Kristine Bonnevie
Kristine Elisabeth Heuch Bonnevie (8 d'octubre de 1872 - 30 agost de 1948) va ser una biòloga noruega, i la primera dona catedràtica de Noruega. Els seus camps d'estudi van ser la citologia, la genètica i l'embriologia.[1]
  | |
| Nom original | (nb) Kristine Elisabeth Heuch Bonnevie |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 octubre 1872 Trondheim (Noruega) |
| Mort | 30 agost 1948 (75 anys) Oslo (Noruega) |
| Sepultura | cementiri del Nostre Salvador, 1640 |
Presidenta Norske Kvinnelige Akademikeres Landsforbund (en)  | |
| 1922 – 1925 | |
| Diputada suplent del Parlament de Noruega | |
| 1916 – 1918 Legislatura: 1916–1918 term of the Storting (en) Circumscripció electoral: Gamle Aker (fr) | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oslo |
| Activitat | |
| Ocupació | zoòloga, política, professora d'universitat, genetista |
| Ocupador | Universitat d'Oslo, catedràtica |
| Partit | Partit d'Esquerra Liberal |
| Membre de | |
| Interessada en | Enteroxenos oestergreni |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Thor Heyerdahl |
| Família | |
| Pare | Jacob Aall Bonnevie |
| Germans | Thomas Bonnevie i Carl Bonnevie |
Premis | |
Va ser la cinquena de nou fills. Els seus pares van ser Jacob Aall Bonnevie (1838-1904) i Anne Johanne Daae (1839-1876). La seva família es va mudar de Trondhjem a Cristiania el 1886.[2] Mai es va casar. La seva germana Honoria va ser l'esposa de Vilhelm Bjerknes.[3]
Bonnevie va aprovar el seu examen d'ingrés a la Universitat en 1892, començant els seus estudis en zoologia, però canviant després a la biologia. Va completar la seva tesi doctoral, «Undersøgelser over kimcellerne hos Enteroxenos østergreni» [estudis sobre cèl·lules germinals del Enteroxenos østergreni] el 1906. També va estudiar amb Arnold Lang a Zúric en els anys 1898-1899, amb Theodor Boveri a Würzburg en 1900-1901, i amb Edmund Beecher Wilson a la Universitat de Colúmbia a Nova York de 1906 a 1907. Va succeir al Johan Hjort com a cap del Laboratori de zoonòtica el 1900. va ser professora de la Real Universitat Federicana de 1912 a 1937, i va fundar l'Institut de recerca de la herència el 1916.[4]
El 1911, Bonnevie es va convertir en la primera dona membre de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Més tard, va fundar l'Associació noruega de dones acadèmiques, que va liderar de 1922 a 1925. Va establir una casa d'estudi per a nenes el 1916 i una casa d'estudiants el 1923. Kristine Bonnevie va ser membre del comitè de radiodifusió de la Universitat de 1927 a 1937. L'explorador Thor Heyerdahl va ser un dels seus estudiants de doctorat en els anys trenta.
Bonnevie també va ser membre prominent del Partit Liberal d'Esquerres de 1909 a 1918. Va ser elegida regidora de l'Ajuntament de Cristiani de 1908 a 1919, i com a representant adjunta al Parlament de Noruega a 1915.[3]
Va rebre la Medalla d'or al Mèrit Real el 1920, i va ser nomenada dama de primera classe de la Reial Orde Noruec de Sant Olaf el 1946. I també va rebre el «Premi Fridtjof Nansen el 1935. L'edifici de Biologia a Blindern, a la Universitat d'Oslo porta el nom de Kristine Bonnevie.[3]
Referències modifica
- ↑ Stamhuis, Ida H.; Monsen, Arve «Kristine Bonnevie, Tine Tammes and Elisabeth Schiemann in Early Genetics: Emerging Chances for a University Career for Women» (en anglès). Journal of the History of Biology, 40, 3, 01-09-2007, pàg. 427–466. DOI: 10.1007/s10739-007-9132-x. ISSN: 0022-5010.
- ↑ «Jacob Aall Bonnevie». [Consulta: 27 febrer 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Semb-Johansson, Arne «Kristine Bonnevie» (en noruec). Foreningen SNL, 28-09-2014.
- ↑ «Kristine Elisabeth Heuch Bonnevie» (en anglès). Whonamedit - dictionary of medical eponyms. [Consulta: 27 febrer 2018].