La Tradición (Tortosa)
La Tradición va ser un setmanari català escrit en castellà editat a Tortosa entre els anys 1911 i 1936.
  | |
| Tipus | periòdic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 17 juny 1911 |
| Data de finalització | juliol 1936 |
| Lloc de publicació | Tortosa |
| Estat | Espanya |
Història
modificaEl primer número del setmanari va sortir el 17 de juny de 1911, portant per subtítol el lema carlista de Déu, Pàtria i Rei, al qual poc després li afegiria «Semanario órgano del partido tradicionalista de los distritos de Tortosa, Roquetas y Gandesa».[1]
Va ser fundat conjuntament per Enric Bayerri i Bertomeu, que en fou el seu primer director, i el metge Emili Sanz Partegàs.[2]
S'editava a quatre pàgines de 50 per 35 cm, a quatre columnes, a l'impremta de l'Acció Social Catòlica, a càrrec de Biarnés. Tenia per director a José Sabaté Blanch; per administrador a Francesc Biarnés, i per redactors a Valero i Josep Sabater.[3]
Al juny de 1914 el setmanari va ser denunciat per un dels seus articles.[3]
Entre els col·laboradors van figurar Cirici Ventalló, Rafael Ventura, Lluís Comtal, Samuel Mira, Ramon Verges Paulí, Juan Martínez Carcelli, Joan Baptista Ferré (prevere); Jacobo Herrero, el conde de Kenty, Sara Mirall Requexa, J. A. Larramendi, Robert Andreu, Joaquim Bau i Nolla, Carles G. Botxí, Felip Tallada, Salvador Minguijón y Adrián, Manuel Bellido Rubert i Emili Sanz.[3]
El setmanari reproduïa sovint textos de Dalmacio Iglesias, senador per la província de Tarragona, a qui va defensar en produir-se l'escissió mellista l'any 1919, tot recolzant novament la seva candidatura a senador al juny.[4][5][6] No obstant això, La Tradición romandria lleial a Jaume de Borbó i de Borbó-Parma.[7] Era un dels vuit periòdics jaumistes catalans (del total de dotze a Espanya) que el setmanari El Cruzado Español anunciava l'any 1929 com a periòdics de la premsa legitimista espanyola.[8]
Des de 1921 va tenir per director a Josep Monllaó i Panisello,[2] qui seria així mateix redactor en cap de l'Heraldo de Tortosa i feia ús del pseudònim de «Llaonet».[9][10]
Durant la Segona República Monllaó va continuar dirigint el setmanari, que era un dels quatre periòdics tradicionalistes de la província juntament amb El Correo de Tortosa, dirigit per Josep Bru i Jardí; Joventut de Valls, dirigit per Tomàs Caylà; i El Radical de Reus.[11]
El periòdic va ser suspès pel govern republicà i el seu director multat amb 2.000 pessetes per la publicació d'un article el 16 de juliol de 1932 signat per «Llaonet», que es va considerar contrari a l'article 2n. de la llei de Defensa de la República.[12] Posteriorment seguiria publicant-se fins a l'esclat de la Guerra Civil al juliol de 1936.[13] Monllaó aconseguiria salvar la vida gràcies a la mediació de Francesc Cabanes i March, dirigent d'ERC a Tortosa.[14]
Referències
modifica- ↑ 2,0 2,1 Miravall, 1987, p. 32.
- ↑ «Junta Suprema Legitimista. Nota oficiosa». La Tradición, 15-02-1919, pàg. 1.
- ↑ «Junta Provincial Tradicionalista de Tarragona». La Tradición, 22-03-1919, pàg. 3.
- ↑ «Candidatura para Senadores». La Tradición, 14-06-1919, pàg. 3.
- ↑ «Nuestro Rey Don Jaime...». La Tradición, 23-08-1919, pàg. 3.
- ↑ «Prensa legitimista Española». El Cruzado Español, 25-07-1929, pàg. 6.
- ↑ Anguera, Gavaldà i Pujadas, 1996, p. 594.
- ↑ «El Correo Español». El Cruzado Español, 07-03-1930, pàg. 7.
- ↑ «Pujanza del tradicionalismo en Tarragona: Organización gremial.—Propaganda». El Siglo Futuro, 20-06-1935.
- ↑ «"La Tradición", de Tortosa, suspendido». La Nación, 21-07-1932, pàg. 14.
- ↑ Ferrer Dalmau, 1960, p. 326.
- ↑ «Misèria de poesia i l'estada de Bladé a la Tortosa republicana». Miscel·lània del CERE, 19, 2008, pàg. 327.
Bibliografia
modifica- Ferrer Dalmau, Melcior. Historia del Tradicionalismo Español. Tomo XXIX. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1960.
- Enric Bayerri i el Museu-Arxiu de Tortosa. Institut d'Estudis Tarraconenses, 1987.
- Anguera, Pere; Gavaldà, Antoni; Pujadas, Xavier. La Premsa a la Província de Tarragona durant la Segona República, 1931-1936. Diputació de Tarragona, 1996. ISBN 84-88618-28-X.