Latrodectus mactans
Latrodectus mactans, o la Vídua negra del sud, és una espècie d'aranya molt verinosa dins el gènere Latrodectus (vídues negres). Es distingeixen principalment pel color negre i vermell de la femella i pel fet que aquesta, de vegades, es menja el mascle després de la còpula. És originària dels Estats Units i Mèxic. El verí de la femella és particularment danyí pels humans (les aranyes mascles gairebé mai mosseguen humans).
 femella  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Araneae |
| Família | Theridiidae |
| Gènere | Latrodectus |
| Espècie | Latrodectus mactans Fabricius, 1775 |
Taxonomia modifica
Latrodectlkojijus mactans va ser descrit primer per Johan Christian Fabricius el 1775, ubicant-lo en el gènere Aranea.[1] Actualment es classifica com de la família Theridiidae a l'ordre Araneae.[2] Aquesta espècie està estretament relacionada amb Latrodectus tredecimguttatus (la vídua negra del Mediterrani) per a molts taxonomistes serien subespècies i amb Latrodectus hesperus (vídua negra occidental) i Latrodectus variolus (vídua negra septentrional). El gènere Steatoda (falses vídues negres) de vegades es confon amb Latrodectus. Abans de 1970, quan es va fer la divisió taxonòmica per les vídues negres nord-americanes per part de Kaston,[3] les tres varietats darreres van ser classificades com espècies particulars, L. mactans.
Descripció modifica
La femella madura fa uns 38 mm de llargada i uns 6 mm de diàmetre.[4] És brillant i de color negre amb una marca en forma de rellotge de sorra ventral al seu abdomen.[5] La mida de les femelles varia molt especialment amb les que porten ous.
El mascle és molt més menut (0,75 cm).
Alimentació modifica
Normalment s'alimenten d'insectes o altres invertebrats incloent aràcnids que cauen a les seves teranyines.[6]
Verí modifica
El verí és neurotòxic, a través dels quelícers penetra un mil·límetre dins de la pell humana que és suficient per fer mal però la quantitat injectada és molt petita i en persones sanes no acostuma a ser fatal (63 morts als Estats Units des del 1950 al 1959) però origina una simptomatologia anomenada latrodecisme.[7] S'ha desenvolupat un antídot.[8]
Referències modifica
- ↑ Fabricius, J. C. 1775. Systema entomologiae, sistens insectorum classes, ordines, genera, species, adiectis, synonymis, locis descriptionibus observationibus. Flensburg and Lipsiae, 832 pp. (Araneae, pp. 431-441). [432]
- ↑ Platnick, N. I.2008. The World Spider Catalog, version 9.0. American Museum of Natural History.
- ↑ Kaston, B. J. «Comparative biology of American black widow spiders». Transactions of the San Diego Society of Natural History, 16, 3, 1970, pàg. 33–82.
- ↑ Latrodectus hesperus. «Black Widow Spider, Black Widow Spider Profile, Facts, Information, Photos, Pictures, Sounds, Habitats, Reports, News - National Geographic». Animals.nationalgeographic.com. [Consulta: 18 febrer 2009].
- ↑ «Southern black widow spider». Insects.tamu.edu. [Consulta: 10 març 2009].
- ↑ Latrodetus Mactans McCorkle, Matthew. October 17, 2002.
- ↑ Miller T. Latrodectism: bite of the black widow spider. American family physician 1992; 45:181-187.
- ↑ Bettini S. Epidemiology of latrodectism. Toxicon 1964; 2:93-101.
Enllaços externs modifica
- Fact Sheet on the Black Widow Spider Arxivat 2010-06-13 a Wayback Machine. inclou informació d'hàbits, hàbitat i amenaces
- Latrodectus Mactans on Pterodattilo Arxivat 2016-07-08 a Wayback Machine.
- University of Washington Burke Museum spider myths
- http://www.carakurt.narod.ru/index_uk.html
- Informació mèdica sobre la mossegada de la vídua negra a eMedicineHealth