La tonta del bote

La tonta del bote
Fitxa
Direcció	Juan de Orduña
Protagonistes	Lina Morgan; Arturo Fernández; José Sacristán; Marisol Ayuso; Antonio Casal; Tomás Blanco; Roberto Rey; Félix Dafauce; María Asquerino; Carmen Martínez Sierra; Maria Isbert; Manuel Guitián; Paca Gabaldón; Luis Varela
Guió	Eloy Herrera Santos; Pilar Millán Astray
Música	Alfonso Sáinz
Fotografia	Antonio L. Ballesteros
Muntatge	Magdalena Pulido
Productora	José Frade P.C.
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	1970
Durada	105 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	Madrid

La tonta del bote és la pel·lícula més coneguda de Lina Morgan, dirigida per Juan de Orduña. Va ser filmada a Espanya en 1970, i en ella dona vida a una pobra noia ignorant els sentiments de la qual són calcigats per aquells que l'envolten. Se la coneix com la "tonta del bote" perquè en una llauna guarda burilles per a un personatge cec de la pel·lícula que toca el violí.^[1] Es tracta de la tercera i més famosa versió cinematogràfica de l'obra teatral de 1925 creada per Pilar Millán Astray, les adaptacions anteriors de la qual són de 1939, de la qual no es conserven còpies, i 1956, aquesta última amb el títol La chica del barrio.

Els personatges tenen aquest tarannà castís característic del cinema popular i còmic espanyol. Les escenes còmiques estan lligades amb altres de tractament més dramàtic el que va fer que la pel·lícula funcionés a la perfecció i tingués tant èxit, sobretot, entre els seguidors de Lina Morgan.^[2]

Argument modifica

Lina Morgan interpreta a Susana, una òrfena ingènua, maldestra i de bon cor que viu servint a casa de la senyora Engracia des que la seva mare va morir als pocs dies de donar a llum. Allí també viuen els tres nebots de la senyora: Asunta, Trini i Lorito, que no treballen i als quals també ha de servir. La mala situació econòmica obligarà a Engracia a llogar una habitació a l'atractiu Felipe (Arturo Fernández), que té una mala fama que és tan sols fruit de les enraonies.