L'homme à la tête en caoutchouc

L'homme à la tête en caoutchouch fou un dels primers films que realitzà Georges Méliès l'any 1901.

Infotaula de pel·lículaL'homme à la tête en caoutchouc
L'Homme à la tête en caoutchouc Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
GuióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStar Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1901 Modifica el valor a Wikidata
Durada3 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic, cinema de terror, cinema de ciència-ficció, comèdia i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0000359 Filmaffinity: 171193 Allocine: 24430 Letterboxd: the-man-with-the-rubber-head Allmovie: v259099 TMDB.org: 49279 Modifica el valor a Wikidata

Méliès s'inspirà en els trucatges de la fantasmagoria mòbil. En aquesta pel·lícula hi ha un cap que ha de donar la impressió que s'infla, es desinfla, es torna a inflar i acaba explotant.

La tècnica utilitzada és la de la fantasmagoria; gràcies a un sistema de carrils, el cap -filmat sobre un fons negre i sobreimpressionat posteriorment sobre la resta de l'escenari- avança cap a la càmera, la qual es manté fixa, com sempre en les obres de Méliès.

El creador de fantasmagories, Étienne-Gaspard Robert -conegut amb el nom de Robertson-, explica molt bé aquest trucatge en les seves memòries: descriu una il·lusió que consistia a "fer avançar un objecte en un mirall còncau, ben bé com un cap que sembla que va endavant". Es col·locava al damunt d'un carretó un cap artificial, invertit i illuminat per uns miralls amb reflectors platejats, i tot plegat es disposava davant d'un mirall, el qual era l'única cosa que veia el públic. Amb una manovella es feia avançar el carretó i el cap.

En l'obra de Méliès, el cap era viu i es mantenia al seu lloc. Se l'havia fotografiat a banda sobre un fons negre i s'acostava progressivament a l'objectiu de la càmera (que s'anava graduant de mica en mica). Aleshores, aquesta imatge apareixia en sobreimpressió sobre el fons negre d'un decorat.[1]

Referències modifica

  1. George Méliès. La magia del cinema, 12 de desembre de 2016. ISBN 978-84-9900-078-7.