Lavinia Goodell
Lavinia Goodell (Utica, Nova York, 2 de maig de 1839 - Janesville, Wisconsin, 31 de març de 1880), també coneguda com a Rhoda Lavinia Goodell, va ser la primera dona amb llicència per exercir el dret a Wisconsin.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1839 Utica (Nova York) |
| Mort | 31 març 1880 (40 anys) Janesville (Wisconsin) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | •Primera dona amb llicència per exercir el dret a Wisconsin[1] |
| Activitat | |
| Ocupació | advocada |
| Família | |
| Pare | William Goodell |
Goodell era filla del destacat abolicionista William Goodell. Va treballar al diari del seu pare, The Principia, i a Harper's Magazine abans d'instal·lar-se a Janesville al Wisconsin el 1871.[3]
El 1874 Lavinia, que havia estudiat dret de manera autodidàctica, va ser admesa al col·legi d'advocats de Rock County i va convertir-se en la primera dona advocada de l'estat de Wisconsin.[3] El 1876, se li va denegar la petició per exercir davant el Tribunal Suprem de Wisconsin. El jutge principal, Edward G. Ryan, va mostrar indignació per aquesta petició i la va descriure com una sortida de l'ordre de la natura.[3][4]
El 1877, John Cassoday, que era un simpatitzant de Goodell, va ser elegit portaveu de l'assemblea i va fer servir la seva influència per a promulgar la llei que va permetre que les dones poguessin exercir al Tribunal Suprem.[5] El 1880, Goodell va guanyar el seu primer cas a la Cort Suprema de Wisconsin, poc abans de morir de càncer a Janesville, Wisconsin.[6]
L'escriptora Betty Diamond va inspirar-se en la vida de Goodell per escriure l'obra de teatre Lavinia. L'any 2012, la jutgessa en cap de Wisconsin, Shirley Abrahamson, l'Oficina del Tribunal de l'Estat i diversos prestigiosos professors d'estudis de la dona, van proposar al Wisconsin Humanities Council (WHC, Consell d'Humanitats) subvencionar el 2014 la recerca de Diamond i després la representació de l'obra, resultat d'aquest estudi, durant un gir a l'estat. El 2019, el WHC va finançar la publicació d'una biografia en línia.[7] El novembre del mateix anys, el Col·legi d'Advocats de l'Estat li va atorgar pòstumament el Lifetime Innovator Award, un premi a la seva trajectòria com a innovadora del dret.[8]
Referències
modifica- ↑ «Lavinia Goodell» (en anglès). Women in Wisconsin. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Goodell, Rhoda Livinia 1839 - 1880» (en anglès). Wisconsin Historical Society. [Consulta: 7 octubre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «The First 150 Women» (en anglès). State Bar of Wisconsin (WisBar), 02-06-2009. Arxivat de l'original el 2 de juny 2009. [Consulta: 7 octubre 2019].
- ↑ «Motion to admit Miss Lavinia Goodell to the Bar of this Cour» (pdf) (en anglès). Wicourts. [Consulta: 7 octubre 2019].
- ↑ Ranney, Joseph. «John B. Cassoday and the Yankee Element in Wisconsin» (en anglès). State Bar of Wisconsin, Març 2003. [Consulta: 7 octubre 2019].
- ↑ «Rock County Stories of Temperance and Women's Suffrage» (en anglès). League of Women Voters of Wisconsin (LWV). [Consulta: 7 octubre 2019].
- ↑ «Lavinia Goodell: Dedicated to Public Service» (en anglès). Wisconsin Humanities Council. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2019. [Consulta: 7 octubre 2019].
- ↑ Finkel, Ed «Meet this Year´s Champions of Innovation» (en anglès). Inside Track. Wisconsin State Bar, 19-11-2019 [Consulta: 28 novembre 2019].