Tecnologia aplicada a les malalties oculars
| Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Com a prevenció de la pèrdua i deteriorament de la visió ocular, els investigadors han descobert alguns mecanismes relacionats amb el progrés tecnològic.
Algunes d'aquestes tècniques s'apliquen directament a l'ull danyat; altres, en canvi, s'utilitzen de forma externa. Les dues repercuteixen en la millora dels problemes relacionats amb la vista.
Procediments interns modifica
Impressions 3D de pròtesis oculars modifica
Les pròtesis en 3D, que substitueixen materials com el vidre o l'acrílic, suposen un avanç en diversos aspectes: l'econòmic, ja que les impressions 3D abarateixen el preu d'aquests productes; la precisió amb què resolen el problema ocular; i la millora de l'aparença estètica resultant després de la implantació.[1]
Glaucoma tractat amb diamants modifica
El procediment consisteix a utilitzar a manera de lent de contacte diamants diminuts com a dosificadors programats per a alliberar la medicació adequada per a cada pacient amb problemes de glaucoma.[1]
Implant de córnea modifica
El procediment consisteix a implantar anells corneals en la part externa de l'ull, de manera que equivalen a les ulleres de prop i lluny.[1]
Implant per detectar la pressió del glaucoma modifica
S'està estudiant a la Universitat de Washington l'ús de sensors electrònics instal·lats en els ulls per a mesurar la seva pressió, equivalents a les revisions oftalmològiques. La informació s'enviaria al centre mèdic a través del mòbil.[1]
Injeccions amb gotes oculars modifica
S'està estudiant a la Universitat Geòrgia Tech l'ús de xeringues acabades en minúscules agulles per a dispensar medicació en els punts de l'ull que presentin dificultats de visió. Podrien utilitzar-se en problemes relacionats amb el glaucoma o la còrnia.[1]
Procediments externs modifica
La tecnologia també ha dissenyat productes que s'apliquen a diferents dispositius i no als ulls.
Mecanismes adosats a les ulleres modifica
Són dispositius que es col·loquen en la vareta de les ulleres i transmeten informació auditiva en temps real a les persones amb deficiències oculars. Aquests artefactes poden llegir textos o reconèixer cares i productes. Funcionen de manera autònoma, sense connexió a internet i s'activen a través d'un gest manual. És el cas d'OrCam MyEye.[2]
Apps instal·lades en els mòbils i ordinadors modifica
Aquestes aplicacions tenen com a missió disminuir la fatiga dels músculs oculars i eliminar l'excés de llum blava, tots dos factors són elements provocats per l'abús d'exposició de l'ull a les pantalles dels ordinadors. Algunes d'aquestes Apps són Twilight, Filtre Llum Blava, EasyEyes, Velis Acte Brightness i Lux Lite. Un ús similar tindria el programa F.lux per a Windows, Mac i Linux.[3]
Hi ha altres aplicacions amb les quals l'usuari es realitza un examen de l'ull, amb ajuda d'una petita lent accessòria, i que són equivalents a una visita oftalmològica. Es tracta de Peek o D-eye. També es troben ja en el mercat Apps que fotografien l'objecte i l'usuari rep la informació de forma auditiva, com TapTapSee o VizWiz.[1]
Lents de contacte dissenyades per atenuar la fatiga de l'ull modifica
El seu disseny corbat permet disminuir l'esforç que ha de realitzar l'usuari per a enfocar la pantalla de l'ordinador. A més aquestes lents mantenen la humitat ocular, la qual cosa evita la sequedat de l'ull. Un exemple el trobem en les Biofinity Energys.[3]
Ulleres per relaxar els ulls modifica
Existeixen ja algunes lents dissenyades per a relaxar i refrescar els ulls després d'haver utilitzat lents de contacte durant el dia. L'ús d'aquestes ulleres permet continuar exposant la vista a les pantalles d'ordinadors i mòbils una vegada s'extreuen les lents de contacte. Un exemple el tenim en Zeiss EnergizeMe.[3]
Inteligencia artificial modifica
La màquina és capaç de diagnosticar, amb major precisió que un especialista en oftalmologia, malalties relacionades amb el glaucoma, retinopatia diabètica i degeneració macular, gràcies als escàners i a un conjunt d'algorismes. Aquests estudis estan sent realitzats per DeepMind (Google).[4][5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Makar, A. B.; McMartin, K. E.; Palese, M.; Tephly, T. R. «Formate assay in body fluids: application in methanol poisoning». Biochemical Medicine, 13, 2, 1975-6, pàg. 117–126. ISSN: 0006-2944. PMID: 1.
- ↑ Bose, K. S.; Sarma, R. H. «Delineation of the intimate details of the backbone conformation of pyridine nucleotide coenzymes in aqueous solution». Biochemical and Biophysical Research Communications, 66, 4, 27-10-1975, pàg. 1173–1179. ISSN: 1090-2104. PMID: 2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Smith, R. J.; Bryant, R. G. «Metal substitutions incarbonic anhydrase: a halide ion probe study». Biochemical and Biophysical Research Communications, 66, 4, 27-10-1975, pàg. 1281–1286. ISSN: 0006-291X. PMID: 3.
- ↑ «Inteligencia Artificial para curar problemas oculares» (en castellà), 07-02-2018. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ EC, Redacción. «Salud | Crean herramienta que utiliza Inteligencia Artificial para detectar enfermedades oculares y neumonía» (en castellà), 22-02-2018. [Consulta: 8 desembre 2018].