Lando Ndasingwa
Landoald 'Lando' Ndasingwa (mort el 7 d'abril de 1994) va ser un polític i empresari de Ruanda. Va ser assassinat el primer dia del genocidi ruandès. Era un tutsi ètnic
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XX  Ruanda-Urundi (Belgian colonial empire) |
| Mort | 7 abril 1994 Kigali (Ruanda) |
| Causa de mort | Homicidi |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional de Ruanda Universitat McGill |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Cònjuge | Hélène Ndasingwa |
| Fills | Malaika, Patrick[1][2] |
| Pares | Bibiane Nyiratulira[1] |
Ndasingwa va fundar l'hotel Chez Lando en la dècada del 1980 amb la seva esposa canadenca Hélène.[3] Després de la mort de Ndasingwa l'hotel fou gestionat per la seva germana Anne-Marie Kantengwa.[4]
Va estudiar al Collège Saint-André of Kigali, la Universitat Nacional de Ruanda a Butare, Université Laval a Quebec, McGill University, i Universitat de Mont-real, i va ser professor at the Universitat Nacional de Ruanda. Políticament era el líder i vicepresident del moderat Parti libéral du Rwanda va rebre la cartera de ministre de Treball i Afers Socials al govern de transició de Juvénal Habyarimana després dels acords d'Arusha. Va ser l'únic membre tutsi del govern de transició.[1]
El 17 de febrer de 1994, el comandant de la UNAMIR Roméo Dallaire va rebre informació d'una conspiració per assassinar Ndasingwa i Joseph Kavaruganda, dos destacats membres moderats del govern de transició. En el seu llibre Shake Hands with the Devil, Dallaire afirma que els va informar d'aquesta trama, i tampoc es van sorprendre. Com a figura pública coneguda, Ndasingwa era l'objectiu freqüent d'atacs a l'estació de ràdio de propaganda RTLM.[5]
El 7 d'abril, després de la mort d'Habyarimana, Ndasingwa i la seva esposa canadenca, Hélène Pinsky, ambdós graduats de la Universitat de Mont-real, van ser segrestats de casa seva juntament amb els seus dos fills (Malaika i Patrick, 17 i 15 anys), i la mare de Ndasingwa per la Guàrdia Presidencial del govern, tot i estar sota la protecció d'UNAMIR. Tots van ser assassinats posteriorment.[2][5]
Una de les seves germanes, Louise Mushikiwabo, en desembre de 2009 va ser Ministra d'Afers Exteriors i de Cooperació al govern de Paul Kagame.[1][6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bartrop, Paul (Ed.). A Biographical Encyclopedia of Contemporary Genocide: Portraits of Evil and Good. ABC-CLIO, 2012. ISBN 9780313386794.
- ↑ 2,0 2,1 http://v1.theglobeandmail.com/servlet/story/RTGAM.20081219.wcaplan1219/front/Front/Front/ Arxivat 2018-10-07 a Wayback Machine.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-22. [Consulta: 18 octubre 2016].
- ↑ «the Institute for Economic Empowerment of Women – Anne-Marie Kantengwa» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 25 juny 2018].
- ↑ 5,0 5,1 Off, Carol. The Lion, the Fox and the Eagle. Random House of Canada, 2010, p. 51–52. ISBN 9780307370778.
- ↑ Mushikiwabo's Autobiography on the site crimesofwar.org Arxivat 2004-12-05 a Wayback Machine.