La cantina del teatre
La cantina del teatre (títol original en anglès: Stage Door Canteen) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Frank Borzage estrenada el 1943. Ha estat doblada al català.[1]
| Stage Door Canteen | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Frank Borzage |
| Protagonistes | |
| Producció | Sol Lesser  |
| Dissenyador de producció | Harry Horner |
| Guió | Delmer Daves |
| Música | James V. Monaco (en)  |
| Fotografia | Harry Wild |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1943 |
| Durada | 132 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical i comèdia |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
        | |
La pel·lícula, feta en temps de guerra, rememora l'ambient de la sala «La cantina del teatre», un restaurant -o cantina- de la Ciutat de Nova York que fou un lloc d'esbarjo per a militars americans i aliats on podien freqüentar celebritats teatrals. Es feia sota els auspicis del American Theatre Wing. El veritable Stage Door Canteen del carrer 44 no es podia utilitzar per a filmar, ja que era massa concorregut rebent militars. Es va recrear a Nova York i a l'estudi de la RKO Radio Pictures a Culver City. També hi havia una cantina del teatre a l'edifici de l'Acadèmia de Música de Filadèlfia.
L'homòleg de la Costa Oest era el Hollywood Canteen que també va ser recordat en una pel·lícula, Hollywood Canteen.
Argument modifica
El guió de la pel·lícula segueix unes quantes dones voluntàries pel Canteen que s'han d'adherir a regles estrictes de conducta, la més important de les quals és aquella estona on han de proporcionar amistosament companyia i ballar amb els (sovint nerviosos) homes que han de marxar aviat en combat, i amb els quals no es permet gens de confraternització romàntica. Una voluntària que confessa que només és al Canteen per coincidir amb les estrelles de Hollywood acaba enamorant-se d'un dels soldats.
Les aparicions de les estrelles inclouen la de Johnny Weissmuller, a qui es veu treballar a la cuina del Canteen, fins a papers més substancials, com el de Katharine Hepburn, que ajuda a avançar la trama. La majoria de les escenes es van rodar en l'estudi, però en el cas d'un cert nombre d'estrelles -Benny Goodman, per exemple– van ser rodades a la ciutat de Nova York.
Repartiment (cameos) modifica
Orquestres:
Premis i nominacions modifica
Nominacions modifica
- 1944. Oscar a la millor cançó original per James V. Monaco (música) i Al Dubin (lletra) amb "We Mustn't Say Good Bye"
- 1944. Oscar a la millor banda sonora per Freddie Rich
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La cantina del teatre |
- ↑ esadir.cat. La cantina del teatre. esadir.cat.