La Rana és un sortidor ornamental per a font, datat entre 1916 i 1917, que representa una granota asseguda sobre formacions de coral. Des de 1948, està situat a l'esplanada exterior del Santuari de La nostra Senyora de les Virtuts, a la pedania de las Virtudes de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià). Fins aleshores, va estar instal·lat a la ciutat, al Parc de Ruperto Chapí.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
La Rana
Imatge
Dades
TipusFont Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLas Virtudes (l'Alt Vinalopó) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 37′ 31″ N, 0° 55′ 59″ O / 38.62519°N,0.93293°O / 38.62519; -0.93293
La Rana instal·lada al Passeig de Chapí.

Obra modifica

La imatge, d'autor desconegut, representa una granota asseguda sobre formacions de coral, amb el cap alçat, les extremitats superiors sobre un caragol de mar del gènere cymatium i a banda i banda d'aquesta, sengles flors del gènere lilium. Al centre de la boca es troba l'orifici de la canella, pel qual ix l'únic roll d'aigua, i que travessa tot l'interior de l'escultura fins a la base. Està esculpida en bloc de pedra calcària blanca i mesura 73 cm d'altura amb 50 cm de diàmetre màxim a la base. Originalment, va estar recoberta d'una fina capa d'almànguena (argila de color roig), com a protecció impermeabilitzant.[1]

Es pot incloure dins de l'estil naturalista de tradició modernista, de gran influència a la fi del segle xix i principis del xx. Representa, així doncs, l'amfibi tan comú en les séquies, fonts i estanys de la ciutat, l'hàbitat de la qual va desaparéixer a poc a poc a causa de la sobreexplotació de les aigües subterrànies.[1]

Història modifica

L'escultura està datada entre 1916 i 1917, ja que per tradició oral se sap que es va instal·lar quan era alcalde Alfonso Arenas Marín, i en les actes municipals de 12 de maig de 1916 es llig:

« El Senyor Alcalde manifesta que, reunint el parterre condicions per a poder col·locar una font amb el seu estany corresponent, embellint d'aquesta manera aquell lloc, sol·licita l'autorització de l'Ajuntament, acordant la corporació concedir aquesta autorització perquè es porten a efecte les obres necessàries.[2] »

Gràcies a les fotografies existents, se sap que l'estany amb l'escultura va estar situat originàriament al Parc de Ruperto Chapí, aproximadament on hui es troba el monument al compositor, i que la barana circular és la mateixa que es conserva en l'actualitat. El 1948, en instal·lar-se el Monument a Chapí, la Rana es va traslladar a l'esplanada recentment construïda davant el Santuari de La nostra Senyora de les Virtuts amb motiu del XXV aniversari de la coronació de la Mare de Déu.[1]

Conservació i restauració modifica

Al llarg del temps, l'escultura s'ha recobert de diversos materials que van propiciar la creació de crostes i eflorescències que van ocultar gradualment l'aspecte original.[1] Durant els mesos de juliol i agost de 2009, l'equip restaurador del Museu Arqueològic Municipal de Villena van dur a terme una profunda intervenció a fi de restaurar l'escultura i restablir la seua aparença original.[3][4]

Referències modifica

  • López Hurtado, César «La huelga revolucionaria de 1917 en Villena». Revista Villena [Villena], 46, 1996.
  • Puche Acién, José; Alfonso Arenas Marín Revista Villena [Villena], 45, 1995.
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «La Rana, un símbolo muy querido» (en castellà). Villena Cuéntame, 2009. [Consulta: 4 març 2010].
  2. Actas Municipales. Villena: Archivo Municipal de Villena, 1917. 
  3. «La rana del Santuario se "lava" la cara con motivo de la Romería» (en castellà). El Periódico de Villena, 28-08-2009. Arxivat de l'original el 15 d'abril de 2016. [Consulta: 4 març 2010].
  4. «La parada en la ermita de San Bartolomé se acorta» (en castellà). Portada.info, 27-08-2009. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 4 març 2010].