Kogui
El kogui o kouguian[2] és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels koguis o kággaba de Colòmbia.[1]
| Kággaba | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 7.739 (2005)[1] |
| Autòcton de | Sierra Nevada de Santa Marta |
| Estat |  Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües txibtxa | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | kog |
| ISO 639-3 | kog |
| Glottolog | cogu1240 |
| Ethnologue | kog |
| UNESCO | 291 |
| IETF | kog |
| Endangered languages | 3097 |
Hi ha almenys 7.739 parlants, el 84,37% dels koguis, tots a la regió de Sierra Nevada de Santa Marta.[1] El percentatge d'alfabetisme és de 18,34%.[1]
Sintaxi modifica
En general aquest idioma usa l'estructura lingüística subjete-objecte-verb:[3]
- /saka a'tema hi'ungula stuĩ/
- {saka/a'-tema/hi'u+ngula/stuĩ}
- //luna/grande/camino/alumbrar//[Enllaç no actiu]
- "La lluna plena il·lumina el camí"[2]
Una oració sense subjecte explícit adquireix una aparença d'objecte-subjecte-verb, pel prefix i persona del verb:
- /bi'giʒa nak'luni/
- {bi'giʒa/nak'-luni}
- //piña/1PS-desear//[Enllaç no actiu]
- "Vull pinya"
La composició de les paraules es realitza unint els lexemes amb afixs diferents de classificació, nombre, gènere, èmfasi, temps, manera i cas. Es presenten els casos nominatiu, alatiu, acusatiu, datiu, locatiu i genitiu.[2]
Fonologia modifica
El kogui presenta 31 fonemes, 12 vocals i 19 consonants:[3][4]
- Vocals
Anterior Central Posterior oral nasal oral nasal oral nasal Altes i (ĩ) ɨ (ɨ̃) u (ũ) Mitjana e (ẽ) (ə) o Baixes a (ã)
Per a la lingüista Carolina Ortiz la nasalització de les vocals és un fenomen suprasegmental, originat en la presència de la consonant nasal alveolar /n/, ja que les vocals nasals es presenten en contexts nasals. S'hi troba en poques paraules el fonema /o/ i no registrà /ə/ com a fonema.[2]
- Consonants
labials alveolars palatals velars glotals oclusiva sordes p t (c) k ʔ sonores b d g nasals m n ŋ fricativa sordes s ʃ x h sonores z ʒ Lateral l aproximants w j
Carolina Ortiz inclou l'oclusiva palatal sorda /c/ com a fonema.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ministerio de Cultura (2010) Los kaggabba, los guardianes de la armonía del mundo. Bogotá.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ortiz Ricaurte, Carolina (2000) La lengua kogui. Fonología y morfosintaxis nominal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.; Lenguas Indígenas de Colombia, una visión descriptiva; Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.
- ↑ 3,0 3,1 Huber, Randall Q. & Robert B. Reed (1992) Vocabulario comparativo. Palabras selectas de lenguas indígenas de Colombia: XVII. Bogota: Instituto Lingüístico de Verano. ISBN 958-21-0037-0
- ↑ Gawthorne, Linda & Grace Hensarlin (1984) "Fonología del cogui"; Sistemas fonológicos de idiomas colombianos 5 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.: 5-56. Lomalinda: Editorial Townsend. ISBN 088312680X