Viquipèdia

La nit dels generals

pel·lícula de 1967 dirigida per Anatole Litvak

La nit dels generals (títol original en anglès: The Night of the Generals) és una pel·lícula franco-britànica dirigida per Anatole Litvak i estrenada el 1967. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaLa nit dels generals
The Night of the Generals
Fitxa
DireccióAnatole Litvak
Protagonistes
Peter O'Toole
Omar Sharif
Tom Courtenay
Philippe Noiret
Director artísticAlexandre Trauner
ProduccióAnatole Litvak
Sam Spiegel
Dissenyador de produccióSándor Trauner Modifica el valor a Wikidata
GuióPaul Dehn
Joseph Kessel, adaptació de les novel·les The Wary Transgressor de James Hadley Chase (1952) i Die Nacht der Generale de Hans Hellmut Kirst (1962)
MúsicaMaurice Jarre
Dissenyador de soJacques Carrère
William Robert Sivel
FotografiaHenri Decaë
MuntatgeAlan Osbiston
VestuariRosine Delamare
Jean-Claude Philippe
ProductoraHorizon Pictures
Filmsonor
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenFrança
Regne Unit
Estrena1967
Durada148 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeParís i Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Night of the Generals (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènerePel·lícules bèl·liques
Drama
TemaSegona Guerra Mundial i assassí en sèrie Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0062038 Filmaffinity: 503530 Allocine: 42148 Rottentomatoes: m/night_of_the_generals Letterboxd: the-night-of-the-generals Allmovie: v35297 TCM: 84918 TV.com: movies/the-night-of-the-generals AFI: 23309 TMDB.org: 42700 Modifica el valor a Wikidata

Argument[2] modifica

Varsòvia, 12 desembre de 1942. Una prostituta acaba de ser assassinada salvatgement. Segons un testimoni, l'homicida seria un general de la Wehrmacht. La investigació és confiada al major Grau. Aquest no triga a sospitar de tres homes: el general Kahlenberg, el general Seidlitz-Gabler i el general Tanz, un home de vegades amb pulsions maniàtiques, però igualment un heroi, el general favorit de Hitler. Durant una vesprada organitzada per la dona del general Gabler, la seva filla Ulrike és presentada a Tanz, per tal d'afavorir el seu matrimoni. Però aquesta cau als braços de Hartmann, un caporal que ha tornat del front rus emparentat amb Kahlenberg.

El major Grau és promogut tinent-coronel a París, i és transferit tot seguit: ordre signada per Gabler a petició de Kahlenberg. El 17 de juliol de 1944, a París, els tres generals són de nou a la mateixa ciutat. Grau no ha oblidat Varsòvia, i es recorda d'aquests homes. Kahlenberg ha passat al camp dels conspiradors del 20 de juliol, Gabler hi dona suport moralment. Ulrike ha d'arribar a París, però Hartmann (que no l'ha vist des de 1942) ha estat encarregat per Kahlenberg de portar Tanz a visitar París, per tal d'ocupar-lo fins al 20.

Grau fa una visita a l'inspector Morand, de la policia francesa, per tal de tenir més informacions sobre els seus tres sospitosos. A canvi, farà sortir tres resistents de la presó. El cosí de Hartmann s'encarrega d'Ulrike, i el porta a l'hotel on Hartmann i Tanz passaran la nit. Durant aquest temps, Kahlenberg assisteix a un dinar amb el general von Stülpnagel, en presència dels altres conjurats. Von Stülpnagel els anuncia l'adhesió al seu complot del mariscal Rommel, actualment al front normand. Aquest és ferit tornant del front, i cau en coma.

Gabler, sota tensió, insisteix a continuar sent neutral i a no implicar-se en el complot. Prefereix fer un perfil baix, contràriament al que li demana Kahlenberg: ocupar Tanz perquè no interfereixi. Aquest visita un museu de pintures i té un malestar (probablement vinculat a la síndrome de Stendhal) davant un quadre de Van Gogh. Després va a dinar al Maxim's. De tornada a l'hotel, demana a Hartmann de portar-lo a un barri on pugui estimular altra cosa que el seu intel·lecte i el seu estómac. Troba una prostituta, però la deixa plantada, i torna a embriagar-se al seu hotel, on és víctima d'una altra crisi nerviosa. L'endemà, demana a Hartmann (que ha estat obligat a passar la nit a la seva cambra) de portar-lo a veure quadres, els mateixos que ha vist el dia abans.

Grau troba de nou Morand, que el prevé que Kahlenberg prepara un homicidi: el de Hitler. Grau li revela que ell coneix aquest complot, de la mateixa manera que coneix l'àlies de Morand en la Resistència; no s'interessa més que per l'homicidi que ha estat comès, perquè es faci justícia. Morand li comunica doncs que Gabler és corredor, que Tanz és inhumà i Kahlenberg massa ocupat pel complot per empaitar les noies. Grau allibera tres francesos; Morand li proposa la seva ajuda una vegada els Aliats arribin a París.

Repartiment modifica

Música modifica

La banda sonora fou realitzada per Maurice Jarre:

Rebuda i box-office modifica

Des de la seva estrena en sales als Estats Units, La Nit dels generals va trobar una acollida crítica prou variada[3] i no obté un èxit comercial al box-office,[3] no havent aconseguit més que 2,4 milions de dòlars en "rentals" – s'ha de destacar que aquestes xifres es refereixen a les entrades venudes[4]

Premis modifica

Bibliografia modifica

Referències modifica

  1. ↑ esadir.cat. La nit dels generals. esadir.cat. 
  2. ↑ «The night of the generals». The New York Times.
  3. ↑ 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.tcm.com/this-month/article/161054%7C0/The-Night-of-the-Generals.html
  4. ↑ "Big Rental Films of 1967", Variety , 3 de gener de 1968 pàg 25.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_nit_dels_generals&oldid=31018186»