Ken Loach
Ken Loach (Nuneaton, 17 de juny de 1936) és un director de cinema anglès i militant trotskista.
Biografia modifica
Als 25 anys, mentre estudiava dret a Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques, actuant en el grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com a assistent de direcció al Northampton Repertory Theatre, però estava més interessat en el món audiovisual que en el teatral, així que després d'obtenir el 1963 una beca de la cadena de televisió BBC, s'inicia en la direcció.
L'ambient que es respirava en aquells anys afavoria la realització de programes que criticaven les injustícies socials, allí va trobar Loach la visió i la veu que caracteritzarien el seu cinema. A partir de 1964 començà a dirigir una sèrie de documentals, el més famós n'és Cathy Come Home (1966) sobre la pobresa, amb el qual va obtenir cert èxit.
Des de llavors i fins a principi de la dècada del 1980, va dividir el seu temps entre el cinema i la televisió: va filmar quatre llargmetratges, nombrosos documentals i telefilms com The Big Flame (1969) sobre els treballadors portuaris de Liverpool i la sèrie Days of Hope (1975), sobre els fets que van dur a la vaga de 1926 a i la derrota del Partit Laborista.
Amb Margaret Thatcher en el poder, creixé l'atur i les retallades de pressupost per a la cultura. La «Dama de Ferro» es guanyà molts enemics entre els artistes: Loach fou un dels més ferms. El Channel 4 va prohibir la sèrie de documentals A Question of Leadership, amb els quals criticava el thatcherisme, motiu pel qual al llarg de tota la dècada només va poder filmar dues pel·lícules. Als anys 1990, amb els canvis polítics, la seva carrera es revitalitzà i es consolidà la seva carrera internacional, tot i mantenir-se sempre fidel a l'estil que havia estat una constant en la seva vida: la defensa dels oprimits i oprimides.
El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[1]
Cinema social modifica
Loach descriu històries de la classe treballadora, amb una crida a les armes o retrats de moviments polítics específics. The Wind That Shakes the Barley tractà la Guerra de la Independència irlandesa, Bread and Roses sobre la campanya per uns salaris justos pels netejadors d'oficines a Los Angeles, Terra i llibertat sobre un jove desocupat de Liverpool membre del partit comunista que es dirigeix a Espanya per lluitar en les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola.[2]
Una vegada que els actors i actrius tenen incorporades les línies bàsiques del guió, Loach el fa a un costat i comença a treballar les escenes amb una tècnica molt específica, consistent que cada actor/actriu mai no sàpiga del tot la part de l'altre (si la sap massa, Loach s'ocupa de canviar-la sobre la marxa). Aquesta manera de treball, sumada a la freqüent recurrència a actors no professionals i al fet que aquests no treballin per a la càmera, com succeeix en el cinema convencional, sinó exactament al contrari, dona a cada escena una gran espontaneïtat.
L'any 2009 el director va declarar que «l'antisemitisme és comprensible» i que «si hi ha un augment (de l'antisemitisme) no em sorprèn». Va justificar aquestes afirmacions per l'Operació Plom Fos d'Israel contra Hamàs.[3] L'agost de 2021 va ser expulsat del Partit Laborista, del que era membre des dels anys 1960, per formar part del grup «Labour against the Witchhunt» i per acusacions d'antisemitisme.[4]
L'any 2010, la seva pel·lícula Buscant l'Eric esdevení la guanyadora del premi especial del públic de la mostra de cinema BRAM! de Castellar del Vallès. Quan Loach va rebre el premi de 20 sacs de mongetes del ganxet, va fer-se fotografiar amb un d'ells i va reenviar la fotografia al jurat de la mostra.[5]
Filmografia modifica
- Poor Cow (1967)
- Kes (1969) (com a Kenneth Loach)
- The Save the Children Fund Film (1971)
- Family Life (1971)
- Jack el Negre (Black Jack) (1979)
- The Gamekeeper (1980)
- Looks and Smiles (1981) (com a Kenneth Loach)
- Which Side Are You On? (1984)
- Fatherland (1986)
- Agenda oculta (Hidden Agenda) (1990).
- Riff-Raff (1990).
- Plouen pedres (Raining Stones) (1993).
- Terra i llibertat (Land and Freedom) (1995).
- Ladybird, Ladybird (1994)
- A Contemporary Case for Common Ownership (1995)
- Carla's Song (1996)
- The Flickering Flame (1997)
- My Name Is Joe (1998)
- Bread and Roses (2000)
- The Navigators (2001)
- Sweet Sixteen (2002)
- 11'9"01 September 11 (segment United Kingdom) (2002)
- Ae Fond Kiss... (2004)
- Tickets (2005), amb Ermanno Olmi i Abbas Kiarostami
- The Wind That Shakes the Barley (2006)
- It's a Free World... (2007)
- Buscant l'Eric (Looking for Eric) (2009)
- Route Irish (2010)
- The Angels' Share (2012)
- The Spirit of '45 (2013)
- El centre d'en Jimmy (2014)
- Jo, Daniel Blake (2016)
- Sorry We Missed You (2019)
- The Old Oak (2023)
Referències modifica
- ↑ «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
- ↑ «Come out fighting» (en anglès). The Guardian, 16-05-2006. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ Paul, Jonny. «British film director: Rise in anti-Semitism 'understandable'. Palme d'Or winner Ken Loach calls Operation Cast Lead 'one of the great crimes of the past decades'». The Jerusalem Post, 18-03-2009. [Consulta: 13 febrer 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Socialist Campaign Group of MPs urges Labour to reinstate Ken Loach» (en anglès britànic). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Ken Loach i les mongetes del ganxet de Can Casamada». Diari de Sabadell, 30-08-2010. [Consulta: 21 juliol 2011].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ken Loach |