L'ase i els seus amos

faula

L'ase i els seus amos és una faula recollida per diversos autors, entre ells Isop i Jean de La Fontaine. Altres versions cèlebres són les de Gabriele Faerno i Samuel Croxall

Infotaula de llibreL'ase i els seus amos
(fr) L’Âne et ses Maîtres Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJean de La Fontaine Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Creació1668
Gènerefaula Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deFaules de La Fontaine Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Un ase propietat d'un jardiner es queixava amargament de la seva vida perquè havia de matinar massa per portar l'herba al mercat. Els déus li concediren un canvi d'amo i passà a mans d'un pelleter. Llavors es queixava que la seva vida era encara pitjor perquè les pells pesen més que les herbes i a sobre feien pudor. Fou donat a un carboner, però no solament la càrrega era igual de pesant sinó que a més a més rebia cops. Aleshores es penedí d'haver demanat deixar el seu primer amo.

Anàlisi modifica

La faula denuncia que hom mai no està content amb la situació que li ha tocat viure però que queixar-se és un error perquè sempre es pot anar a pitjor i que tots els estats tenen els seus desavantatges. A la versió clàssica és Zeus qui atorga els favors a l'ase i a les versions moderna apareixen uns déus innominats o bé la Providència,[1] una personificació de la divinitat o del destí.

Originàriament la faula estava pensada per aplicar-se als esclaus (d'aquí la queixa sobre els amos).[2] Un tema similar però ja sense aquesta connotació es troba a la faula Les granotes que demanen un rei, on es generalitza a qualsevol situació.

Referències modifica

  1. «Còpia arxivada». Fables de la Fontaine. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2015. [Consulta: 31 gener 2015].
  2. William Fitzgerald, Slavery and the Roman Literary Imagination, Cambridge University 2000