Kristian Birkeland
Kristian Olaf Bernhard Birkeland (1867 – 1917) va ser un científic noruec. Va presentar unes teories que explicaven com producte de corrents elèctrics les aurores boreals. En la seva recerca científica de les aurores boreals va inventar un canó electromagnètic (Coilgun) i el procés de Birkeland-Eyde de la fixació de nitrogen. Birkeland va ser nominat per al Premi Nobel set vegades.[1][2]
 Kristian Birkeland, 1900  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 desembre 1867 Christiania (Noruega) |
| Mort | 15 juny 1917 (49 anys) Tòquio |
| Causa de mort | Sobredosi de barbitúrics |
| Sepultura | Vestre gravlund |
| Dades personals | |
| Residència | Noruega |
| Ciutadania | noruec |
| Grup ètnic | noruec |
| Es coneix per | Corrent de Birkeland Procés de Birkeland-Eyde Recerca sobre Aurora polar Coilgun |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | Física |
| Organització | Universitat d'Oslo |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Ida Charlotte Hammer |
Premis | |
Vida i mort modifica
Birkeland va néixer a Christiania (avui Oslo) de Reinart Birkeland i Ingeborg Ege[3] i va escriure el seu primer treball científic als 18 anys. Birkeland es va casar amb Ida Charlotte Hammer el maig de 1905. No van tenir fills i, per la preocupació de Birkeland per la seva feina, es van divorciar el 1911.[4]
Patint de severa paranoia a causa del consum de Veronal com a ajuda per dormir, va morir en misterioses circumstàncies a la seva habitació de l'Hotel Seiyoken a Tokyo [...] mentre visitava col·legues de la Universitat de Tòquio. Un post-mortem va revelar que Birkeland havia pres 10 g de veronal la nit que va morir, en lloc dels 0,5 g recomanats. El temps de la mort es va estimar a les 7 del matí del 15 de juny de 1917.[1] Alguns autors han afirmat que es va suïcidar.[5] "A la tauleta de nit hi havia un revòlver".[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Lucy Jago. The Northern Lights. Nova York: Alfred A. Knopf, 2001. ISBN 0-375-40980-7.
- ↑ Potemra, T. A. «The contributions of Kristian Birkeland to space physics». Geomagnetism and Aeronomy with Special Historical Case Studies. IAGA Newsletters, 29/1997, 1997, pàg. 107. Bibcode: 1997gash.conf..107P.
- ↑ Hockey, Thomas. Springer Publishing. The Biographic Encyclopedia of Astronomers, 2009. ISBN 978-0-387-31022-0.
- ↑ Professor Alf Egeland «Olav Christian Bernhard Birkeland». Grup de recerca en plasma i física de l'espai., Universitat d'Oslo.
- ↑ Murdin, P.. «Birkeland, Kristian (1868–1917)». A: Murdin, P.. The Encyclopedia of Astronomy and Astrophysics, 2001, p. 5443. ISBN 978-0-333-75088- 9.
- ↑ Diari Klassekampen (Oslo), John Gustavsen (1 de febrer de 2016). "Haldde". Pàgina 32
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kristian Birkeland |
- On Possible Electric Phenomena in Solar Systems and Nebulae, Extract from The Norwegian Aurora Polaris Expedition 1902–1903
Llibres modifica
- Full text of The Norwegian Aurora Polaris Expedition 1902–1903 (158 MB)
- Kristian Birkeland, The First Space Scientist[Enllaç no actiu] (2005) ISBN 1-4020-3293-5 by Egeland, Alv, Burke, William J.
- Lucy Jago (2002). The Northern Lights. London: Penguin Books. ISBN 0-14-029015-X ISBN 9780140290158
Articles modifica
- More articles from the NASA Astrophysics Data System
- "Professor Kr. Birkeland: His Life and Work", A. Egeland, E. Leer, in IEEE Transactions on Plasma Science Vol 14 No. 6 December 1986