La Brabançonne
La Brabançonne és l'himne nacional de Bèlgica. La lletra original en francès en quatre estrofes va ser escrita el 1830 per l'actor francès Alexandre Dechet, anomenat Jenneval, i la música es deu a Frans Van Campenhout.[1] El 1860 Charles Rogier, aleshores primer ministre, en va canviar el text, entre d'altres per treure-hi les frases massa bel·licoses contra la casa reial dels Països Baixos.[2] D'ençà es fa servir aquest text per l'himne nacional.[3] Mentrestant té una lletra en les tres llengües del país. El govern va crear unes quantes comissions per fixar una versió oficial. No se'n van sortir i una circular ministerial del 1921 va declarar que només és cantaria la quarta i darrera estrofa de la lletra de Rogier.[2]
  | |
| Forma musical | himne nacional |
|---|---|
| Àudio | |
| Tonalitat | si bemoll major |
| Compositor | François Van Campenhout |
| Lletra de | Jenneval Charles Rogier |
| Llengua | neerlandès, francès i alemany |
| Data de publicació | 1830 |
| Gènere | himne nacional |
 | |
Història modifica
En els temps moguts dels anys 1830, un editor brussel·lenc, Jean-Joseph Jorez va veure una oportunitat comercial i va promoure poesies revolucionàries.[1] Així el jove actor lionés Alexandre Dechet, (1801-1830), va crear el text, i van Campenhout la música. Poc després, Dechet va prendre part en les escaramusses per la independència de Bèlgica, i va caure als afores de la ciutat de Lier 18 d'octubre del 1830.[4] La primera representació pública va tenir lloc al teatre d'òpera Koninklijke Muntschouwburg el 12 de setembre del mateix any, Jean-François Lafeuillade (1799-1872), tenor estrella del moment va cantar. En plena revolució belga, el 28 de setembre de 1830, van Campenhout va pujar a una taula de la taverna De Gouden Arend (L'àguila daurada) per cantar una nova versió, encara més engrescadora. És aquesta que van Campenhout va cantar al Muntschouwburg, el 10 i 12 d'octubre en un concert benèfic per als ferits de la revolució.[4]
Lletra en francès
- Ô Belgique, ô mère chérie,
- À toi nos cœurs, à toi nos bras,
- À toi notre sang, ô Patrie!
- Nous le jurons tous, tu vivras!
- Tu vivras toujours grande et belle
- Et ton invincible unité
- Aura pour devise immortelle:
- Le Roi, la Loi, la Liberté!
- Aura pour devise immortelle:
- Le Roi, la Loi, la Liberté! (3 ×)
Lletra en neerlandès
- O dierbaar België, o heilig land der vaad'ren
- Onze ziel en ons hart zijn u gewijd.
- Aanvaard ons kracht en het bloed van onze ad'ren,
- Wees ons doel in arbeid en in strijd.
- Bloei, o land, in eendracht niet te breken;
- Wees immer u zelf en ongeknecht,
- Het woord getrouw, dat ge onbevreesd moogt spreken:
- Voor Vorst, voor Vrijheid en voor Recht!
- Het woord getrouw, dat ge onbevreesd moogt spreken:
- Voor Vorst, voor Vrijheid en voor Recht! (3 ×)
Lletra en alemany modifica
- O liebes Land, o Belgiens Erde,
- Dir unser Herz, Dir unsere Hand,
- Dir unser Blut, dem Heimatherde,
- Wir schwören's Dir, o Vaterland!
- So blühe froh in voller Schöne,
- Zu der die Freiheit Dich erzog,
- Und fortan singen Deine Söhne;
- Gesetz und König und die Freiheit hoch!
- Und fortan singen Deine Söhne;
- Gesetz und König und die Freiheit hoch! (3 ×)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Vergauwen, 2013, p. 115.
- ↑ 2,0 2,1 «Hymnes» (en neerlandès). Govern de Bèlgica, 2021. [Consulta: 2 desembre 2021].
- ↑ «La Brabançonne». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 Vergauwen, 2013, p. 117.
Bibliografia modifica
- Vergauwen, David «Frans Van Campenhout als patriot en vrijmetselaar Episodes uit het leven van de auteur van de "Brabançonne" [Frans van Campenhout com a patriota i francmaçó: episodis de la vida del compositor de la ‘Brabançonne‘]» (en neerlandès). Revue belge de Musicologie / Belgisch Tijdschrift voor Muziekwetenschap, 67, 2013, pàg. 115–133. ISSN: 0771-6788.
- Vandersypen, Charles. Les chasseurs-Chasteler et la Brabançonne 1830-1880: épisodes historiques sur l'ancien corps franc des chasseurs volontaires bourgeois de Bruxelles et biographies des auteurs du chant national de la Belgique Jenneval et Campenhout (en francès). Brussel·les: Bruylant-Christophe, 1880, p. II-290.
- Verschaffel, Tom. «Het wel en wee van de Brabançonne en de Vlaamse Leeuw». A: L.P. Grijp (ed). Nationale hymnen: het Wilhelmus en zijn buren. Amsterdam: SUN, 1998. ISBN 90-6168-693-8.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Brabançonne |