La fi de la infantesa
La fi de la infantesa és una novel·la de ciència-ficció publicada per Arthur C.Clarke el 1953 al Regne Unit. Es considera una de les obres més respectades i llegides del conjunt d'allò que anomenem “corrent utòpic” de la ciència-ficció.[1] Descriu la naixença d'una nova humanitat basada en l'espiritualitat i l'energia, i el final de la civilització actual. El tall, que es produeix en el transcurs d'una sola generació, és preparat per uns éssers extraordinaris, els “grans senyors”.[2][3] Aquests, com si es tractés de mainaderes, instal·len la pau i el benestar a tot el món i possibiliten l'evolució de l'home vers la utopia definitiva.
| Childhood's End | |
|---|---|
  | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Arthur C. Clarke |
| Llengua | Anglès |
| Artista de la coberta | Richard M. Powers |
| Publicació | Regne Unit, 1953 |
| Editorial | Editorial Pleniluni |
| Edició en català | |
| Traductor | Eduard Castanyo i Montserrat |
| Publicació | 1988 |
| Dades i xifres | |
| Tema | primer contacte i invasió extraterrestre |
| Gènere | Ciència Ficció |
| Premis | |
| Nominacions | Retro Hugo Award for Best Novel (en)  |
| Premis | top 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio (2011) |
| Altres | |
| ISBN | 84-85752-40-06 |
  | |
Capítols del llibre modifica
- La terra i els grans senyors
- L'edat d'or
- L'última generació[4]
Resum de la trama modifica
La terra i els grans senyors modifica
Aleshores Reinhard Hoffmann va adonar-se, com ho feia Konrad Schneider en el mateix instant, que havia perdut la seva cursa. I va saber que l'havia perduda, no per les poques setmanes o mesos que ell havia temut, sinó per mil·lennis. Les immenses i silencioses ombres que volaven entre les estrelles, a més quilòmetres per sobre el seu cap dels que ell gosava provar d'endevinar, estaven tant més endavant de la Columbus, com la Columbus de les canoes de fusta de l'home del paleolític. Durant un moment que va semblar durar una eternitat, Reinhold resta a l'aguait, com restava tot el món, mentre les gegantines naus descendien en la seva majestat aclaparadora, fins que a la fi va poder sentir el dèbil udol que feien en travessar la prima capa d'aire de l'estratosfera.
No li va saber greu que la feina de tota una vida fos esborrada. Havia treballat per dur els homes a les estrelles, i en el moment de l'èxit les estrelles −les reservades i indiferents estrelles− havien vingut a ell. Aquest era el moment en què la història aguantava la respiració, i el present se separava del passat com un iceberg es trenca de les parets glaçades que l'han format i marxa sol, navegant pel mar amb solitari orgull. Tot el que les èpoques passades havien assolit no era res ara; un únic pensament ressonava en la ment de Reinhold: La raça humana ja no estava sola.
L'edat d'or modifica
No hi ha cap utopia que pugui satisfer tothom i per sempre. En millorar les condicions materials, els homes alcen la vista i no s'acontenten amb uns poders i possessions que temps enrere haurien estat més enllà de tots els seus somnis. I fins i tot quan el món extern ha proporcionat tot allò de què és capaç, encara queda la introspecció en la ment i els anhels del cor.
L'última generació modifica
L'últim Home! A Jan se li feia molt difícil pensar en si mateix com a tal. Quan havia sortit a l'espai, havia acceptat la possibilitat d'un exili etern de la raça humana, i la solitud encara no l'havia envaït. Amb el pas dels anys el desig de veure un altre ésser humà podria incrementar i superar-lo, però de moment la companyia dels Grans Senyors li impedia de sentir-se completament sol. Deu anys abans encara hi havia homes sobre la Terra, però eren sobrevivents degenerats, i Jan no s'havia perdut res per no conèixer-los. Per raons que els Grans Senyors no podien explicar, però que Jan sospitava que eren principalment psicològiques, no hi havia hagut infants que substituïssin els que havien marxat. L'Homo sapiens s'havia extingit.
Notes modifica
Referències modifica
- Barlowe, Wayne Douglas. Barlowe's Guide to Extraterrestrials. Workman Publishing Company, 1987. ISBN 0-89480-500-2.
- Baxter, John. «Kubrick Beyond the Infinite». A: Stanley Kubrick: A Biography. Basic Books, 1997, p. 199–230. ISBN 0-7867-0485-3.
- Bogle, Donald E. «Richie Havens». Ebony, 24, 7, maig 1969, pàg. 101–108.
- Booker, M. Keith; Anne-Marie Thomas. «The Alien Invasion Narrative». A: The Science Fiction Handbook. John Wiley & Sons, 2009. ISBN 1-4051-6205-8.
- Clarke, Arthur C. Childhood's End. Del Rey Books, 1990. ISBN 0-345-34795-1.
- Clarke, Arthur C. «Guardian Angel». A: The Collected Stories of Arthur C. Clarke. Tor Books, 2000, p. 203–224. ISBN 0-312-87821-4.
- Cordeiro, José Luis «Tribute to Sir Arthur C. Clarke». The Futurist. World Future Society, 42, 4, July–August 2008. ISSN: 0016-3317.
- Davenport, Basil «The End, and the Beginning, of Man». The New York Times, 23-08-1953, p. BR19.
- Dick, Steven J. «The Alien Comes of Age: Clarke to E.T. and Beyond». A: Life on Other Worlds: The 20th-Century Extraterrestrial Life Debate. Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-79912-0.
- Du Bois, William «Childhood's End». The New York Times, 27-08-1953 [Consulta: 2 gener 2011].
- Elder, Robert K.; Maureen M. Hart «Director put soldiers 1st in her film». Chicago Tribune, 28-03-2008, p. 9.
- Guzman, Don «'Childhood's End' Brings Beauty to Science Fiction». Los Angeles Times, 30-08-1953, p. D5.
- Howes, Alan B. «Expectation and Surprise in Childhood's End». A: Arthur C. Clarke. Taplinger Publishing Company, 1977, p. 149–171. ISBN 0-8008-0402-3.
- Lewis, Dave. The Complete Guide to the Music of Led Zeppelin. Omnibus Press, 1994. ISBN 0-7119-3528-9.
- McAleer, Neil. Arthur C. Clarke: The Authorized Biography. Chicago: Contemporary Books, 1992. ISBN 0-8092-3720-2.
- McCarty, Joyce E. «Childhood's End». AudioFile, Feb 2009.
- Pixley, Andrew. BBC Classic Radio Sci-Fi: Childhood's End. BBC Audiobooks, 2007. ISBN 978-1-4056-7786-8.
- Samuelson, David N. «Childhood's End: A Median Stage of Adolescence?». Science Fiction Studies. DePauw University, 1, Part 1, Spring 1973.