Kilidj Arslan IV
Rukn al-Duniya wa l-Din Al-Sultan al-Azim Kilidj Arslan IV ibn Kay Khusraw[1] o Kılıç Arslan IV (l'Espasa Lleó) fou un sultà seljúcida de Rum o Konya. Va néixer el 1236/1237 i la seva mare era turca. Fou el segon fill de Kaykhusraw II.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fa) رکن الدین قلج ارسلان بن کیخسرو valor desconegut |
| Mort | 1265 |
| Sepultura | Província de Konya |
| Soldà de Rum | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | cap d'estat |
| Família | |
| Família | Dinastia seljúcida |
| Fills | Kaykhusraw III |
| Pare | Kaykhusraw II |
Biografia modifica
En 1241 els mongols dirigits pel general Baidju van envair Anatòlia; Erzurum fou conquerida. Kaykhusraw II va reunir un exèrcit amb mercenaris romans d'Orient, armenis i francs i el 26 de juny de 1243 va lliurar la batalla de Köse Dağ en què fou derrotat.[2] Els seljúcides de Rum van quedar sotmesos als mongols.
El regne dels visirs (1246-1248) modifica
Al morir el 1246, Kaykhusraw II va deixar tres fills de mares diferents; tots tres eren menors d'edat i sota tutela de visir i del governador hulàgida (Ilkhànida)[3]
- Izz al-Din Kaykaus, era el germà gran i tenia uns 13 anys; la seva mare era grega i filla d'un sacerdot. El visir Shams al-Din al-Isfahani va agafar el seu partit però va dubtar en allunyar als altres dos germans, ja que aquesta decisió corresponia al governador mongol. Shams al-Din al-Isfahani es va casar amb la reina vídua i mare del seu pupil[4]
- Rukn al-Din Kilidj Arslan (Kılıç Arslân IV) aspirant a la successió.
- Ala al-Din Kaykubadh nascut vers 1239/1240. Fill de la tercera esposa (però favorita de Kaykhusraw II), Gürcü Hatun (Tamara), filla de la reina de Geòrgia Rusudan I i neta del sultà seljúcida Tuğrul II. El pare de Tamara s'havia convertit al cristianisme ortodox, i ella, al contrari, es va convertir a l'islam pel seu matrimoni i va agafar el nom de Gürcü Hatun (o Ghurji Khatun) el 1237; aquest matrimoni assegurava la pau entre Geòrgia i els seljúcides de Rum. CKaykubad fou designat per Khaykhusraw com a successor.[5]
Shams al-Din al-Isfahani no va poder impedir a Rukn al-Din Kılıç Arslân d'anar a trobar al Gran Khan en ocasió de l'assemblea que va proclamar com a tal a Güyük. Per assegurar el poder, el visir va fer matar un cert nombre de rivals. Rukn al-Din Kılıç Arslân va obtenir del Gran Khan la partició del sultanat en dues parts: l'Oest per a Kaykaus amb capital a Konya i l'est per a ell mateix amb capital a Sivas. La frontera entre els dos seria el riu Kızılırmak. Quan Kılıç Arslân va tornar a Anatòlia amb el seu títol de sultà es va saber la mort de Güyük i el nomenament del seu successor Möngke i els amirs van decidir que millor que els tres germans regnessin junts.[4] Kılıç Arslân fou enviat a la cort mongola per fer-li acceptar aquesta solució. Es van formar dos partits, un dirigit pel mateix Kılıç Arslân que no volia canviar res i un altre dirigit per Izz al-Din Kaykaus que pretenia oposar-se a la decisió dels mongols i resistir a l'oest amb les tribus turcmanes i l'aliança romana d'Orient.
El triumvirat (1248/49-1257) modifica
El visir Djalal al-Din Karatay (en turc : Celaddin Karatay) va aconseguir finalment un acord entre els tres germans que va tenir el suport mongol. El sultanat va quedar dividit en tres parts:
- Izz al-Din Kaykaus amb capital a Konya.
- Rukn al-Din Kılıç Arslan amb capital a Sivas.
- Ala al-Din Kaykubad II, amb capital a Malatya.
Shams al-Din al-Isfahani, el antic visir de Kaykhusraw II, quedava encarregat del govern en nom dels tres prínceps, el que li donava el poder efectiu.[5]
EL 1249, Shams ad-Dîn al-Isfahani fou arrestat a causa dels seus excessos i assassinat.[6]
El 1256 Möngke va ordenar envair Anatòlia i Kaykaus II va ser derrotat a la batalla d'Aqsarai i es va refugiar a Nicea i el seu germà fou proclamat a Kayseri.[7] Möngke va convocar a la seva cort a Kaykaus que no tenia cap ganes d'anar-hi i va enviar al seu lloc al seu germà petit Kaykubad carregat de valuosos regals pel gran kan. En el camí, a Erzurum, Kaykubad fou assassinat. Möngke va ordenar fer una investigació que no en va treure aigua clara.[4] Llavors els mongols van dividir el regne en dos dos. L'est de l'Anatòlia amb capital a Sivas, per a Kılıç Arslan. L'oest, amb capital a Konya per Kaykaus II (a la frontera grega; la seva mare era grega). Aquesta partició fou satisfactoria.[3] L'hàbil i intrigant visir de Kılıç Arslan, Muin al-Din Sulayman, que tenia el suport dels mongols, va tenir el poder efectiu.[6]
El juliol de 1261 Miquel VIII Paleòleg de Nicea, després d'entrar a Constantinoble, va esdevenir el nou emperador romà d'Orient. Molest per les maniobres de Muin al-Din Sulayman, Kaykaus va oferir la seva ajuda a Miquel Paleòleg en la lluita contra els mongols. El plan fou avortat i Kaykaus fou deposat, empresonat i més tard exiliat a Bizanci.[6]
El regnat (1261-1265) modifica
Kılıç Arslan així va restar sol al tron seljúcida i el seu visir Muin al-Din Sulayman va agafar el títol de Pervaneh » (ordre). El 1265, el pervaneh es va constituir un petit principat personal al conquerir Sinope. Kılıç Arslan fou assassinat en un banquet segurament a instigació del pervaneh.[6] El visir va estar a punt de posar al seu propi fill de tres anys al tron dels sultans però finalment va optar per casar-se amb la vídua de Kılıç Arslan per poder exercir la regència en nom de Kaykhusraw III, de sis anys, fill i hereu de Kılıç Arslan.[6]
Referències modifica
- ↑ turc: IV. Kılıç Arslan, L'Espasa Lleó
àrab/persa (farsi): rukn ad-duniya wa ad-dīn as-sulṭān al-ʾaʿẓim qilij ʾarslān ben kayḫusrū,
ركن الدنيا و الدين "السلطان الأعظم" قلج أرسلا بن كيخسرو
Rukn ad-Duniya wa ad-Dîn : en àrab suport del poder de la religió
As-Sultân al-A`zim : en àrab El sultà més gran - ↑ Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, PUF collection Quadrige ISBN 978-2-130-54536-1, any 2004, 1056 pàgines, passatge a la pàg. 486 = Kösedağ (bataille de), juin 1243
- ↑ 3,0 3,1 Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, PUF collection Quadrige ISBN 978-2-130-54536-1, any 2004, 1056 pàgines, passatge a les pàgs. 740-743 article Seljoukides i pàgines 463-464 a l'article Kaykavus
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (anglès) per M Th Houtsma, 1987, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, pàgina 637, ISBN 9004082654
- ↑ 5,0 5,1 (anglès) West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006-07, editor: Foundation for Medieval Genealogy
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 (anglès) History of the Anatolian Seljuks, per Katharine Branning, 2007
- ↑ Jackson, Peter. The mongols and the Latin West: 1221-1405 (en anglès). Pearson Education, 2005, p. 116. ISBN 0582368960.
Bibliografia modifica
- Claude Cahen, Preottoman Turkey, 1968
- R. Grousset, Histoire des Croisades et du royamue franc de Jérusalem
- Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, Éd. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1, article Seljoukides, p. 740-743 i l'article Kiliç Arslan p. 481.
- (anglès) The Cambridge History of Islam ISBN 0521291356, per Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton, Bernard Lewis, Cambridge University Press 1977
PDF L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan per René Grousset (1885-1952), Payot, Paris, quarta edició 1965, primera 1938
Enllaços externs modifica
- (àrab) ar, Els seljúcides de Rum
- (anglès) History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning
- (anglès) West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum per Charles Cawley, 2006-07, Foundation for Medieval Genealogy