L'hora d'estiu
L'hora d'estiu (en francès L'Heure d'été) és una pel·lícula dramàtica francesa del 2008 escrita i dirigida per Olivier Assayas. És la segona d'una sèrie de pel·lícules produïdes pel Musée d'Orsay, després de Le Voyage du ballon rouge de Hou Hsiao-Hsien. A la pel·lícula, dos germans i una germana són testimonis de la desaparició dels seus records d'infantesa quan han de renunciar a les pertinences familiars després de la mort de la seva mare. La pel·lícula va ser un triomf de la crítica als Estats Units. Ha estat doblada al català.[1]
L'Heure d'été  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Olivier Assayas |
| Protagonistes | |
| Producció | Marin Karmitz |
| Guió | Olivier Assayas |
| Fotografia | Éric Gautier |
| Muntatge | Luc Barnier |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 2008 |
| Durada | 103 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Pressupost | 3.400.000 $ |
| Recaptació | 2.700.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | París |
          | |
Argument modifica
Un dia d'estiu al camp, a casa de la vídua Hélène Berthier, que ha deixat caure el seu nom de casada de Marly, els seus tres fills, els seus cònjuges i tots els seus néts es reuneixen pel seu 75è aniversari. La seva preocupació és el que passarà amb la casa i els valuosos continguts acumulats pel seu oncle Paul Berthier, que era un artista reconegut i a qui estava dedicada. Ella espera que els nois decideixin de manera amistosa entre ells.
Poc després mor, i els tres hereus no estan d'acord. Mentre que Frédéric, el gran, vol mantenir la casa i el contingut com un lloc per a tota la família, els seus dos germans només volen uns records i tota la resta es converteixi en efectiu. L'Adrienne viu a Nova York amb un home americà, mentre que Jérémie i la seva dona han establert la seva llar a la Xina.
Com que l'Hélène no va fer cap disposició legal, l'impost sobre el patrimoni serà quantiós i l'advocat proposa reduir-lo donant artefactes a l'Estat. El Museu d'Orsay es compromet a portar alguns objectes preciosos per a la seva col·lecció, a continuació, el contingut restant es subhasta i la casa es ven. Abans que els nous propietaris prenguin el relleu, la filla de Frédéric, Sylvie, demana a tots els seus amics de l'escola d'allà una festa final i, per darrera vegada, el local s'omple de joves feliços. La fidel mestressa porta flors fresques a la tomba d'Hélène.
Repartiment modifica
- Charles Berling com a Frédéric Marly
- Juliette Binoche com Adrienne Marly, la germana petita de Frédéric
- Jérémie Renier com a Jérémie Marly, germà petit de Frédéric
- Edith Scob com Hélène Berthier
- Dominique Reymond com a Lisa Marly, esposa de Frédéric
- Valérie Bonneton com Angela Marly, esposa de Jérémie
- Isabelle Sadoyan com a Éloïse, la fidel mestressa d'Hélène
- Alice de Lencquesaing com Sylvie Marly, la filla gran de Frédéric
Producció modifica
La fotografia principal va començar a París el 4 de juny de 2007 i es va acabar el 27 de juliol de 2007. La pel·lícula era coneguda amb els títols provisionals Souvenirs du Valois i Printemps Passé.
Llançament modifica
La pel·lícula va rebre la seva estrena als Estats Units l'1 d'octubre de 2008, al 46è Festival de Cinema de Nova York.[2] The Criterion Collection va llançar una edició especial de la pel·lícula el 20 d'abril de 2010.[3]
Recepció modifica
L'hora d'estiu va ser un triomf de la crítica. Va rebre un 93% de crítiques positives a Rotten Tomatoes,[4] i va ser una de les pel·lícules en llengües estrangeres més destacades dels Estats Units el 2009.
Per Jacques Mandelbaum de Le Monde, es tracta « d'una gran pel·lícula intimista».[5] El periòdic quebequès Le Devoir assenyala que el tema i l'atmosfera de la pel·lícula recorden Un dimanche à la campagne de Bertrand Tavernier o Milou en mai de Louis Malle.[6]
El 9 de juny de 2017 The New York Times va publicar una llista de vint-i-cinc pel·lícules considerades pel diari com la millor del segle XXI i cridades, segons ell, a convertir-se en clàssics. Aquesta pel·lícula d'Olivier Assayas ocupa el número nou.[7]
Nominacions i premis modifica
La pel·lícula va guanyar i va ser nominada a nombrosos premis de la crítica:
- Premi de la Boston Society of Film Critics a la millor pel·lícula en llengua estrangera
- Premi del Cercle de Crítics de Cinema de Nova York a la millor pel·lícula en llengua estrangera
- Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula en llengua estrangera
- Premi de la National Society of Film Critics a la millor pel·lícula en llengua estrangera
- Premi de la Southeastern Film Critics Association a la millor pel·lícula en llengua estrangera
- Vancouver Film Critics Circle Awards
- Premis de l'Associació de Crítics de Cinema de Chicago (nominada)
- Washington D.C. Area Film Critics Association Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera (nominada)
- Premis de la Houston Film Critics Society (nominat)
- Premis Online Film Critics Society (nominada)
- Societat de Crítics de Cinema de Denver (nominada)
- Premis Dallas-Fort Worth Film Critics Association (nominada)
Édith Scob va ser nominada al Premi César per la seva interpretació d'Hélène.
Referències modifica
- ↑ L'hora d'estiu a esadir.cat
- ↑ Peterson, Matt. «Review: The 46th New York Film Festival», February 2009.
- ↑ «Review: The 46th New York Film Festival». The Criterion Collection. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «L'Heure d'été (Summer Hours) (2009)». Rotten Tomatoes. Flixster. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ Jacques Mandelbaum, « Un grand film intimiste », Le Monde, 4 mars 2008.
- ↑ François Lévesque, « À voir à la télévision le mardi 11 octobre - De la notion d'héritage », Le Devoir, 8 novembre 2011.
- ↑ « The 25 Best Films of the 21st Century », New York Times, 9 juin 2017.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'hora d'estiu |