La ràdio folla

Pel·lícula espanyola del 1986

La ràdio folla és una pel·lícula del 1986 dirigida per Francesc Bellmunt, autor també del guió conjuntament amb Carlos Benpar, Quim Casas i Santiago Lapeira. Fou doblada al castellà.[1]

Infotaula de pel·lículaLa ràdio folla
Fitxa
DireccióFrancesc Bellmunt i Moreno Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJosep Anton Pérez Giner Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancesc Bellmunt i Moreno, Carlos Benpar, Quim Casas i Santiago Lapeira Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJoan Vives Bellalta Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHans Burmann Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTeresa Alcocer i López Modifica el valor a Wikidata
ProductoraÓpalo Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 setembre 1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0089875 Filmaffinity: 550743 Letterboxd: la-radio-folla Allmovie: v120831 TMDB.org: 445335 Modifica el valor a Wikidata
Sílvia Sabaté i Sergi Mateu a l'escena final de La ràdio folla.

Argument modifica

Amadeu és un noi afable i moderat que treballa com a locutor d'un programa nocturn de trucades. Una nit el truquen d'urgències perquè vagi a donar sang a un motorista accidentat. Accepta però per una errada en la transfusió rep la sang de l'accidentat i el seu caràcter canvia radicalment, transformant l'Amadeu en un personatge eixelebrat i salvatge. Això el portarà, en una versió heavy d' El somni d'una nit d'estiu, a mantenir en el seu programa converses telefòniques desenfrenades amb persones que se senten atretes pel seu nou tarannà.[2]

Repartiment modifica

Premis modifica

Referències modifica

  1. La ràdio folla, crítica de José Luis Guarner a Fotogramas, 1 de juliol de 1986
  2. La ràdio folla, crítica de José Luis Guarner a La Vanguardia, 24 d'abril de 1986
  3. "Angoixa", elegida mejor película en los premios de cine de la Generalitat, La Vanguardia, 10 de març de 1987