Lemhi
Els Lemhi són una banda de xoixons septentrionals anomenats Akaitikka, Agaideka, o "menjadors de salmó."[1] El nom "Lemhi" prové de Fort Lemhi, una missió mormona en el grup. Tradicionalment vivien a la vall del riu Lemhi i al llarg de l'alt riu Salmon a Idaho.[1] Les bandes ern molt fluides i nòmades, i sovint interaccionaven per matrimoni amb altres bandes xoixonis i d'altres tribus com els bannock.[2] Avui la majoria d'ells estan registrats en les Tribus Xoixon-Bannock de la reserva de Fort d'Idaho.
 El cap lemhi Tindoor i la seva muller | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | menys de 5.300 |
| Llengua | Xoixon, Anglès |
| Religió | Native American Church, religió tradicional tribal, Sun Dance, Ghostdance |
| Grups relacionats | Paiute del nord, bannock, xoixons |
| Regions amb poblacions significatives | |
EUA ( Idaho) | |
Cultura tradicional modifica
Els Akaitikka són parlants de xoixon, que pertany a les llengües numic.[3]
La pesca és una font important d'alimentació, destacant la de salmó, truita i perca són. Els aliments tradicionals dels lemni són els pinyons (Pinus monophylla) i l'arrel de camas (Camassia quamash).[4] En el segle xix la cacera del bisó els proporcionava carn, pells, cuir i altres materials.[5]
Història modifica
Durant el segle xix els xoixons lemhi s'aliaren amb els bitterroot salish i s'enemistaren amb els blackfeet. L'expedició de Lewis i Clark trobà els lemhi a Three Forks vora el riu Missouri en 1805.[5] En 1860, els agents indis estimaren la població lemhi, que incloïa xoixon, bannock, i tukudeka (menja-ovelles), en 1.200 individus.[6]
Tendoy fou un prominent cap Lemhi a mitjans del segle xix.[7] Era mig xoixon i mig bannock.[2] El 1863 esdevingué el cap més destacat dels lemhi després de l'assassinat de Tio-van-du-ah al comtat de Bannock (Idaho).
La reserva Lemhi, situada al llarg del riu Lemhi a l'oest dels monts Bitterroot i al nord de la Serralada Lemhi fou creada en 1875 i terminada en 1907.[5] Els residents foren traslladats a la reserva Fort Hall.
Robert Harry Lowie estudià la banda i publicà The Northern Shoshone, una monografia sobre ells en 1909.[6][8]
Notables Lemhi modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lemhi |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Murphy and Murphy, 306
- ↑ 2,0 2,1 Murphy and Murphy, 288
- ↑ Murphy and Murphy, 287
- ↑ Murphy and Murphy, 285
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Murphy and Murphy, 286
- ↑ 6,0 6,1 Murphy and Murphy, 289
- ↑ David Lester Crowder. Tendoy, chief of the Lemhis. Caxton Printers, 1969.
- ↑ "Shoshone Books." The Shoshone Indians. 21 May 2003 (retrieved 13 June 2010)
- ↑ Brigham D. Madsen. The Lemhi: Sacagawea's people. Caxton Press, 1 gener 1980. ISBN 978-0-87004-267-6.
- ↑ John W. W. Mann. Sacajawea's people: the Lemhi Shoshones and the Salmon River country. U of Nebraska Press, 1 novembre 2004. ISBN 978-0-8032-3241-9.
Bibliografia modifica
- Murphy, Robert F. and Yolanda Murphy. "Northern Shoshone and Bannock." Warren L. D'Azevedo, vol. ed. Handbook of North American Indians, Volume 11: Great Basin. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986. ISBN 978-0-16-004581-3.
- Madsen, Brigham D. "The Lemhi: Sacajawea's People." The Caxton Printers, Ltd. Caldwell, Idaho 83605, 1979. ISBN 0-87004-267-X.