La màscara de l'home del nas trencat
La màscara de l'home del nas trencat és una escultura d'Auguste Rodin creada entre els anys 1863 i 1864 que va ser aprovada per al Saló de París en 1975 i és considerada com el primer treball rellevant de l'autor. L'obra titulada originalment «Retrat de M» va ser rebutjada pels espectadors en mostrar a un home amb el nas trencat i amb faccions pronunciades, en aquesta època era considerat un rostre desagradable per la majoria de la gent.[1] En l'obra va representar a la vida i no a la gràcia que regia a la plàstica acadèmica de l'època. Rodin va fer el primer model d'aquesta obra en guix i l'hivern de 1864 la peça va perdre el bust que la sostenia, i va decidir usar-la com a màscara. Posteriorment, el 1880, va realitzar un segon model de bronze, el qual s'exhibeix al Museu Soumaya de la Ciutat de Mèxic.
Tipus | obra escultòrica |
---|---|
Creador | Auguste Rodin |
Material | bronze |
Col·lecció | Museu d'Orsay (7è districte de París) |
Durant l'any 1863 Rodin va condicionar el seu estudi en un estable, on va treballar aquest model inspirat en les faccions d'un treballador molt conegut al seu veïnat, «Bibi».[2]
Segons Rainer Maria Rilke «Tenia davant un home assegut tranquil·lament i una cara tranquil·la. Era la cara d'un home viu i quan la va explorar estava plena d'agitació i de desordre.»
L'obra es va realitzar en bronze amb pàtina negra, cafè obscur i verd amb mesures de base 12,5 x 15,1 x 15,3 cm. A la base es troba la signatura de Rodin.[3]
Malgrat veure's influenciat per l'obra del Louvre, la màscara denota una fidelitat a l'estil contornejat característic de Rodin, a més de profunds solcs i un gest sever. Aquesta obra va ser crucial en el desenvolupament de l'estètica escultòrica de l'autor.
Segons paraules del mateix Rodin:
«Aquesta màscara va determinar tot el meu treball futur; és la primera peça de modelatge que vaig fer. Des de llavors he tractat de veure la meva obra des de tots els punts de vista i dibuixar-la bé en cadascun dels seus aspectes. Aquesta màscara ha estat en la meva ment en tot el que he fet». Els seus retrats posteriors posseeixen una singularitat en vida i individualisme, això es deu en bona part al fet que l'artista va romandre fidel al principi del model de contorns.Referències modifica
- ↑ Fundación Carlos Slim. La era de Rodin (en castellà). México: Museo Soumaya, 2007, p. 143 p.. ISBN 9789687794365.
- ↑ Tancock, John L. Rodin en México. Colección de escultura europea de los siglos XlX y XX (en castellà). México: Fundación Carlos Slim, 1997, p. 7,65-71. ISBN 9687794038.
- ↑ La puerta del Infierno (en castellà). México: Fundación Carlos Slim, 2016, p. 47-49. ISBN 9786077805182.