Krasnovita

La krasnovita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada en honor de N. I. Krasnova, mineralogista de la Universitat de Sant Petersburg.

Krasnovita
Fórmula química	Ba(Al,Mg)(PO₄,CO₃)(OH)₂·H₂O
Localitat tipus	mina Kovdor Zheleznyi (mina de ferro), massís de Kovdor, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DK.35
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DK.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.50
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Duresa	2
Lluïssor	sedosa
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,616 nβ = 1,629 nγ = 1,640
Birefringència	δ = 0,024
Angle 2V	mesurat: 70° to 90°, calculat: 84°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1991-020
Any d'aprovació	1991
Símbol	Kv
Referències

Característiques

La krasnovita és un fosfat de fórmula química Ba(Al,Mg)(PO₄,CO₃)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de fibres, allargades al llarg de [010], en esferulites, de fins a 3 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la krasnovita pertany a «08.DK - Fosfats, etc, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ > 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: richelsdorfita, bariofarmacosiderita, farmacosiderita, natrofarmacosiderita, hidroniofarmacosiderita, farmacoalumita, natrofarmacoalumita, bariofarmacoalumita, burangaïta, dufrenita, natrodufrenita, matioliïta, gayita, kidwel·lita, bleasdaleïta i matulaïta.

Formació i jaciments

La krasnovita va ser descoberta a la mina Kovdor Zheleznyi (mina de ferro), a la Península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia) en una roca plutònica ultramàfica-alcalina carbonatitzada. També ha estat descrita a Cerro Sapo, a la província d'Ayopaya (Departament de Cochabamba, Bolívia).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Krasnovita