L'afusellament de Maximilià
L'afusellament de Maximilià és un quadre del pintor francès Édouard Manet que relata l'execució de l'emperador mexicà Maximilià I de Mèxic, succeïda a Querétaro el 19 de juny de 1867.
  | |
| Tipus | sèrie pictòrica |
|---|---|
| Creador | Édouard Manet |
| Creació | 1867 ↔ 1869 1987 |
| Gènere | pintura d'història i pintura del realisme |
| Moviment | impressionisme i pintura del realisme |
| Col·lecció | |
 | L'afusellament de Maximilià Galeria d'Art de Mannheim (Mannheim) Inv:M281 |
 | L'afusellament de Maximilià National Gallery de Londres (Ciutat de Westminster) Inv:NG3294 |
 | L'afusellament de Maximilià Galeria Nacional de Dinamarca (Copenhaguen) Inv:KMS3270 |
 | L'afusellament de Maximilià Museu de Belles Arts de Boston (Boston) Inv:30.444 |
| Catàleg | |
Manet va realitzar tres esbossos preparatoris per a aquesta obra, dels quals aquest és el més reeixit i el més conegut a nivell internacional. Probablement ho va fer amb intenció de generar un profund sentiment a la societat parisenca, afectada per l'afusellament de qui va ser arxiduc d'Àustria i a qui el seu governant Napoleó III havia ajudat. També, l'escriptor Víctor Hugo va demanar al president mexicà Benito Juárez perdonar la vida a Maximilià, sent-li negada la petició.[1]
Anàlisi modifica
ALEop
En aquest quadre es copsa a Miramón i a un soldat revisant el seu fusell. Un fons blau, substituït per un mur de contenció, remarquen l'influeix de Goya. La principal font gràfica del pintor per a aquest quadre són unes fotografies preses el dia de l'execució.
Manet sobresurt aquí a un verisme fotogràfic que permet a l'espectador sentir la impressió del quadre, amb colorit fosc que crea un contrast habitual en la seva producció, predecessora, com la del pintor aragonès, de l'impressionisme.
Va poder estat influït per El tres de maig de 1808 a Madrid, de Francisco de Goya,[2] que Manet va veure el 1865 al Museu del Prado i mesos més tard en una exposició al Museu del Louvre.[3] També va poder haver vist una còpia de El tres de maig, en un llibre sobre Goya, cap a 1866.[4] Arthur Danto, crític d'art, compara l'obra de Goya amb la de Manet així:
| « | El tres de maig mostra un afusellament en el marc de la Guerra d'Independència Espanyola, quan els francesos van envair Espanya i van raptar a la família reial. Els gals eren impopulars a la península, i també a Mèxic. Va ser en aquest país on els insurrectes els van donar una ferotge batalla en què finalment va triomfar la república. El quadre de Goya és una execució de civils, que estava destinada a despertar l'odi envers els francesos a Espanya. En resum, la pintura de l'aragonès va ser concebuda com un episodi nacionalista.[5] | » |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Armengol, Montse «Denúncia i censura. L'execució de l'emperador Maximilià de Mèxic». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Johnson, Lee.; «Una nueva fuente para La ejecución de Maximiliano, de Manet». The Burlington Magazine, Volumen 119, Edición 893, Agosto de 1977. pp.560-564.
- ↑ «La ejecución de Maximiliano». Museo Metropolitano de Arte, Nova York. Consultat: 3 d'avril de 2010.
- ↑ Brombert, Beth A. Edouard Manet: Rebel in a frock coat. Chicago: Universidad de Chicago, 1997. p.216. ISBN 0-226-07544-3
- ↑ Danto, Arthur C. «Surface Appeal» The Nation, 11 de gener de 2007. Consultat: 3 d'avril de 2010.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'afusellament de Maximilià |
- Fitxa a artehistoria.com Arxivat 2009-03-06 a Wayback Machine.