Le Fabuleux Destin de madame Petlet
pel·lícula de 1995 dirigida per Camille de Casabianca
Le Fabuleux Destin de madame Petlet és una pel·lícula francesa escrita i dirigida per Camille de Casabianca, estrenada el 1995.[1]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Camille de Casabianca |
Protagonistes | |
Producció | Patrick Blossier |
Guió | Camille de Casabianca |
Música | Jorge Arriagada |
Dissenyador de so | Nicolas Naegelen i Jean-Paul Loublier (en) |
Fotografia | Patrick Blossier |
Muntatge | Nathalie Hubert i Yann Dedet |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 1995 |
Durada | 88 min |
Idioma original | francès |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
Argument modifica
Nathalie és una guionista de televisió en plena crisi que decideix fer l’argument d’una nova sèrie basant-se en les vivències de la seva minyona Janine. La sèrie té un gran èxit. Quan Janine se n’assabenta, li demana una compensació econòmica pels drets d’autor. Com que Nathalie es nega, Janine decideix venjar-se.[2]
Repartiment modifica
- Maïté : Janine Petlet
- Camille de Casabianca : Nathalie Reyter
- Jean-Pierre Darroussin : Hervé Reyter
- Michèle Laroque : Marcie
- Richard Guedj : Robert Petlet
- Gérard Hernandez : Sammy
- Isabelle Olive : Christelle Petlet
- Eric Seigne : Mickaël Petlet
- Jean Laurens : Nestor Reyter
- Pascal Metge : Le technicien vidéo
- Serge Baillet
- Julien Cafaro : L'assistant de Marcie
- Elsa Chabrol
- Zazie Delem : L'hôtesse
- Deddy Dugay
- Mathe Duroux
- Jean-Michel Farcy
- Franck Jazédé
- Sylvester Maziarz
- Oury Milshtein
- Bernard Montiel
- Jean O'Cottrell
- Frankie Pain : La postière de Cusset
- Patrick Poivre d'Arvor
- Géraldine Sourbets
Recepció modifica
Va participar a la XVI edició de la Mostra de València, en la que Maïté va guanyar una menció a la millor interpretació femenina.[3]
Referències modifica
- ↑ Le Fabuleux Destin de madame Petlet a UniFrance.org
- ↑ Le Fabuleux Destin de madame Petlet, a mediatic.amediatheques.fr
- ↑ Un filme español gana por primera vez la Mostra del Mediterrani, El País, 22 d'octubre de 1995