugi a Rajaram Chhatrapati, fill de Shivaji que fugia de l'emperador mogol Aurangzeb,[7] després d'una reunió amb el seu gabinet i va tractar Rajaram amb respecte,[3] però Aurangazeb va atacar Keladi. Keladi Chennamma va lliurar la guerra sense derrota i la batalla amb els mogols va acabar en un tractat.[4]
Subordinat del Regne Keladi, Sadasiva de Swadi també va ajudar Rajaram a través d'un préstec.[3]
Llegat modifica
És considerada l'epítome del valor de les dones kanareses, juntament amb Rani Abbakka, Onake Obavva i Kittur Chennamma.
La fortalesa de Mirjan va ser construïda per Keladi Chennamma.[8]
Referències modifica
- ↑ Bhat, N. Shyam. South Kanara, 1799-1860 : a study in colonial administration and regional response. 1st. New Delhi, India: Mittal Publications, 1998, p. 43. ISBN 9788170995869.
- ↑ amar chitra katha vol 793
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Dixit, Giri S. Studies in Keladi History: Seminar Papers. Bangalore: Mythic Society, 1981, p. 4,5,115.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «1671-96 Rani Regnant Chennamma of Keladi (or Bednur) (India)». Worldwise guide to women in leadership. [Consulta: 13 novembre 2012].
- ↑ 5,0 5,1 Thilagavathi, B.S. Chandrababu, L.. Woman, her history and her struggle for emancipation. Chennai: Bharathi Puthakalayam, 2009, p. 241. ISBN 9788189909970.
- ↑ Kudva, Venkataraya Narayan. History of the Dakshinatya Saraswats. Madras: Samyukta Gowda Saraswata Sabha, 1972, p. 112.
- ↑ Krishnamurthy, Radha. Sivatattva Ratnakara of Keladi Basavaraja: a cultural study. Keladi, Karnataka: Keladi Museum and Historical Research Bureau, 1995, p. 6,115.
- ↑ «Excavations - 2000-2005 – Karnataka». Fort, Mirjan, dt. Uttar Kannada. Archaeological Survey of India and National Informatics Centre. [Consulta: 24 maig 2010].