L'alta llibertat
L'alta llibertat és el segon llibre de poemes de Clementina Arderiu publicat l'any 1920.
| Tipus | poemari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Clementina Arderiu i Voltas |
| Publicació | 1920 |
| Editorial | Editorial Catalana |
El 1916 Clementina Arderiu va editar Cançons i elegies, que recollia textos escrits des de 1913, i uns anys després va publicar L'alta llibertat (1916-1920) (1920) i Poemes (1936), que aplegava els dos primers llibres i un de nou, Cant i paraules.[1]
A L'alta llibertat l'autora aprofundia en els trets fonamentals de la seva poètic que, segons el crític Josep Molas, destacava per la fidelitat tant a Josep Carner com a la forma estròfica de la cançó.[2]
L'obra presenta la relació de la poeta amb diferents elements de la realitat des d'una perspectiva moral. En els trenta-cinc poemes (que inclouen també quatre versions de Rabindranath Tagore), l'autora va esbossant una imatge de la realitat no tant a partir dels elements en què centra la seva atenció com des del seu punt de vista valoratiu i l'actitud amb la qual hi entra en contacte. En el poemari, l'actitud que hi domina és la d'acceptar joiosament tot allò que conforma la vida, fins i tot les situacions que podrien comportar un cert patiment: davant la mort, el pas del temps, el tedi, la solitud, els imponderables o la gelosia. D'aquesta manera, la vida es planteja com un procés de creixement interior progressiu, motivat per l'esperança i les il·lusions, que a la fi dona indefectiblement els seus fruits.
El vessant religiós del creixement vital hi és molt important, atès el repetidament confessat sentiment d'emparament en Déu i una puntualment invocada exemplaritat de santa Teresa de Jesús. I l'amor, associat amb la vida conjugal, representa l'experiència que es troba en l'eix del pla vital, com a via per a arribar a la joia i força per a superar les dificultats.
Des d'una òptica tendent a la idealització i també a vegades palesament femenina, la veu poètica expressa amb contenció uns sentiments que hi són insinuats rere la serenitat. L'expressió continguda, el rigor formal i el treball racionalitzador vinculen l'obra encara amb la poètica noucentista.[3]
En un dels versos, Clementina es defineix com una dona forta i casolana:
| « | Siguem encar la dona forta,
la que tot fent l'endreçament, va vigilant per si la porta cedia al pas d'estranya gent. |
» |
| — Clementina Arderiu, L'alta llibertat | ||
El Carner d'aquells anys és un dels models de l'autora, apreciable en l'expressió i la forma estròfica de la cançó, que és la que s'usa predominantment en el recull. Així i tot, les comparacions ausiasmarquianes i certa tendència al·legoritzant vinculen el llibre amb la nova proposta poètica en el context poètic coetani que foren les Estances de Carles Riba. I, d'altra banda, un estil volgudament senzill i comunicatiu, juntament amb l'intent d'objectivació de la percepció de la realitat de l'autora al marge d'obediències ideològiques apropen l'obra al postsimbolisme.[3]
L'alta llibertat (1920), junt amb Sempre i ara (1946), són dos dels exemples més il·lustratius de la proximitat lírica d'Arderiu, combinada amb una llengua exigent, alimentada pel Noucentisme.[4]
El manuscrit original de L'alta llibertat es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[5][6]
Edicions modifica
- 1920. Editorial Catalana (Barcelona).[7]
- 1936. Dins Poemes. La Mirada (Sabadell), p. 59-132.[8]
- 1952. Dins Poesies completes. Editorial Selecta (Barcelona), p. 59-118.
- 1973. Dins Obra poètica. Edicions 62 (Barcelona), p. 43-41.
- 1985. Dins Contraclaror. La Sal (Barcelona).[9]
Referències modifica
- ↑ «Clementina Arderiu». Lletra. La literatura catalana a internet.
- ↑ «Biografia Clementina Arderiu | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «L'alta llibertat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Editorial. «Popular, però exigent», 05-01-2013. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Clementina Arderiu». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Càtedra Màrius Torres». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Càtedra Màrius Torres». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Gustà, Marina. «Els estudis de literatura d'autora a Catalunya». A: Gènere i modernitat a la literatura catalana contemporània. 1. ed. Lleida: Punctum & CELCC, 2009, p. 46. ISBN 978-84-936094-8-1.
Bibliografia modifica
- CARNER, Josep: “La dolça consirosa”, dins El Reialme de la poesia. Barcelona, Edicions 62, 1986, p. 154-155.
- FOLGUERA, Joaquim: Les noves valors de la poesia catalana. Barcelona, Edicions 62, 1976, p. 73-75.
- MARÇAL, Maria Mercè: Contraclaror: antologia poètica. Barcelona, La Sal, 1985, p. 9-60.
- MOLAS BATLLORI, Joaquim: “Pròleg”, dins ARDERIU, Clementina: L'esperança encara. Barcelona, Edicions 62, 1969, p. 5-15.
- TEIXIDOR, Joan: “Pròleg”, dins ARDERIU, Clementina: Obra poètica. Barcelona, Edicions 62, 1973, p. 7-11.
Enllaços externs modifica
- Transcripció de L'alta llibertat.