Laurèntia o el crató nord-americà és un crató continental de grans dimensions que conforma la base geològica de Nord-amèrica. Al llarg de la seva història, Laurèntia ha estat un continent a part, com és el cas actualment, tot i que originalment també incloïa les regions cratòniques de Groenlàndia i el nord-oest d'Escòcia, conegut com a terrane de les Hèbrides. En altres moments, ha format part de continents més grossos i supercontinents. Al seu torn, se subdivideix en nombrosos terranes més petits establerts sobre una xarxa de cinturons orogènics del Proterozoic inferior. Es produí una sèrie de col·lisions entre petits microcontinents i illes oceàniques i Laurèntia que expandiren la massa d'aquesta última i s'hi fusionaren per formar el crató precambrià estable que encara perdura avui en dia.[1][2]

Laurèntia

Deu el seu nom a l'escut Laurentià, a través de les muntanyes Laurentianes, que al seu torn foren anomenades en referència al riu Sant Llorenç.[3]

Referències modifica

  1. Dalziel, I.W.D. «On the organization of American Plates in the Neoproterozoic and the breakout of Laurentia» (en anglès). GSA Today, p. 237–241.
  2. Hoffman, Paul F. «United Plates of America, The Birth of a Craton: Early Proterozoic Assembly and Growth of Laurentia» (en anglès). Annual Review of Earth and Planetary Sciences, 16, 1988, pàg. 543–603. Bibcode: 1988AREPS..16..543H. DOI: 10.1146/annurev.ea.16.050188.002551.
  3. Graham, Joseph. «The Laurentians». A: Naming the Laurentians: A History of Place Names 'up North' (en anglès), 2005, p. 15.