Leif Erland Andersson
Leif Erland Andersson (Falkenberg; 4 de novembre de 1943[1] - Parròquia de Vinbergs, 4 de maig de 1979[2]), va ser un astrònom suec.[3] Va treballar en la cartografia de la cara oculta de la Lluna.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 novembre 1943 Falkenberg (Suècia) |
| Mort | 4 maig 1979 (35 anys) Vinbergs (Suècia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Limfoma ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lund - Grau en Arts (–1966) Universitat d'Indiana a Bloomington |
| Activitat | |
| Ocupació | astrònom, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Arizona |
Vida i obra modifica
Andersson va ser un nen prodigi, que va guanyar el concurs de televisió suec 10.000-kronorsfrågan (La pregunta de les 10,000 corones) dues vegades, la primera vegada amb 16 anys.[4]
D'adolescent també va ser un conegut aficionat a la ciència-ficció al seu país natal, on va presidir el MalCon el 1966 a Malmö, i va continuar l'edició d'una revista pionera per als aficionats a la ciència-ficció (la Scandinavian Amateur Press Alliance, SAPA) després que John-Henry Holmberg va deixar el càrrec poc després de 1964.[5][6]
Andersson estudiava astronomia a la Universitat de Lund, quan va rebre una beca per l'Observatori San Michele a l'illa de Anacapri a Sicília el 1968.[7][8]
Va estudiar el treball del professor Åke Wallenquist a la Universitat d'Uppsala.[9] Posteriorment va anar a la Universitat d'Indiana Bloomington per completar el seu doctorat. Mentre va estar allí, es va casar amb Gloria Ptacek el 1973 a la Capella Beck de la Universitat d'Indiana.
Andersson va accedir a un càrrec d'investigador post-doctoral a l'estiu de 1973 per mitjà del Dr. Gerard Kuiper al Laboratori Lunar & Planetari de la Universitat d'Arizona a Tucson, Arizona, on va calcular el primer trànsit observable de Plutó i Caront a principis de la dècada del 1980,[10] però no va viure per veure-ho.[11]
Va catalogar els trets de la cara oculta de la Lluna, sent coautor del Catàleg de Nomenclatura Lunar de la NASA amb Ewen Whitaker, publicat el 1982.[12]
Va morir per un càncer limfàtic a l'edat de 35 anys el 1979.
Eponímia modifica
- El cràter lunar Andersson porta el seu nom.[13]
- El Spacewatch Asteroid Project del Laboratori Lunar i Planetari de la Universidad de Arizona li va dedicar un asteroide del cinturó d'asteroides el 18 de desembre de 1995,[14] nomenant-lo (9223) Leifandersson en el seu honor, reconeixent el seu treball en la determinació de la posició del pol de Plutó.
Referències modifica
- ↑ Sveriges befolkning 1970, CD-ROM, Version 1.04, Sveriges Släktforskarförbund (2002).
- ↑ Sveriges släktforskarförbund. Sveriges dödbok 1901–2009 Swedish death index 1901–2009 (DVD-rom) (en suec). Version 5.0. Solna, 2010. ISBN 978-91-87676-59-8.
- ↑ «Svenskar på månens yta» (en suec). Arxivat de l'original el 25 de desembre de 2012. [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ Gradvall, Jan. Norstedt. Tusen svenska klassiker: böcker, filmer, skivor, tv-program från 1956 till i dag. (en suec), 2009. ISBN 978-91-1-301717-4 [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Sven Christer Swahn är död». Enhörningen Magazine. [Consulta: 23 setembre 2014].
- ↑ «Chapter 5: Notable Fanzines of the 1960s». The Joe Phan Organization. [Consulta: 25 setembre 2014].
- ↑ «Lund University Astrophysics program». [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ «Experiences from 16 Years of Solar Work in Anacapri». The SAO/NASA Astrophysics Data System. [Consulta: 23 setembre 2014].
- ↑ «Åke Wallenquist (1904-1994)». Uppsala University. [Consulta: 23 setembre 2014].
- ↑ «Charon Overview». NASA. Arxivat de l'original el 2014-10-08. [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ «Pluto: Sentinel of the Outer Solar System». Cambridge University Press. Arxivat de l'original el 20 de juny de 2015. [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ ; Whitaker, Ewen«NASA catalogue of lunar nomenclature». NASA. [Consulta: 23 setembre 2014].
- ↑ «Andersson Moon Crater: Gazetteer of Planetary Nomenclature». [Consulta: 21 setembre 2014].
- ↑ «Minor Planet Center Circular». IAU. [Consulta: 22 setembre 2014].