La muerte de Sebastián Arache y su pobre entierro

pel·lícula de 1983 dirigida per Nicolás Sarquís

La muerte de Sebastián Arache y su pobre entierro és una pel·lícula de l'Argentina filmada en Eastmancolor dirigida per Nicolás Sarquís sobre el seu propi guió escrit segons el seu argument escrit en col·laboració amb Luis Priamo i Haroldo Conti que es va estrenar el 17 de març de 1983 i que va tenir com a actors principals a Raúl Parini, Raúl del Valle, Luisa Vehil, Héctor Posadas i Marta Roldán. Va ser filmada a Patquía, Campos de Talampaya, província de La Rioja.[1]

Infotaula de pel·lículaLa muerte de Sebastián Arache y su pobre entierro
Fitxa
DireccióNicolás Sarquís Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióNicolás Sarquís i Leopoldo Torre Nilsson Modifica el valor a Wikidata
GuióNicolás Sarquís Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosé Luis Castiñeira de Dios Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soMario Antognini
FotografiaJorge Ruiz
Andrés Silvart
MuntatgeVicente Castagno
Enrique Muzio
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0199788 Filmaffinity: 107457 Letterboxd: la-muerte-de-sebastian-arache-y-su-pobre-entierro TMDB.org: 388804 Modifica el valor a Wikidata

Producció

modifica

Va començar a rodar-se en 1972 i va estar cinc mesos paralitzat per la mort de l'actor Raúl de la Vall. Es va reiniciar a l'abril de 1974 i es va finalitzar al mes següent. L'armat final, incloent-hi sonorització, música i doblatge, és de 1976 i al març de l'any següent ja estava la versió definitiva de la pel·lícula. El film va ser exhibit en els Festivals de Canes, Mont-real, Tunísia i Valladolid.

Sinopsi

modifica

Sebastián Arache visita el poble dels seus pares buscant les seves arrels.[1]

Repartiment

modifica

Van participar en la pel·lícula els següents intèrprets:[1]

Comentaris

modifica

Adrián Desirato a La Prensa va opinar:

« «…d'arrabassat alè poètic. Respira un profund sentiment llatinoamericà encara que…es converteix en una reflexió universal sobre l'home.»[1] »

Manrupe i Portela escriuen:

« «…un dels últims exemples del bon cinema antropològic.»[1] »

Humor opinó:

« «… les virtuts de Sebastián Arache són destacables per si soles…aconsegueix atreure principalment per presentar un quadre d'audàcia i imaginació, atípic en la nostra petitíssima “pantalla gran”…tanta segura plasticitat, tanta absència deliberada de recerca taquillera, només poden obeir a una càmera severament ocupada de la seva pròpia sensibilitat….suma al de la seva implacable honestedat, un altre mèrit interessant: el de la seva temàtica….quan s'enfosqueix aquest protagonisme per a erigir com a absolut el del paisatge… la pel·lícula es fa perillosament lenta i necessitada de síntesi. I s'abandona el conflicte central “Fill-Pare Desaparegut” que …no mereix ser traït en el seu interès anecdòtic. …“Tal vegada em va faltar una bona dosi de racionalitat per aconseguir un resultat menys el·líptic, més directe, menys intemporal”, expressa (Sarquís), sense enemistar-se amb la seva llibertat reeixida. Més enllà de lentituds en excés acurades, i de dictats plàstics potser massa severs envers els actors i el seu desenvolupament, Sebastián Arache és una estrena que val aplaudir. Perquè sempre és necessari aplaudir a l'artista que es juga amb les seves imatges, a l'artista que per això mateix, no abandona la puresa.»[2] »

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 390. ISBN 950-05-0896-6. 
  2. «Crítica». [Consulta: 2 octubre 2015].

Enllaços externs

modifica