L'arlesiana

L'arlesiana és una òpera en tres actes de Francesco Cilea, amb llibret de Leopoldo Marenco, basat en L'Arlésienne d'Alphonse Daudet. S'estrenà al Teatro Lirico de Milà el 27 de novembre de 1897. No s'ha estrenat a Catalunya.

L'arlesiana

Forma musical	òpera
Compositor	Francesco Cilea
Llibretista	Leopoldo Marenco
Llengua del terme, de l'obra o del nom	italià
Basat en	L'Arlésienne d'Alphonse Daudet
Data de publicació	segle XIX
Gènere	òpera
Parts	tres
Format per	È la solita storia del pastore (en)
Personatges	Federico, el fill gran de Rosa; està enamorat d'una misteriosa i bella noia d'Arle, però accepta casar-se amb Vivetta quan s'assabenta que l'arlesiana va mantenir una relació amorosa amb Metifio (tenor). Rosa Mamai, una dona vídua, mare de Federico i de l'Innocent, és la propietària de la granja (mezzosoprano). Vivetta, la fillola de Rosa; està enamorada de Federico (per a soprano). Metifio, l'encarregat dels cavalls de la granja; mostra unes cartes que semblen demostrar la seva relació amb l'arlesiana, a la qual pretén raptar (baríton o baix). Baldassarre, un vell pastor (baríton). L'Innocent, el fill menor de Rosa; li diuen l'innocent pel seu aparent retard mental (mezzosoprano). Marco, el germà de Rosa (baix).
Estrena
Estrena	27 de novembre de 1897
Escenari	Teatro Lirico de Milà,

L'Arlesiana és la segona de les cinc òperes de Cilea, després que deixés de compondre per al teatre amb Gloria (estrenada el 1907), tot i viure quaranta-tres anys més. Li va ser suficient Adriana Lecouvreur per assegurar un lloc d'honor dins el melodrama italià.

L'èxit de l'obra es relaciona amb l'ària del protagonista, conegut com el Lamento di Federico, i en segon lloc per l'ària de Rosa Mamai Esser madre è un inferno. Malgrat les freqüents representacions d'aquestes cançons, fins als anys 30 L'arlesiana es va dur a terme amb poca freqüència.

Representacions

L'estrena no va aconseguir un èxit important, tot i la presència d'Enrico Caruso, que en aquell moment només tenia vint anys. Va ser en aquesta estrena que Caruso va tenir el seu primer gran èxit. El mateix Cilea va triar el jove tenor i el va entrenar abans de la primera actuació.

Enregistraments

Encara que amb el reeixit enregistrament complet de la RAI de 1951, amb la parella Tassinari-Tagliavini, es va tenir accés a l'obra cileana i molts l'adopten com gravació de capçalera fins que la EMI augmentés l'escassa discografia, quaranta anys després, amb una altra aconseguida lectura, amb la presència de la mezzo de Bolzano Elena Zilio. Una tercera lectura, en viu a Cosenza, aporta una ajuda més perquè aquesta interessant obra mantingui el tipus més enllà d'aquelles importants pàgines solistes.

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants

Enllaços externs

• Llibret (italià)