Lazar Liusternik

Lazar Liusternik (rus: Лазарь Аронович Люстерник) (Zduńska Wola, 31 de desembre de 1899 - Moscou, 22 de juliol de 1981) va ser un matemàtic soviètic.

Lazar Liusternik

Nom original	(ru) Лазарь Аронович Люстерник
Biografia
Naixement	31 desembre 1899 Zduńska Wola (Imperi Rus)
Mort	22 juliol 1981 (81 anys) Moscou (Unió Soviètica)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 15″ E
Dades personals
Formació	Universitat Estatal de Moscou (1920–1926) Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (–1922)
Tesi acadèmica	Прямые методы вариационного исчисления  (1926 )
Director de tesi	Nikolai Luzin
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial, topologia algebraica, anàlisi funcional, càlcul de variacions, física matemàtica, matemàtiques, topologia i matemàtic
Ocupació	matemàtic, topòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Estatal de Moscou (1930–1970) Universitat Estatal de Nijni Nóvgorod (1928–1930) Universitat Estatal de Moscou (1927–1928)
Membre de	Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Obra
Obres destacables Categoria de Lusternik-Schnirelmann teorema de Lusternik-Schnirelmann teorema de Lyusternik-Fet
Estudiant doctoral	Abram Fet, Vladilen Trenogin, Valery Txekhlov, Vladimir Sobolev, Mark Vishik, Andrzej Granas, Aleksandr Sigalov, Isaac Mayzlin, S. A. Smolyak, Kulzhabai Kasymov, Gusein Aliev, Elizbar Tsitlanadze, David Grossman, Gennadiy Klimov, S. V. Frolov, A. N. Ivanova, Lev Elsgolts, Lev Tslaf, Vladimir Zalyapin i Israel Akushsky
Premis (1946)  Premi Stalin  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Orde de la Insígnia d'Honor  Orde de Lenin  Orde de la Bandera Roja del Treball

Lyusternik va estudiar matemàtiques des de 1921 fons a 1926 a la universitat Estatal de Moscou, on va ser alumne de Nikolai Luzin i va formar part del grup dels seus deixebles, conegut com Luzitània. El 1930 es va convertir en un dels iniciadors de l'afer Egorov i després en un dels participants en la notòria persecució política que va patir el seu professor Nikolai Luzin conegut com a cas Luzin. Excepte un parell de cursos (1928-1930) en que va ser professor de la universitat de Nijni Nóvgorod, va estar sempre vinculat a la universitat de Moscou, fins a la seva jubilació.

Lyusternik va ser famós pels seus treballs en topologia i geometria diferencial, als quals va aplicar el principi variacional. La teoria que va introduir, juntament amb Lev Schnirelmann, va demostrar una conjectura d'Henri Poincaré de que cada cos convex en 3 dimensions té almenys tres geodèsiques tancades. La teoria de Lyusternik-Schnirelmann, com es diu ara, es basa en els treballs anteriors de Poincaré, George Birkhoff i Marston Morse. Ha comportat nombrosos avenços en geometria diferencial i topologia. Per aquesta obra, Lyusternik va rebre el premi Stalin el 1946.

A més del seu talent matemàtic, tenia un bon domini de la paraula i era un excel·lent narrador, autor d’interessants memòries sobre la joventut de l'escola matemàtica de Moscou i autor també d'epigrames, poemes i faules.

Bibliografia

• Александров, П.С. «Памяти Лазаря Ароновича Люстерника» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 37, Num. 1, 1982, pàg. 125-126. ISSN: 0042-1316.
• Александров, П.С.; Вишик, М.И.; Диткин, В.А.; Колмогоров, А.Н.; Лаврентьев, М.А.; Олейник, О.А. «Памяти Лазаря Ароновича Люстерника» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 37, Num. 1, 1982, pàg. 125-126. ISSN: 0042-1316.
• Graham, Loren; Kantor, Jean-Michel. Naming Infinity (en anglès). Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03293-4. 
• Iwase, Norio «A_∞-method in Lusternik–Schnirelmann category» (en anglès). Topology, Vol. 41, Num. 4, 2002, pàg. 695-723. DOI: 10.1016/S0040-9383(00)00045-8. ISSN: 0040-9383.
• Neretin, Yuri A. «Nikolay Luzin, his students, adversaries, and defenders (notes on the history of Moscow mathematics, 1914-1936)» (en anglès i rus). arXiv, 2017, pàg. 1-378.
• Тихомиров, В.М.. «Лазарь Аронович Люстерник и его стихи». A: Эрнест Борисович Винберг (ed.). Вып. 12. Математическое просвещение (en rus). Изд-во МЦНМО, 2008, p. 7-12. ISBN 978-5-94057-354-8. 
• Vesely, Jiri. «Russian Mathematics and its relation to German Mathematics (1914-1940)». A: Martina Becvarova (ed.). The Development Of Mathematics Between The World Wars (en anglès). World Scientific, 2021, p. 53-104. ISBN 978-1-7863-4931-6. 

Enllaços externs

• «Lazar Aronovich Lyusternik». JewAge. [Consulta: 2 octubre 2021]. (anglès)
• «L.A. Lyusternik». Science and Its Times: Understanding the Social Significance of Scientific Discovery. [Consulta: 2 octubre 2021]. (anglès)