L'homme à la tête en caoutchouc
L'homme à la tête en caoutchouch fou un dels primers films que realitzà Georges Méliès l'any 1901.
L'Homme à la tête en caoutchouc  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Georges Méliès |
| Protagonistes | |
| Producció | Georges Méliès |
| Guió | Georges Méliès |
| Productora | Star Film Company |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1901 |
| Durada | 3 min |
| Idioma original | francès cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | cinema fantàstic, cinema de terror, cinema de ciència-ficció, comèdia i cinema mut |
      | |
Méliès s'inspirà en els trucatges de la fantasmagoria mòbil. En aquesta pel·lícula hi ha un cap que ha de donar la impressió que s'infla, es desinfla, es torna a inflar i acaba explotant.
La tècnica utilitzada és la de la fantasmagoria; gràcies a un sistema de carrils, el cap -filmat sobre un fons negre i sobreimpressionat posteriorment sobre la resta de l'escenari- avança cap a la càmera, la qual es manté fixa, com sempre en les obres de Méliès.
El creador de fantasmagories, Étienne-Gaspard Robert -conegut amb el nom de Robertson-, explica molt bé aquest trucatge en les seves memòries: descriu una il·lusió que consistia a "fer avançar un objecte en un mirall còncau, ben bé com un cap que sembla que va endavant". Es col·locava al damunt d'un carretó un cap artificial, invertit i illuminat per uns miralls amb reflectors platejats, i tot plegat es disposava davant d'un mirall, el qual era l'única cosa que veia el públic. Amb una manovella es feia avançar el carretó i el cap.
En l'obra de Méliès, el cap era viu i es mantenia al seu lloc. Se l'havia fotografiat a banda sobre un fons negre i s'acostava progressivament a l'objectiu de la càmera (que s'anava graduant de mica en mica). Aleshores, aquesta imatge apareixia en sobreimpressió sobre el fons negre d'un decorat.[1]
Referències modifica
- ↑ George Méliès. La magia del cinema, 12 de desembre de 2016. ISBN 978-84-9900-078-7.