Kanat de Gandja
El Kanat de Gandja (àzeri: Gəncə xanlığı) fou un estat musulmà principalment sota sobirania de Pèrsia[1][2] que va existir al territori de l'Azerbaidjan del 1747 al 1805. El principat fou governat per la dinastia dels Ziyadoglu (Ziyadkhanov), que ja governaven Gandja com governadors sota Nadir Shah i eren d'extracció qajar.
Història modifica
Shahverdi Khan (1740-1761) esdevingué el primer kan independent de Gandja el 1747 a la mort de Nadir Shah.
En 1781-84, Ganja fou governat pel Khan de Karabakh Ibrahim Khalil Khan Javanshir. Durant el govern de Javad Khan (1785-1804), el kanat va créixer en importància econòmica i política i va fer una política exterior independent, a vegades oposada a la dels perses. Els kans tenien la seva pròpia seca a Gandja.
Durant la primera guerra russopersa (1804-1813) Gandja era considerada pels russos com a ciutat de màxima importància. El general Pàvel Tsitsiànov va contactar algunes vegades a Javad Khan al que demanava sotmetre's a la sobirania russa, però cada vegada la proposta fou rebutjada. El 20 de novembre, de 1803, l'exèrcit rus sortia de Tiflis i el desembre, Tsitsianov començava els preparatius de setge. Després del bombardeig de l'artilleria pesant, el 3 de gener de 1804 a les 5 en punt al matí, Tsitsiànov donava l'orde d'assalt a la fortalesa; després d'una baralla ferotge els russos la van capturar i Javad Khan va morir juntament amb els seus fills. Segons l'estudi principal sobre aquests esdeveniments militars al Caucas, fet per John F. Baddeley, resulta:
"Així el kanat de Gandja, amb el pretext que des del temps de Tamara de Geòrgia pertanyia a aquest país, i tot el temps que feia que l'havia perdut per la debilitat dels seus governants, fou envaït; la capital del mateix nom assaltada després d'un mes de setge (2 de gener de 1804), i Javat Khan va morir, i el kanat fou annexionat. Cinc-cents tàtars (àzeris) es van suïcidar dins una mesquita; potser es volien rendir però un armeni va dir als soldats russos que hi havia alguns daguestanis entre ells, i això fou el senyal per la matança, doncs l'odi de les tropes imperials per aquest poble era enorme a causa de les seves incursions a Geòrgia i els saquejos i robatoris que portaven a terme; però les dones de la ciutat foren respectades (cosa poc habitual a les guerres del Caucas) per l'estricte ordre del general Tsitsianov."[3]
Gandja for rebatejada Elizavetpol en honor de l'esposa del tsar Alexandre Elisabet Lluïsa de Baden. El 1805 el kanat fou declarat oficialment abolit i es va crear el kanat d'Elisabetpol.
Governants modifica
- Ziyad-oghlu Qajar 1554-1570
- Sultan Ali Mirza (fill de Tahmasp I) 1570-1577
- Conquesta otomana 1588-1606
- Muhammad Khan ibn Khalil Ziyad-oghlu 1606-1615
- Sultan Mahmud Kuli Khan (fill de Muhammad) 1615-1620
- Muhammad Kuli Khan I (fill de 1620-1626
- Dawud Khan (germà) 1626-1640
- Muhammad Kuli Khan II 1640-1650
- Rahim Khan 1650-1660
- Mansur Khan I vers 1663
- Tres kans desconeguts vers 1670-1730
- Mansur Khan II 1730-1738 (assassinat)
- Desconegut 1738-1743
- Hajji Khan (assassinat) 1743-1747
Dinastia Ziyadoghlu (Qajar)
- 1747 -1761 Shah Wardi Khan
- 1761 -1781 Muhammad Hasan Khan
Dinastia Javanshir (o Jawanshir)
- 1781 - 1784 Ibrahim Khalil Khan (també kan de Karabagh)
Dinastia Ziyadoghlu (Qajar)
- 1784 - 1786 Hajji Beg
- 1786 - 3 de gener de 1804 Javad Khan (Jawad Khan)
Bandera modifica
La bandera del kanat de Gandja era de tres franges, vermell-verd-vermell o alternativament verd-vermell-verd (exemple de la imatge, el 1803), amb decoració diversa en blanc o daurat.
Galeria d'imatges modifica
-
Tomba de Javad Khan -
Mausoleu de Javad Khan -
Moneda, segle XVIII -
Moneda, segle XVIII
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kanat de Gandja |
- ↑ Tadeusz Swietochowski. Russian Azerbaijan, 1905-1920: The Shaping of National Identity in a Muslim Community. Cambridge, Uk, Premsa d'Universitat de Cambridge, 2004. Isbn 0521522455
- ↑ . "Història de l'Azerbaidjan" Encyclopædia Britannica
- ↑ John F. Baddeley, The Russian Conquest of the Caucasus, London: Longmans, Green and Co., 1908, p. 67, citant el informe de Tsitsianov al emperador: Akti, IX (supplement), pàg. 920".